Espot esbossa una llista amb Vilarrubla, Enseñat i Mas

Demòcrates, amb el cap de Govern a primera línia, fa setmanes que ha posat en marxa la maquinària electoral tot i que es manté la incògnita de quan es convocarà els ciutadans a les urnes, al desembre, gener o març. L’avançament és més que una alternativa, sempre que el pressupost estigui aprovat, en la mesura que la conjuntura econòmica i social només pot empitjorar per les mancances internes cada vegada més evidents i per la inestabilitat mundial. Possibilitat que els màxims dirigents de DA tenen més que assumida i bona prova és que hi ha més que un esbós de llista nacional que encapçalen Xavier Espot, Ester Vilarrubla, Carles Enseñat i Helena Mas.

El fet de mantenir la incògnita de si es presenta o no a la reelecció és una maniobra cada vegada més gratuïta perquè tothom dins i fora de DA sap que ja ha acceptat encapçalar la llista nacional. L’actiu més destacat que pot esgrimir Espot dels quatre anys de legislatura és la gestió de la pandèmia de la covid, mentre que a l’extrem oposat se situa el problema de l’habitatge, que no ha fet més que empitjorar a marxes forçades durant el seu mandat. La ministra d’Educació i Ensenyament Superior també ha fet una feina destacable durant la pandèmia, exprimint al màxim les possibilitats per mantenir i recuperar la normalitat de les classes durant i després del confinament. L’assignatura pendent de Vilarrubla és la gestió de l’afer de la nena del vel, encara per resoldre. La figura de Carles Enseñat ha estat cabdal aquests últims anys, tant per la feina com a president del grup parlamentari de la majoria com, i sobretot, per la complicitat amb Espot. El polític encampadà s’ha convertit en la persona de confiança absoluta per no dir única del cap de Govern al Consell, fet que ha aixecat recels en alguns parlamentaris demòcrates i sobretot a la síndica, Roser Suñé, que ja ha anunciat que no concorrerà a les pròximes eleccions. Pel que fa a Helena Mas, el punt clau a tenir en compte és la seva pretensió fallida de ser ministra de Salut en substitució de Martínez Benazet, que era el seu principal valedor. Espot va optar per Albert Font, una de les cares visibles del grup Virtus, tot i que ara li garanteix l’elecció com a consellera general. En clau d’implantació parroquial, el cap de Govern cobreix Escaldes, Vilarrubla Andorra la Vella, Enseñat Encamp i Mas Sant Julià.

La incògnita Marsol

La presència de la cònsol de la capital en una posició destacadíssima (la número dos) de la llista de DA estava completament a les seves mans. Fins fa poques setmanes. La darrera maniobra d’Espot ha portat Conxita Marsol a renunciar a participar des de la primera línia en la cursa electoral. Per ara. Dues qüestions distancien ambdós líders. La primera i la realment definitiva és que el cap de Govern vol que la cònsol es presenti a la llista parroquial d’Andorra la Vella, una possibilitat de la qual no vol ni sentir a parlar. La segona és la discrepància amb quina formació s’hauria de pactar en el supòsit de presentar una candidatura de coalició. Xavier Espot defensa que el pacte amb els liberals de Cabanes és l’opció que dona més garanties de victòria. Marsol ho veu tot el contrari. L’aposta guanyadora és el pacte amb Jaume Bartumeu, ja que segons la cònsol si SDP s’alia amb el PS les possibilitats de derrota es multipliquen. Una variable que Bartumeu pensa exprimir fins al final per no quedar definitivament instal·lat en la irrellevància. A l’única parròquia on ho pot evitar perquè encara li queda certa tirada electoral és a Andorra la Vella. I si alguna qualitat té Marsol és que coneix l’electorat. El fet de situar Vilarrubla de número dos afegeix pressió a la cònsol per la profunda amistat que les uneix.

La possibilitat que es pugui repetir l’aliança del 2019 entre el PS i els liberals que els va donar la victòria és tan impossible com inexplicable. No per motius ideològics, que fa quatre anys no van ser cap impediment, sinó per la decisió de Jordi Gallardo d’entrar al Govern de DA. El trencament del partit ho dificulta encara més perquè la implantació dels escindits a la capital és mínima.

Dos candidats per a un sol lloc

El pacte amb Ciutadans Compromesos obliga DA a col·locar un dels líders de la formació massanenca en un lloc elegible, fet que significa que per no córrer riscos no pot anar més lluny de la sisena posició i preferiblement la cinquena. El dos consellers de Ciutadans Compromesos no tenen cap intenció d’abandonar la primera línia política i si pot ser amb més competències executives. Raül Ferré i Carles Naudi es postulen amb insistència per ocupar la desitjada posició, perquè la següent que els correspondria seria cap al final de la llista. Ara bé, en cas d’una victòria folgada de la llista DA i CC s’obren múltiples opcions per seguir formant part de la classe dirigent. És a l’essència de tot pacte polític.

EL MODEL DE PAÍS, I AIXÒ QUÈ ÉS?

El model de creixement s’ha convertit en el protagonista inesperat d’aquest final de legislatura. Perquè fins fa tres dies ningú en parlava. Semblava que els problemes de l’habitatge, de massificació, de l’allau de la construcció o dels efectes distorsionadors del mercat de la política d’inversió estrangera hi eren aliens. Per a tots els partits amb representació parlamentària. Fins a la irrupció de Concòrdia, que cal dir que hores d’ara està per veure si té recorregut més enllà de sacsejar el panorama polític. DA i el PS n’estan afectats, però a Pallarés, Gili i Montaner els ha arrabassat la parcel·la del vot del desencantat.