Les entitats suspenen la gestió de la salut mental del Govern

L’associació de Familiars per la Salut Mental (AFMMA) i l’associació per la Defensa del Jovent en Risc (ADJRA) van carregar ahir contra la ineficaç gestió de Govern en matèria de salut mental i prevenció contra les drogues. Les dues entitats van criticar que el Pla Integral per a la Salut Mental i Addiccions, el PISMA, no compta amb un professional que el lideri. A més van posar de relleu la discriminació que hi ha contra les persones amb malalties mentals i addiccions, tant a l’hospital com a la presó, i van advertir de situacions preocupants al centre de la Gavernera.

“No s’avança en matèria de salut mental i prevenció contra les drogues”, va esgrimir la presidenta de l’ADJRA, Sandra Cano. Les associacions, que confiaven que el PISMA permetria avançar en la matèria, es van mostrar ahir desencatades. “Ens el van vendre com un vehicle d’alta gama, però no han buscat un bon conductor”, va lamentar Cano. De fet, va posar de manifest que, fa més d’un any, les associacions van demanar a la Secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, que nomenés “una persona preparada per liderar el PISMA”. En canvi, Cano va criticar que “encara no la tenen i tot just ara començaran a fer la recerca” i va al·legar la importància que “el PISMA entri en funcionament ja”.

Però la llista de demandes de les associacions és ben llarga. En aquest sentit, la presidenta de l’AFMMA, Rosa Lluís, va mostrar-se indignada amb la “discriminació” que pateixen les persones amb malalties mentals i addiccions. Lluís va lamentar que la “manca de recursos” i la covid serveixin d’excusa perquè els joves de la quarta planta de l’hospital no puguin gaudir d’una habitació individual i que el desbordament dels treballadors, que no donen a l’abast, afecti el malalt. També va lamentar que no comptin amb un espai per rebre visites i que ho hagin de fer a la cafeteria sense poder preservar la seva intimitat. En definitiva, Lluís va esgrimir que “no hi ha interès, hi ha desamor”. En aquest mateix sentit, va advertir que les llistes d’espera per rebre una visita amb el psicòleg escalen a tres mesos i va reflexionar que “a Andorra ens considerem un país privilegiat, però anem equivocats, cada dia estem pitjor”. A més, va argumentar que la discriminció s’estén a la presó, que no compta amb cap espai habilitat per a les persones amb malalties mentals.

D’altra banda, Cano va sentenciar que “el pla nacional de la drogodependènica, si avança no en veiem els resultats”. També va criticar la falta de prevenció a les escoles i va advertir que a la Gavarnera “hi tenim famílies que ens contacten perquè tenen nens fugits o que comencen a drogar-se allà”. A més, va denunciar la manca de planificació en les taules de treball on, a més, hi troben a faltar el ministeri d’Educació.

EL CREI JA ESTÀ A PUNT PER COMENÇAR A REBRE PACIENTS

El Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) ja està a punt per començar a rebre els primers pacients. Així ho van anunciar ahir els representants de les fundacions Mercè Fontanilles i Resilis –que conformen l’UTE que gestiona el centre– durant una reunió amb la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés. Segons va informar Govern, a la trobada també hi van participar la secretaria d’Estat, Teresa Milà, i el director del departament d’infància, Adolescència i Joventut, Jordi Olivé. El CREI –que estarà especialitzat en adolescents amb trastorns de conducta i addiccions i oferirà doble servei (residencial i diürn)– s’obrirà inicialment amb una ocupació mínima de vuit places residencials i cinc de diürnes i s’anirà ampliant progressivament fins arribar al màxim de la capacitat, 19 places residencials i 16 de diürnes. Les associacions van celebrar la posada en marxa de l’equipament, però van lamentar que el ministeri no les hagi informat. De fet, van recordar que durant la visita van detectar diversos aspectes a millorar, alguns que podien posar en risc la vida dels internats, i que des del departament els van dir que les convidarien a veure els canvis. Un cop més, les entitats van recordar que el CREI “és un recurs necessari, però no s’ajusta a moltes necessitats, com ara les d’una persona amb un trastorn alimentari”. Per aquest motiu, un cop més, van reivindicar la necessitat d‘una escola per a aquests joves, perquè no hagin de marxar a centres fora del país. A més, van posar en relleu que molts dels centres de Catalunya no tenen places. Sobre la proposta de construir-ne un a la Seu, van mantenir que és necessari ubicar-lo al país.