El Govern crea el prestador d'última instància d'Andorra

El Govern ha elaborat un projecte de llei en què es configura un mecanisme de prestació d’última instància per dotar de liquiditat una entitat financera que en pugui necessitar en un moment determinat i que, d’aquesta manera, no en resulti afectada la resta del sistema bancari. Així s’ha fixat al projecte de llei de creació de reserves internacionals i accés del sistema financer a assistència en forma de provisió urgent de liquiditat, que van presentar ahir el ministre de Finances, Eric Jover, i el director general de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), David Cerqueda. “No hi ha cap previsió que les entitats bancàries ho necessitin, però com més xarxes de seguretat tinguem, millor”, va indicar Jover.

El text també regula les reserves financeres internacionals, pensades perquè el país pugui continuar funcionant si es produeix una “catàstrofe major”, com poden ser desastres naturals o pandèmies, i d’on procediran també els fons per ajudar l’entitat bancària que tingui problemes de liquiditat. De moment hi ha ja 240 milions en reserves internacionals (140 milions d’euros en drets especials de gir, la moneda pròpia del Fons Monetari Internacional, i 100 milions d’euros al Banc d’Espanya) i la intenció del Govern és que abans que acabi l’any n’hi hagi 340. En aquest sentit, ja estan molt avançades les negociacions amb el Banc de França i el Banc Central dels Països Baixos per constituir-hi reserves internacionals enguany. A més, el Banc Central Europeu ha atorgat a l’AFA una línia de crèdit de 35 milions. D’aquesta manera, s’arribarà a l’objectiu del 12% del PIB, com recomanava l’FMI el 2021. Una comissió gestionarà les reserves amb les millors pràctiques internacionals en la matèria i seguint els criteris de prudència i liquiditat, mentre que l’AFA exercirà les funcions d’administració i custòdia.

L’import màxim que es podrà destinar en cas que una entitat tingui problemes de liquiditat tindrà un topall de 200 milions d’euros, i si es requereix un volum superior necessitarà l’aprovació del Govern, i estaria acotat a una temporalitat de sis mesos. L’entitat receptora que es beneficiï d’aquest mecanisme haurà de ser en tot cas viable i solvent.

Es tracta d’un pas més per millorar la “resiliència financera” davant de possibles situacions de risc i a la vegada s’avança en l’homologació del país, va explicar Jover. Segons va indicar Cerqueda, el model de prestador d’última instància andorrà està basat en el mecanisme ELA (Emegency Liquidity Assistance) del Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals de l’Eurosistema. “És un mecanisme molt utilitzat i molt consolidat”, va explicar el director de l’AFA. La falta d’un prestador d’última instància és vista pels organismes financers internacionals i per les agències de ràting com una debilitat estructural i, com a conseqüència, provoca un major cost de finançament per a l’Estat i per al sector financer. Amb aquest projecte de llei es vol posar fi a aquesta mancança, tot i que tal com va reconèixer el ministre de Finances, el que s’havia intentat fins ara, sense èxit, era establir un acord amb algun banc europeu. “No ens en vam sortir”, va admetre Jover.

L'AFA CREU QUE LES FUSIONS NO PERJUDICARAN ELS CLIENTS

L’Autoritat Financera Andorrana treballa perquè els processos de concentració bancària que estan en marxa al país es facin segons els criteris estipulats en aquests casos. L’organisme, segons va assenyalar ahir el seu director, David Cerqueda, controla amb especial atenció tres aspectes concrets com són que les entitats resultants siguin operativament sòlides; que tots els permisos mercantils i administratius estiguin en ordre i que quedi assegurada la competència en el sistema financer. En aquest sentit, Cerqueda va recordar que anar cap a pitjors serveis o més cars en aquests processos “seria perjudicial a llarg termini per a les pròpies entitats, perquè podrien quedar desfasades”. Cerqueda va admetre que hi ha el risc que els consumidors resultin perjudicats de la reducció de bancs, que passaran de cinc a tres, però va dir que “no em consta que estigui passant”.