Un Govern amb poc poder

"Unes quantes coses molt minses però importants”. D’aquesta manera clara i concisa definia ahir Antoni Ubach la tasca que va poder fer el primer Consell Executiu que es va constituir a Andorra i que va funcionar entre els anys 1982 i 1984. Així, el que aleshores va ocupar el càrrec de conseller de Treball, Benestar Social, Educació i Cultura va esmentar, entre les fites assolides, per exemple, l’inici de l’Escola andorrana, que en un primer moment només es volia posar en marxa per al nivell de maternal, o l’intent perquè es pogués implantar al país un casino similar al que hi havia a Mònaco, cosa que no es va aconseguir.

Ubach va ser ahir al vespre un dels protagonistes de l’acte commemoratiu organitzat per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) sobre els 40 anys de creació del Consell Executiu d’Andorra, un òrgan que tot i que es pot considerar com el predecessor o l’embrió de l’actual Govern gairebé no tenia competències definides. Tot i així, el simbolisme que va tenir la seva constitució va ser innegable, tenint en compte que a Andorra l’anomenat poder executiu sempre havia recaigut en els representants dels Coprínceps. Per aquesta raó, l’exconseller de Treball, Benestar Social, Educació i Cultura no va dubtar a manifestar que “la poca cosa que vam poder fer va ser essencialment per les bones relacions que hi va haver entre l’Òscar Ribas i Francesc Cerqueda”. Així, va destacar l’entrada en la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) com una de les fites assolides, “després de la demanda poc professional que vam fer”, una feina que, segons va opinar, va facilitar posteriorment la incorporació a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). “Va ser la primera acció de relacions internacionals d’Andorra”, va evocar Ubach, que tot i així va reconèixer que hi havia una “confusió absolutament total” perquè no hi havia una definició clara de competències entre les institucions. L’altre protagonista de l’acte d’ahir va ser el síndic general entre els anys 1982 i 1989, Francesc Cerqueda, que va recordar la situació que vivia el país i es va referir a la voluntat que ja aleshores tenia el poble andorrà d’esdevenir un Estat de dret, com a “punt primordial de la reforma institucional” que es volia posar en marxa i que s’iniciava amb el decret del gener del 1981.

La conferència d’ahir, que formava part de les activitats organitzades per la SAC, es va obrir amb la presentació de la presidenta de l’entitat, Àngels Mach, i va comptar amb la participació de la síndica general, Roser Suñé, i l’assistència de diverses personalitats polítiques. Suñé va manifestar durant la seva intervenció que els 40 anys transcorreguts des de la creació del Consell Executiu “ens retornen a temps que potser hem oblidat massa ràpid”, i va destacar la necessitat de tenir en compte el passat per encarar el futur.