Més de 5.600 afiliats van obtenir l'any passat la cobertura del 100%

Fins a 5.675 persones van obtenir les prestacions de reemborsament de despeses sanitàries, hospitalàries i d’internament fins al 100% de les tarifes de responsabilitat de la CASS l’any passat. Així ho mostren les dades facilitades pel ministeri de Salut arran d’una demanda del grup parlamentari socialdemòcrata. L’objectiu de la demanda del PS era conèixer si la normativa actual dona resposta a la ciutadania amb més dificultats econòmiques com va defensar el ministre Font. En concret, el responsable de Salut va afirmar que “donar el tercer pagador a qui no el necessita és una prestació de confort. Donar-lo a qui el necessita és una prestació de salut”. Una afirmació no compartida pels socialdemòcrates, que demanen l’aplicació del tercer pagador de manera generalitzada.

Les dades indiquen que l’any passat 2.592 homes i 3.083 dones van ser beneficiaris de demandes del 100% de cobertura sanitària, dels quals 5.586 a Andorra i 91 amb conveni amb altres països. En detall, 1.164 usuaris van optenir la cobertura per patologia (aquí s’hi inclouen els reemborsaments del 90% per actes ambulatoris i el del 100% per actes hospitalaris); 1.305 eren pensionistes per invalidesa; 120 eren pensionistes per orfenesa; 1.143, pensionistes amb revinguts inferiors al salari mínim, i 1.888, persones amb recursos econòmics insuficients. Els 182 restants corresponen a pacients que estan sent sotmesos a tractaments especialment costosos.

El nombre de beneficiaris del 100% de reemborsament per part de la CASS ha anat augmentant amb els anys. Així, el 2017 4.432 persones es beneficiaven d’aquest reemborsament i el 2018 en van ser 4.891. L’any següent, el 2019, la xifra va arribar als 5.363. El 2020, coincidint amb la pandèmia, la dada va arribar als 5.503, i l’any passat va créixer fins als 5.675 usuaris.

Les xifres no convencen els socialdemòcrates, que consideren que demostren que el model actual dona resposta a “molt poca gent”. “Els números són molt baixos tenint en compte les pensions que es cobren”, va afirmar la consellera socialdemòcrata Susanna Vela. En aquest sentit, el PS considera que urgeix l’aplicació del tercer pagador, especialment per als més vulnerables. El mes de maig, la formació liderada per Pere López va presentar una proposta d’acord perquè Govern tirés endavant la figura del tercer pagador en un termini de dos mesos recordant que “el tercer pagador no suposa la gratuïtat del servei”, sinó que simplement els usuaris no hagin d’avançar els diners perquè després la CASS els els retorni. Pocs dies després, el president de la Federació d’Associacions de la Gent Gran, Fèlix Zapatero, reclamava de nou en un acte que s’apliqués la figura per als padrins i el ministre avançava que la voluntat de l’executiu era poder implementar-ho a partir d’aquesta tardor.

A finals de juny, el Consell General aprovava la proposta d’acord del PS per implementar el règim del tercer pagador de manera universal. Això sí, de manera progressiva, donant primer resposta als majors de 65 anys, i sempre tenint en compte l'equilibri entre l’accés a la sanitat i la despesa sanitària.

SALUT VOL CONTROLAR LA DESPESA ABANS D'APLICAR EL TERCER PAGADOR

El ministre de Salut, Albert Font, va deixar clar des del principi que el seu “no” a aplicar de manera universal el tercer pagador no era definitiu. Al parer seu, primer cal tenir un control de la despesa i el finançament per tal que els números no es disparin amb l’aplicació del nou règim. A més a més, recorda que l’ús generalitzat de la figura requereix d’un treball tècnic i informàtic que permeti posar-ho en marxa de manera efectiva i sobre el qual encara s’està treballant. El que sí que es té clar des de Govern és que hi ha col·lectius prioritaris com ara el de la gent gran o les persones amb discapcitat. A partir d’aquí, el Govern s’ha compromès a anar aplicant la figura també a altres col·lectius de manera progressiva i tenint en compte sempre que els primers a poder-se’n beneficiar siguin les persones amb més dificultats. Això permetria que aquestes persones no haguessin d’avançar el total del cost dels medicaments, que per a algunes famílies comporta grans dificultats, sinó que pagarien directament la part corresponent i la resta ho assumiria directament la CASS.