Economia desconeix la xifra de societats amb capital forà

L’any passat es va batre el rècord d’altes de noves societats amb 1.308. En el període anterior, el 2017-2020, el nombre més alt havia estat el del 2018 amb 801. Les dades les va donar ahir el ministre d’Economia, Jordi Gallardo, durant una compareixença davant la comissió legislativa per explicar el projecte de llei que modifica la Llei d’inversió estrangera del 2012 i que vol encetar un nou cicle. Però, d’aquestes noves societats, no es pot dir amb exactitud quines són d’inversió estrangera malgrat que, per er­ror, Gallardo les va identificar en un inici com a totes foranes. El càlcul aproximat és que un percentatge entre el 55% i el 60% tenen participació estrangera. El Govern ha concretat aquesta tarda que es van autoritzar 738 sol·licituds de societats d'inversió estrangera l'any passat. I ha destacat que es tracta d'una pujada del 128% respecte a les 324 que es van autoritzar un any abans i un 138% en relació a les 310 del 2019.

L’absència d’un control posterior sobre les inversions un cop s’han autoritzat impedeix tenir la informació exacta sobre què succeeix amb la composició de les empreses a posteriori. Per exemple, pot succeir que el que inicialment s’autoritza com a inversió estrangera passi a mans d’empresaris del país a posteriori. Una de les grans novetats del nou projecte de llei d’inversió estrangera, que ara està en tràmit d’esmenes al Consell, és precisament corregir aquesta falta de control posterior. S’introdueix, doncs, aquest nou mecanisme que permetrà un seguiment del projecte empresarial i que, tal com va indicar el titular d’Economia, s’alinea amb les pràctiques dels països de l’entorn europeu.

Aquest nou procés se suma als dos ja existents: el control previ, el procés d’anàlisi inicial de la sol·licitud d’inversió, i l’inicial, que és quan ja es formalitza la declaració d’inversió estrangera. Però el nou text legislatiu també incorpora novetats en aquest control previ, que algunes inversions podran evitar. Seran aquelles que procedeixin de països amb els quals s’ha rubricat un conveni de no doble imposició i que no facin part de sectors que es consideren estratègics com ara professions liberals, sector financer o el del joc. També se’n podran beneficiar propostes que vinguin de països amb els quals s’hagi subscrit un conveni en matèria de col·laboració en inversió estrangera i amb les mateixes excepcions.

Una liberalització de tràmits que s’ha de traduir en una agilització que beneficiï un gran gruix de potencials inversors forans. I és que Gallardo va apuntar que aproximadament el 60% de les sol·licituds d’inversió procedeixen d’Espanya (majoritàriament) o de França, països amb els quals Andorra ha rubricat un CDI. Fer més àgils els procediments va ser una de les primeres accions que es van emprendre a l’inici d’aquesta legislatura rebaixant els dies que es necessitaven per formalitzar la societat a 98 de mitjana. El ministre va indicar que “amb el règim de liberalització reduirem un mes aquella tramitació” i, alhora, “intentarem que els que van per la via normal no siguin els 98 dies, sinó que siguin menys”. Per aconseguir-ho també s’ha previst un reforç de personal que se n’ocupa: ara hi ha tres persones i està previst doblar-les i que “a mitjà termini” hi hagi entre sis i vuit empleats més.

Jordi Gallardo va remarcar, de la nova llei, que “es tracta d’alinear el model d’inversió estrangera i les pràctiques que volem dur a terme com a país al que ja s’està fent al nostre entorn més proper”, i amb l’esperit que “inversió estrangera, sí, però potser no tota, perquè no tots els efectes que té la inversió estrangera són positius”.

ELS TRÀMITS

1. El control previ s’evitarà en algun cas

El primer pas per obtenir la sol·licitud d’inversió estrangera és un control previ que amb els canvis legislatius desapareixerà en alguns casos.

2. El control inicial es manté sense canvis

El control inicial, quan es formalitza la declaració d’inversió, es manté sense variacions.

3. S’incorpora el control posterior

El projecte de llei a tràmit suma el control posterior, un procediment ara inexistent i que s’alinea amb el que fan els països de l’entorn.

UNA LIMITACIÓ QUE SERIA DISCRIMINATÒRIA

Interpel·lat a preguntes de la premsa sobre si caldria posar fre a la inversió forana en el sector immobiliari, el ministre va defensar que “la mesura coherent i racional” és la que es va debatre i aprovar ahir al Consell –les declaracions del ministre van ser prèvies a la sessió– , una limitació que afecti tot­hom, la inversió del país i la forana. El titular d’Economia va afirmar que “limitar l’efecte bombolla en el mercat immobiliari només per a inversió estrangera crec que no és la solució, si discriminem estem trencant la dinàmica dins dels països de la UE”.