Fre a la construcció

Tret de sortida a l’últim tram de la legislatura amb les eleccions a l’horitzó. El darrer debat d’orientació política va marcar ahir les línies programàtiques de l’executiu i els projectes que quedaran pendents per al mandat vinent. En el marc del debat, el cap de Govern, Xavier Espot, va anunciar que l’executiu entraria ahir a la tarda un projecte de llei per tràmit d’extrema urgència que permetrà controlar les noves llicències d’edificació així com les noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic.

En el primer cas, l’objectiu del text legislatiu és poder determinar quin creixement pot assumir cada parròquia per tal de definir el model urbanístic del país. Tot i que és una qüestió que competeix sobretot als comuns, la llei permetrà al Govern actuar en aquesta matèria. L’objectiu del text legislatiu és, en paraules d’Espot, poder aprovar “unes directrius d’ordenació que donin un any als comuns per disposar d’estudis de capacitat màxima de cada parròquia”. Els estudis hauran d’adequar les previsions de creixement de població de cada parròquia als recursos i infraestructures existents i previstos. Aquests estudis només es podran aprovar amb l’informe preceptiu i vinculant del Govern. Mentre els estudis no estiguin elaborats i aprovats, però, les llicències d’edificació quedaran condicionades a l’obtenció d’un informe favorable per part dels ministeris d’Urbanisme i Medi Ambient. Quedaran exclosos d’aquest requisit els edificis per a habitatge unifamiliar i els destinats a lloguer. “Sabent que el creixement urbanístic és limitat, volem incentivar aquell tipus de construccions que donen resposta a un dels principals problemes del país, com és l’accés a l’habitatge”, va argumentar Espot.

Els criteris pels quals els ministeris competents podran donar les llicències encara s’han de desenvolupar, segons consta en el projecte de llei. És per això que “durant el període que transcorri entre l’entrada en vigor d’aquesta llei i l’entrada en vigor de la modificació de les directrius d’ordenació, se suspèn l’aprovació de nous plans parcials, de projectes d’urbanització, i l’atorgament de llicències d’edificació d’obres de nova planta d’edificacions i d’instal·lacions de tota mena”. Únicament en termes generals, el text legislatiu indica que els ministeris hauran d’avaluar la incidència del projecte “sobre la capacitat de càrrega de les infraestructures, els serveis i les instal·lacions actuals”.

Pel que fa als canvis dels allotjaments turístics, el text estableix una moratòria de dos anys en les noves autoritzacions que no s’adiguin als criteris de sostenibilitat i qualitat marcats. Durant aquests dos anys, el Govern haurà d’elaborar un estudi sobre la capacitat turística del país que establirà nous criteris sobre la base dels quals es podran autoritzar nous pisos turístics. Espot va justificar la mesura recordant que la regulació que es va fer d’aquests allotjaments la legislatura passada per “establir unes garanties mínimes” no respon “al model turístic més sostenible i de qualitat”, i que tampoc ha impedit que “continués aquest transvasament de pisos de lloguer a turístics”.

Segons Espot, “no es tracta de limitar el creixement, sinó de reequilibrar aquells efectes secundaris negatius que pugui tenir”. En aquest sentit, va advertir que els plans d’urbanisme preveuen que si es construís en tot el sòl urbà es podria arribar a una població –hipotètica– de 950.000 habitants. Els recursos del país, però, no podrien donar resposta a aquest creixement. La xarxa elèctrica, per exemple, “només podria garantir un increment del 20% del consum”, l’hospital només podria donar servei “a un 10% d’aquesta població” i la xarxa viària “només podria absorbir el 9% d’aquest increment”. “Alguna cosa no hem fet del tot bé, com a país, quan tenim una població de 80.000 persones i la nostra planificació urbanística admet increments a llarg termini propers a un milió”, va admetre el cap de Govern.

Durant el discurs, el líder demòcrata també va anunciar canvis que es duran a terme a la Llei d’inversió estrangera a través d’esmenes dels grups de la majoria vinculats a la qüestió de la construcció i l’habitatge. En concret, Espot va indicar que s’introduiran “determinats mecanismes que ens permetin prioritzar els tipus d’inversió estrangera que convenen al país i que s’alineen amb els seus objectius estratègics”. “Es tracta, des del meu punt de vista, d’establir mecanismes i salvaguardes que ens permetin prioritzar o facilitar aquelles inversions que aporten valor afegit en clau, per exemple, d’innovació i sostenibilitat”, va afegir. També es vol ser “més exigent a l’hora d’escollir el perfil de les persones que venen a residir a Andorra sense treballar o per exercir-hi una activitat per compte propi”. Per això, s’incrementarà la inversió econòmica o el dipòsit per a qui vulgui instal·lar-se al Principat. En el cas dels residents passius es passarà dels 400.000 als 800.000 euros “amb limitacions quan la inversió es fa en béns immobles per no afegir més tensió al mercat de l’habitatge”, i de 15.000 a 50.000 euros en el cas de residents per compte propi.

Vial de la Massana

Espot també va explicar que han replantejat el projecte de desviació de la Massana. El nou projecte, que es vol començar a construir aquesta legislatura, preveu una inversió de 18 milions d’euros, davant dels 60 milions que inicialment necessitava la infraestructura. El demòcrata va explicar que el replantejament prescindeix del túnel de la Serra de l’Honor, fet que ha permès rebaixar el pressupost.

ALTRES MESURES

1 Posposada la taxa verda per a la calefacció

L’increment previst de la taxa verda per al gasoil de calefacció es posposa fins al 2023. No es farà cap acció amb els carburants més enllà del transport gratuït.

2 Aval de la UE per mantenir igual FEDA

El cap de Govern va avançar que l’acord d’associació mantindrà FEDA tal com avui la coneixem. Govern treballa perquè també s’accepti la demanda amb Andorra Telecom. S’espera culminar les negociacions el desembre del 2023.

3 Creació del Consell per la llengua

Espot va anunciar la creació del Consell Nacional per la Llengua, com a organisme “de coordinació entre els diversos àmbits institucionals i civils per implicar tots els estaments socials en la protecció de la llengua pròpia com a nexe de cohesió social”.

4 Estudi per saber la càrrega de zones d’interès

El Govern elaborarà en els propers mesos un estudi de capacitat de càrrega d’aquelles zones d’interès que estan especialment concorregudes.