“El Govern ja comença a donar la raó a Concòrdia”

Cerni Cairat és conseller de Desperta Laurèdia, el grup de la minoria al comú de Sant Julià de Lòria, i impulsor del moviment polític Concòrdia, que properament es constituirà com a partit.

Permeti’m que comenci l’entrevista amb una pregunta personal. Què va fer que s’interessés per la política?

A casa de tota la vida hem tingut inquietud per la cosa pública i el futur del poble. Sobretot amb el meu pare, que ja havia tingut experiència al comú de Sant Julià, parlàvem molt de les qüestions que afecten la vila. Vaig decidir de fer el pas de presentar-me a les eleccions en un moment en què no s’estava gestionant bé el comú.

Aquesta mateixa setmana Naturland va anunciar els resultats econòmics de l’estiu.

Camprabassa ha facturat el 10% més durant els mesos d’estiu respecte dels anys anteriors. En l’aspecte econòmic i financer, només puc valorar aquests resultats d’una manera positiva. El que volem tots, majoria i oposició, és que deixi de costar diners al comú. D’altra banda, ens preocupa el model turístic i d’ús privat dels terrenys públics que suposen les instal·lacions com Naturland. Hem de deixar enrere l’època d’atraccions de gran impacte en l’entorn.

Els polítics d’aquest país continuen apostant per aquest model.

Necessitem un nou model de governança turística. Els comuns ens estem fent la competència via infraestructures turístiques que necessiten una quantitat molt gran de visitants per amortitzar-se. Continuem perpetuant un model que, com hem comprovat a Sant Julià, no només costa molts diners sinó que fins i tot afecta negativament la qualitat de vida de les persones que vivim a Andorra. Hem perdut espais de convivència. Els lauredians ja no podem anar lliurement al prat de Conangle. A la gent de Canillo li deu passar el mateix a la vall del Riu. Aquestes conseqüències no s’han tingut en compte i també s’han d’avaluar quan crees infraestructures d’aquest estil.

Concòrdia ja és un partit polític?

Hem presentat els estatuts al ministeri d’Interior i Justícia, que és l’òrgan que ha d’avaluar si compleixen els requisits legals. Encara hem de fer l’assemblea constitutiva per escollir l’executiva i la resta de càrrecs del partit.

Els cònsols d’Escaldes-Engordany van assistir a l’acte de presentació del moviment. Rosa Gili serà un dels fitxatges del partit?

També hi havia gent d’altres formacions polítiques. Concòrdia ha suscitat un interès important no només en l’àmbit de la política, sinó també en el de la societat civil. Hem estat capaços d’anar a l’arrel de problemes que té el país en matèria d’habitatge, d’ordenament del territori i de comunitat i que potser fins ara no s’estaven enfocant de la manera correcta. N’és una prova que el Govern ja ens comença a donar la raó. Ho vam veure al debat d’orientació política amb les mesures que va proposar el cap de Govern en qüestions com la inversió estrangera en immobles, de què ningú en l’àmbit polític no havia parlat fins a l’aparició de Concòrdia, o el fet de qüestionar-se les capacitats de càrrega del territori i quins són els límits de creixement del model econòmic i urbanístic que tenim actualment.

N’hi ha prou amb les mesures anunciades per Espot per canviar el model?

No. Per transformar el model necessitem reflexió i canvis estructurals, i aquests canvis no poden venir d’unes mesures anunciades de manera urgent en un debat d’orientació política. Concòrdia i, en l’àmbit parroquial, Desperta Laurèdia, estem disposats a girar aquest model com un mitjó. Hi ha una voràgine constructiva insostenible en matèria de recursos naturals. És un model que encareix l’accés a l’habitatge i que genera moments de molt creixement i ocupació seguits d’esclats de bombolles en què tothom se’n va al carrer. El sistema és insostenible en els àmbits ambiental, social i econòmic, i cal proposar mesures estructurals a llarg termini. A Sant Julià, particularment, la crisi de creixement urbanístic desmesurat que viu el país ens hauria de fer replantejar el projecte de desenvolupament d’un pla especial urbanístic a la vall dels Horts del Riu, del qual la majoria comunal actual és ferma defensora. Tirar endavant aquest pla especial portaria conseqüències molt negatives per a la parròquia a llarg termini.

Una altra proposta anunciada pel cap de Govern és la construcció del vial de la Massana. També sosté, com el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, que l’obra prioritària ara és el vial lauredià?

És una obra necessària per millorar la qualitat de vida de la gent de Sant Julià. Per fer la via més segura, per millorar la qualitat de l’aire, perquè reduiria la quantitat de vehicles que circulen o s’aturen prop del nucli urbà, i per poder disposar d’un entorn urbà més pacificat.

Concòrdia ha reivindicat un concepte que semblava oblidat, l’andorranitat. Com el definiria?

A títol personal, l’entenc com el caràcter resilient, emprenedor i audaç propi d’un poble de muntanya. També és un sentiment d’arrelament molt fort a les valls, als rius, als boscos, a les munta-nyes i a la gent que viu a Andor-ra. A la cohesió, que crec que s’està perdent, entre totes les comunitats que al llarg dels anys han vingut a viure al país. Els valors de vida en comunitat s’estan perdent per l’efecte combinat, entre altres factors, de l’emergència social i la pèrdua d’espais de trobada arran del desenvolupament urbanístic.

Tornarà a presentar-se a les eleccions comunals?

És una cosa que no només depèn de mi, sinó també de l’equip humà de Desperta Laurèdia. El projecte polític de Desperta Laurèdia encara és vigent avui dia i ho continuarà essent durant molt de temps.

En quines parròquies té presència Concòrdia?

A totes les parròquies hi ha gent que comparteix els nostres neguits, perquè els problemes que ens preocupen afecten el conjunt del Principat.

Concòrdia és molt crítica amb l’acord d’associació amb la Unió Europea? Què és el que més us preocupa de l’entrada d’Andorra al mercat únic?

La lliure circulació de capitals, de béns i serveis, de persones i d’establiment d’empreses són línies vermelles. L’acord d’associació que estem negociant és un acord per entrar al mercat comunitari i, per tant, aquestes quatre llibertats hi són implícites. Les realitats que són aplicables en altres estats europeus, a Andorra, per la seva dimensió, per la seva situació geogràfica i per la configuració de la seva societat i economia, entenem que no són aplicables. No es poden aplicar a Andorra les mateixes regles que s’apliquen a Alemanya, França o Espanya.