disputa veïnal
Comunitat de veïns al límit de la ruïna per impagaments de propietaris
La caixa dels propietaris només disposa de 5.000 euros per fer front a totes les despeses de tres blocs de pisos
Els 70 veïns de la comunitat de propietari Els Cortals I, II i III inicien una tardor amb incertesa sense saber si podran fer front a les despeses bàsiques d’electricitat, aigua, neteja i calefacció a l’hivern. El fons col·lectiu està a zero i cada propietari ha d’afegir tres mil euros per fer front al forat que hi ha, encara que són conscients que aquesta aportació no solucionarà res i simplement permetrà garantir els serveis.
El conflicte s’arrossega des de fa cinc anys quan, segons fonts dels veïns que sí que abonen les seves despeses, es va decidir el canvi de l’empresa administradora. Des de llavors van començar els problemes perquè l’anterior administradora controla un 34% dels propietaris, “ja que aquests no són residents al país i la majoria desconeixen el conflicte intern que viu la comunitat”, van precisar les fonts.
Es tracta de tres blocs situats a la carretera dels Cortals d’Encamp. Els veïns rebels han dipositat les quotes de la comunitat a la Batllia amb l’única condició que no sigui lliurada a la comunitat. Concretament la fórmula emprada és la de consignació sense oferiment -“no entenem com la batllia pot agafar aquests diners sense oferiment”-, un sistema que juristes consultats desconeixen i troben “estrany”. La quantitat custodiada en seu judicial no és poca cosa: 137.000 euros que donarien per acabar amb les penúries dels veïns i l’amenaça de quedar-se sense els subministraments bàsics. Per exemple, hi ha pendent una factura de gasoil de 5.000 euros, “i els mateixos que no paguen les quotes es beneficien de la neteja, de l’ascensor, de la llum”, es queixen els propietaris, que van defensar que des del canvi d’administració han notat una disminució de les despeses “sense necessitat de prescindir de res”.
L’altra part justifica l’actitud perquè diuen que els comptes no estan clars, “tot i que hem fet nombroses reunions i hem lliurat tota la documentació que demanen”, apunten les mateixes fonts. Va ser a l’octubre de l’any passat quan es va decidir per majoria portar el litigi a la justícia, i lamenten que el retard els està perjudicant perquè molts no poden ja aportar més diners perquè els edificis siguin habitables.
Els diners tutelats per la Batllia s’han ingressat amb un escrit on s’especifica que es fa segons la causa d’impugnació “i no perquè tinguin dubtes d’una dolenta administració, tenint en compte que tenen accés al portal de propietaris que l’actual administrador posa a l’abast, on estan totes les factures dels industrials que entren a la comunitat”.
Les fonts van explicar que no hi ha certesa de la quantitat de diners que guarda la Batllia. Es creu que és una quantitat important, i si “s’han ingressat les previsions haurien d’haver-hi 137.000 euros”. En canvi, al compte de la comunitat només queden 5.000 euros, una quantitat ínfima “que dificultarà fer front als pagaments importants com són el gasoil per a la calefacció, la llum, l’aigua freda i els manteniments necessaris per al fon funcionament dels tres blocs”. Un dels fets que ha generat més sorpresa és la fórmula emprada i acceptada per la Batllia de consignació sense oferiment. L’estupor és majúscul.
PRESSUMPTA DENÚNCIA SENSE EL CONSENTIMENT D'UN PROPIETARI
Els veïns que estan al corrent dels seus pagaments asseguren que a l’altra banda es troben propietaris que no són residents i que desconeixen en gran manera la problemàtica que es viu a la comunitat, i que per això mantenen la seva confiança en la que va ser administradora durant quasi 20 anys. “No hi viuen, a Andorra, i hi passen caps de setmana o petites estades, per això no són conscients de la situació real”, van remarcar les fonts. Fins i tot s’acusa l’exadministradora d’haver fet, presumptament, alguna denúncia falsa en nom d’un d’aquests veïns estrangers que després van reconèixer amb sorpresa que no van anar a la policia a denunciar ningú i es va exigir la retirada. Òbviament, la convivència és molt complicada. La decisió de canviar d’administració va estar motivada per les despeses, que la majoria de veïns consideraven excessives i poc transparents. Per a qualsevol comunitat de veïns no és fàcil canviar de gestor, ja que s’han de donar una sèrie de circumstàncies sense les quals l’assemblea de propietaris no està en condicions d’acordar aquest canvi,