residència
La inversió dels passius serà menor si va al fons d'habitatge
Les esmenes augmenten els diners requerits fins als 600.000 euros, que es mantindran en els 400.000 si es realitza a la sicav
Els terrenys on es construiran els pisos de la Borda Nova.
“És l’hora de ser més estrictes amb la inversió estrangera”, va assegurar ahir Mònica Bonell, del grup parlamentari demòcrata, a la roda de premsa que els tres grups que formen la coalició de Govern van dur a terme per presentar les esmenes introduïdes al projecte de llei d’economia digital. Entre les més destacades hi ha que, un cop aprovat el text, aquells que vulguin obtenir la residència passiva hauran de realitzar una inversió de 600.000 euros al Principat. Ara bé, pot acabar sent de 400.000 si la inversió es realitza al fons de l’habitatge promogut per l’executiu.
Cal recordar que aquest fons publicoprivat té com a objectiu dotar l’Estat d’un parc públic d’habitatge que permeti alleugerir la problemàtica en aquesta matèria al Principat. El mes de juliol el Govern va presentar el reglament d’aquest organisme. En aquella ocasió el ministre de Finances, Eric Jover, i Víctor Filloy, van apuntar que la sicav que s’haurà de constituir estaria llesta a la tardor.
A més, una altra de les esmenes presentades apunta que “en cas que la inversió en actius andorrans [...] s’efectuï parcialment o totalment en béns immobles, s’ha de destinar un import mínim de 400.000 euros per cada unitat immobiliària que s’adquireixi”.
CORRECCIÓ A ESPOT
En qualsevol cas, la xifra marcada per la majoria es queda lluny dels 800.000 euros que va anunciar el cap de Govern, Xavier Espot, en el seu discurs del debat d’orientació política. Llavors, va assegurar que es doblaria la xifra que es demana actualment (400.000 euros) per arribar fins als 800.000. “El cap va anunciar 800.000 euros i després nosaltres, els grups de la majoria, ho vàrem debatre i vàrem creure que 600.000 era una xifra suficient”, va remarca Bonell. “Ens feia por que la xifra de 800.000 euros suposes una parada en sec de la inversió”, va defensar el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi.
D’altra banda, entre les 59 esmenes presentades al projecte de llei, en tràmit parlamentari des del juliol del 2021, també s’inclou l’obligació perquè aquells inversors estrangers que vulguin constituir una societat al país i obtenir un permís de residència i treball hauran de tenir una participació mínima del 34% en la societat en qüestió. Fins ara, aquest requisit era del 25% de l’empresa. També s’incrementa el dipòsit d’aquells que vulguin residir i ser treballadors per compte propi fins als 50.000 euros, quan fins ara era de 15.000. Tanmateix, una de les esmenes estableix que “en cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració ho hagi estat amb la finalitat de portar a terme un projecte empresarial seleccionat per part d’una de les entitats reconegudes prèviament pel Govern a aquest efecte, o ho hagi estat amb la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra segons els criteris establerts reglamentàriament, no és necessari que el titular de l’autorització esmentada faci efectiu ni dipositi l’import”.
APOSTA PEL ‘COLIVING’
D’altra banda, el projecte de llei també regula elements com els espais compartits tant d’habitatge com laborals, els denominats coliving i coworking. Les esmenes preveuen la figura del “nòmada digital”, un figura que “es preveu per a emprenedors que venen per un temps molt concret a treballar”, va explicar Marc Magallon, del grup independent. Així, es vol potenciar aquesta mena d’espais per facilitar els tràmits a aquestes persones, aprofitant per obrir les portes d’aquests espais als joves residents que busquen el seu primer pis.
REGULAR LA DESCONNEXIÓ LABORAL
La llei d’economia digital també inclourà la regularització del teletreball. De fet, segons van explicar els consellers de la majoria, el projecte de llei no tan sols preveu com ha de ser aquest teletreball, sinó també la denominada desconnexió laboral. És a dir, el període de temps que l’empresa ha de garantir al treballador en el qual aquest no rebrà missatges o correus electrònics. Segons van explicar els consellers, aquesta desconnexió haurà de ser fruit d’un acord entre l’assalariat i les empreses.