El 2021 hi va haver més d'un milió de pernoctacions

Els pisos turístics gairebé s'han triplicat en 12 anys

El nombre d’habitatges per a lloguer vacacional no ha parat de créixer, arribant a la punta el 2018, amb 2.716

Uns turistes amb les maletes a l'avinguda Meritxell.Fernando Galindo

Creat:

Actualitzat:

Els habitatges d’ús turístic no han parat d’augmentar al llarg dels últims anys. Així, en aquests moments es comptabilitzen al voltant de 2.600 d’actius arreu de tot el país, que disposen d’un total d’11.000 llits, segons les xifres facilitades pel Govern. L’augment d’aquest tipus d’allotjament turístic ha estat important, si es té en compte que en els últims dotze anys els habitatges d’ús turístic (HUT) gairebé s’han triplicat, passant del miler que hi havia de registrats el 2010 fins als 2.600 aproximadament que hi ha actualment. En concret, l’any 2010 hi havia 982 immobles d’aquestes característiques, mentre que el 2021 es va arribar a la xifra de 2.593, i en aquests moments n’hi hauria ja més de 2.600 al conjunt de les parròquies.

Ha estat precisament aquest fort creixement d’habitatges el que ha originat que el Govern hagi decidit establir una moratòria de dos anys en la concessió de noves llicències, fet que podria provocar que una part d’aquests immobles es destinin a habitatges de lloguer. La mesura forma part del projecte de llei aprovat la setmana passada pel Consell. La intenció de l’executiu és elaborar durant aquests dos anys un estudi de capacitat turística del país que establirà els nous criteris a partir dels quals es podran donar noves autoritzacions de pisos turístics.

Una primera reforma en aquest àmbit va arribar, però, ja l’any 2018, cosa que va obligar a una regularització amb tota una sèrie de requisits que feien més difícil disposar de l’autorització per desenvolupar aquesta activitat econòmica. En aquest sentit, el president de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics, Àlex Ruiz, assegura que la nova llei aprovada per l’executiu suposa generar “inseguretat jurídica, perquè nosaltres ens vàrem haver d’adaptar a una llei fa només cinc anys i ara torna a canviar tot”. A més, assegura que s’està estudiant un possible recurs al Constitucional, perquè el text preveu la retirada de la llicència en cas de la venda de l’apartament, qüestió que genera dubtes legals.

És entre els anys 2010 i el 2018, quan encara no existia la nova normativa, quan es va registrar, precisament, un gran creixement d’apartaments moblats, de manera que aquest últim any, el 2018, n’hi havia 2.716, un xifra que fins i tot és superior a la que hi ha en aquests moments (enfront dels 2.372 que hi havia el 2017). Després del 2018, i ja amb la nova llei aprovada en vigor, és quan s’inicia un cert descens en el volum d’HUTS. Així, l’any 2019 n’hi havia 2.573; el 2020, 2.600; i el 2021, 2.593.

UN MILIÓ DE PERNOCTACIONS

Segons un estudi de l’associació, el 2021 es van registrar poc més d’un milió de pernoctacions. Si bé és cert que això representa unes 500.000 menys que el 2019, cal recordar que la temporada d’hivern de l’any passat es va veure afectada per la Covid. L’ocupació hivernal va ser del 42% i del 12% a l’estiu, mentre que el 2019 va ser del 58% i del 14%, respectivament.

ELS APARTAMENTS MOUEN MÉS DE 20 MILIONS D'EUROS

Segons l’estudi elaborat per l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics, el 2021 aquest sector va generar una xifra de negoci superior a 20,6 milions d’euros. Això suposaria 1,7 milions d’euros menys que el 2020, quan la xifra de negoci va situar-se en 22,9 milions d’euros. De fet, segons l’associació, el millor any quant a facturació va ser el 2019, amb un volum de 32,7 milions d’euros, xifra que representaria l’1,2% del PIB. L’any passat, l’aportació dels apartaments al producte interior brut va quedar en 0,77%. D'altra banda, l’estudi també assenyala que el nombre de llocs de treball directes que generen els apartaments turístics al Principat han crescut des del 2008 el 47%. Així, l’any passat 324 persones van estar vinculades a aquest sector. També es destaca que les aportacions a la CASS d’aquestes empreses és de quasi 1,5 milions d’euros. Pel que fa a la recaptació per IGI, l’estudi revela en les seves conclusions que equival a uns 1,2 milions d’euros, mentre que els tributs comunals suposen uns 400.000 euros.

tracking