López acusa l'Institut de l'Habitatge d'actuar de lobby dels propietaris

“L’Institut de l’Habitatge fa la carta als reis dels propietaris de pisos”. Així de contundent es mostra el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, amb referència al funcionament de l’ens que treballa per buscar solucions al problema de l’habitatge. El grup parlamentari va demanar les actes de les reunions que ha mantingut l’entitat per tal de conèixer la feina que s’hi està fent i el seu líder afirma, després de veure-les, que “és més que un lobby dels propietaris”. “És un mecanisme de pressió i una fórmula per incrementar el preu dels pisos per interès dels propietaris, és una vergonya”, va indicar. Al seu entendre, l’opinió de pensionistes, assalariats o llogaters no hi està prou reflectida i això fa que les accions que se’n deriven afavoreixin només els propietaris. “Ni tan sols les empreses hi estan prou representades, perquè si finalment l’augment del lloguer i dels salaris van vinculats tampoc no els resul- tarà fàcil assumir-ho”, va afegir López.

A les actes que va sol·licitar el grup parlamentari consten diverses reunions mantingudes per l’ens. En la darrera celebrada, a final del mes de maig, es van acordar una sèrie de mesures per pal·liar el problema que es van presentar a l’executiu per tal que les avalués i les introduís en la llei de mesures urgents en què s’està treballant si ho considerava oportú. En total, una vintena de propostes, que incloïen des d’una proposta perquè les empreses hagin de garantir l’allotjament als treballadors immigrants o poder incrementar els lloguers més baixos fins al 30%. En concret, el document proposa que l’augment pugui ser fins al 30% en aquells pisos que s’estigui pagant quatre euros per metre quadrat o menys. Si el preu és entre els 4 i els 6 euros, la pujada permesa seria del 20% i si va entre els 6 i els 8 euros per metre quadrat es permetria un increment del 10%. Per a aquelles rendes iguals o superiors a 8 euros per metre quadrat, la pujada seria equivalent a l’IPC. La mesura proposada limita l’increment si el lloguer supera el 30% dels ingressos de l’arrendador.

Les mesures de l’Institut de l’Habitatge també incorporaven la possibilitat d’eximir dels requisits d’habitabilitat per promoure el canvi d’ús d’edificis o d’unitats immobiliàries per destinar-los a espais comuns compartits o coliving o facilitar el compliment dels objectius d’eficiència energètica. Es va proposar també apujar el salari mínim fins a assolir el 60% del salari mitjà o aprovar una deducció de l’1% en l’IGI en adquisicions d’habitatge que es destinin al mercat de lloguer. Així mateix, es demanava mantenir la pròrroga dels contractes d’ar-rendament d’habitatges, però actualitzant la renda amb l’IPC i permetent l’excepció en cas que el propietari vulgui recuperar el pis per a ús propi o familiar.

Les mesures van ser elevades al Govern i encara es desconeix quines han estat acceptades i s’incorporaran a la propera llei de mesures urgents que l’executiu té previst aprovar en les properes setmanes per tal que el Consell General la pugui aprovar abans d’acabar l’any.

ORDINO I SANT JULIÀ ÉS ON HI HA MENYS LLOGUER

El departament d’Estadística va presentar, a final de març, un estudi preliminar amb dades recollides sobre el mercat immobiliari del país. De l’anàlisi preliminar s’obté que hi ha uns 208 habitatges de lloguer al país i que les parròquies d’Andorra la Vella i Canillo són les que tenen més oferta. Per contra, Sant Júlia de Lòria i Ordino són les que tenen més mancança de pisos de lloguer. Estadística també extreu la distribució del preu per metre quadrat d’accés al mercat de lloguer, i la mitjana se situa en 13,6 euros el metre quadrat, amb un preu màxim de 34,3 euros per metre quadrat. L’estudi també remarca que de gener a maig ha crescut el nombre d’habitatges que entren al mercat de lloguer, coincidint amb el final de la temporada d’hivern. Es preveu fer una anàlisi també de l’oferta de compravenda.