Pròrroga als lloguers i més exigències als propietaris

Els contractes de lloguer que finalitzin el 2022 es prorrogaran automàticament un any. Així ho va aprovar ahir el consell de ministres amb el projecte de llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge. D’aquesta manera, es repeteix la fórmula de la pròrroga dels contractes els quals, enguany, es revaloritzaran de la mà dels salaris. Així, els contractes de lloguer no dependran de l’IPC, sinó que queden sotmesos a l’acord del Govern en matèria salarial, el qual l’executiu vol que sigui fruit d’un acord entre empreses i sindicats. “Estem davant d’una situació anòmala, les previsions que tenim de l’IPC no són tan fiables com ens agradaria i no estem segurs de quina desviació hi haurà sobre aquesta previsió”, va explicar ahir el ministre portaveu, Eric Jover, que va recordar que hi ha fórmules per fer que aquesta revalorització –tant dels salaris com dels lloguers– sigui retroactiva. Entre d’altres elements, el projecte de llei també preveu la desafecció dels contractes d’arrendament prorrogats el 2019 i el 2020. Així, aquests contractes es podran renegociar amb un increment màxim de la renda en un 10%, sempre, però, garantint una durada mínima del nou contracte per a cinc anys. A més, el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy –també present ahir a la roda de premsa posterior al consell de ministres– va apuntar que “aquesta desafecció ha de ser pactada entre les dues parts; en el cas que no hi hagi un acord la part de l’arrendatari pot demanar la pròrroga per un any”.

PROTOCOL AMB LA BATLLIA

Si bé el text preveu diverses mesures per protegir els llogaters, també s’estableix un nou protocol “d’actuació amb la Batllia” que permet “una tutela judicial efectiva de la propietat pel que fa al procediment de desnonament, sense dilacions”. D’aquesta manera es vol accelerar el procés de desnonament però sempre garantint els drets de la família desocupada. Per això aquest protocol, que l’executiu haurà d’elaborar en el termini d’un any, també preveu “garantir una atenció social adequada i eficaç per a les persones vulnerables”. “El que busca el protocol és que la informació arribi a tota l’administració de forma transversal i de manera pautada”, va remarcar Jover. “No es tracta d’un desnonament ràpid, sinó que tots tinguem informació prèvia; al final qui dona garanties és la justícia, que abans de qualsevol decisió ha de garantir els drets d’aquelles famílies realment vulnerables”, va remarcar Filloy.

DRET PRIORITARI

D’altra banda, el text fa una aposta pel fons de l’habitatge, però també per l’ampliació del parc immobiliari de titularitat pública. Així, l’executiu es garanteix els drets d’adquisició preferent per a immobles. Per exemple, en el cas que una entitat financera hagi d’executar una hipoteca per un possible impagament, aquesta primer ha de notificar-ho a l’Administració perquè pugui valorar si assumeix el deute del pis per tal que aquest immoble passi a ser destinat a lloguer assequible. “El banc ha d’informar el Govern perquè si s’escau determini si li pot interessar o no, però també perquè el Govern podrà exercir una tutela sobre la persona que està afectada”, va destacar Filloy. De fet, el Consell General votarà properament el crèdit extraordinari sol·licitat pel Govern per poder adquirir pisos del mercat i així, després de rehabilitar-los, destinar-los al lloguer a preu assequible. En aquest sentit, Filloy va remarcar que en breus es presentarà un plec d’adquisició preferent per establir quins immobles buscarà l’executiu. “El preu que ofereix, més el cost de la rehabilitació, ha de permetre posar aquest habitatge dins un preu assequible”, va remarcar Filloy. Pel que fa al fons d’habitatge, Jover va destacar que “està en l’últim procés de creació” i no va descartar que la Caixa Andorrana de Seguretat Social hi acabi intervenint. Filloy també va confirmar una primera reunió amb els comuns per analitzar els criteris que haurà d’incloure l’informe vinculat per aconseguir llicències de construcció durant el proper any.

SANCIONS PELS IMPAGAMENTS DE LA TAXA DE PISOS BUITS

A més, el projecte de llei també preveu que l’executiu pugui recollir més informació en diferents matèries. Així, s’habilita el Govern per accedir i tractar dades sobre habitatges, la qual cosa permetrà la localització d’habitatges buits i “l’estudi d’incentius per posar-los al mercat”. Precisament per aquest motiu, el projecte de llei també preveu una modificació de l’impost sobre habitatges buits. Així, el nou text legal gravarà els pisos buits amb un període mínim de desocupació d’un any (fins ara aquest període era de dos anys) i s’eliminen les exempcions per a terceres residències o el domicili social del subjecte passiu. A més, la base de tributació passa de 5,05 euros el metre quadrat als 10 euros. En aquest sentit, el ministre Jover va destacar ahir que amb aquest impost “no busquem recaptar per recaptar, sinó enviar un missatge als propietaris perquè els surti més a compte introduir el seu pis al mercat de lloguer”. A més, Jover va asse­nyalar que “hi ha una obligació d’inscriure’s a la llista perquè tothom pagui allò que havia de pagar”. De fet, el ministre va manifestar que l’executiu no perdonarà cap impagament i si bé va reconèixer les dificultats per detectar alguns d’aquests pisos, “no hi haurà excepcions ni amnistia; tothom havia de complir amb aquest impost”. Tanmateix, el ministre Jover va afirmar que la modificació actual té lloc perquè “estructuralment hi havia coses que no ens feien el pes i per això el modifiquem”.