Els lletrats censuren la falta de transparència sobre la UE

El Col·legi d’Advocats va denunciar ahir la falta de transparència del Govern en les negociacions amb la Unió Europea per l’acord d’associació i, especialment, pel que fa a les professions liberals. En aquest sentit, va lamentar que l’executiu no els hagi convidat a negociar, tal com ha fet amb altres col·lectius. “Creiem que manca transparència en les comunicacions que rebem. No sabem en quin estat estan les negociacions”, va lamentar la degana del col·legi, Sònia Baixench. En aquest sentit, el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va contestar que aquesta és una reivindicació que comparteixen “tots els col·lectius que hi tenen interessos”. Tanmateix, va al·legar que “hi ha unes regles fixades amb la negociació”, i va afegir que “hi ha un comitè i hi van les persones que la UE diu que hi han d’anar”.

L’acord de negociació va ser una de les principals demandes que la degana va fer ahir en el marc de la cerimònia de la toga, però no va ser l’única. De fet, el seu discurs va destacar pel fort contingut crític amb l’executiu. En aquest sentit, una altra de les grans qüestions que Baixench va posar sobre la taula, un cop més, va ser la necessitat de revisar les tarifes del torn d’ofici, que no s’han modificat des del 2015. La degana va destacar que aquest punt és especialment important perquè “en aquests macrojudicis se’ns poden plantejar problemes perquè impliquen una dedicació quasi exclusiva dels advocats designats d’ofici”.

550 euros pel torn d'ofici

En concret, les quotes establertes per la defensa i assistència tècnica lletrades mitjançant els torns d’ofici oscil·len entre els 100 i els 550 euros pel servei complet, que en alguns casos pot durar anys. De fet, si el procediment dura més de dos anys, el reglament preveu un suplement de fins a 100 euros, mentre que si es justifica la “complexitat excepcional” del cas la retribució es pot incrementar amb 300 euros més.

Rossell va indicar que ha mantingut diverses reunions per estudiar la qüestió. De fet, va admetre que “potser sí que cal fer algun ajustament, però tot això implica tenir una disponibilitat pressupostària per fer-ho”, i va afegir que “són molts diners i s’ha de mirar bé. En els pròxims anys potser s’haurà de fer alguna cosa en aquest sentit”. Ara bé, va destacar que aquest augment ja s’ha produït, per exemple, en els casos de violència de gènere.

Els advocats també van destacar la necessitat de revisar el Codi de procediment penal i es van mostrar preocupats amb la iniciativa d’ampliar els delictes que es puguin jutjar per la via ràpida, una novetat que preveu el pla de xoc per descongestionar la justícia. “Ens hi oposem perquè creiem que s’ha de fer una reflexió sencera del Codi de procediment penal i decidir el que toqui, però no agafar delictes i passar-los a un procediment que no ofereix les mateixes garanties”, va sostenir Baixench. En canvi, el ministre va justificar que “pot servir d’experiència per quan modifiquem el Codi de procediment penal, per veure si funciona o hi ha mancances”.

Baixench també va destacar la necessitat d’aprovar la llei de l’advocacia, que es troba bloquejada per la redacció de les competències dels advocats. “Considerem que els advocats són els que han de poder exercir en exclusiva les funcions d’assessoria”, va apuntar. Rossell va assenyalar que el cap de Govern s’està encarregant de la qüestió i que espero que pròximament es pugui arribar a un acord”.

Cerimònia de la toga

Durant la cerimònia es van col·legiar nou advocats, set dels quals van fer públic el compromís amb la professió. Així mateix, es va fer un reconeixement a cinc professionals que fa 25 anys que exerceixen l’ofici. També es va reconèixer la feina de l’antic degà, Xavier Sopena, i es va oferir una conferència sobre l’encaix jurídic de l’acord d’associació.

MÉS HORES DE PSICÒLEG A LA PRESÓ

Sobre les crítiques que les associacions van fer contra les condicions amb què s’interna els presos amb malalties mentals al centre penitenciari, Rossell va destacar que “s’ha modificat el conveni amb el SAAS, afegint més hores de psicòleg”. D’altra banda, el ministre va descartar reubicar-los a una altra zona de la presó. En canvi, va apuntar que “potser de cara al futur es requeriria tenir un espai idoni per a aquestes persones, on se’ls pugui ubicar i puguin tenir els serveis que realment se’ls ha de donar”.