Acció Feminista reclama al Govern la legalització de l'avortament

Acció Feminista exigeix al Govern que avanci en matèria de legislació perquè sigui “revisada i modificada amb urgència”, per adequar-la als convenis ratificats per Andorra “que exigeixen la garantia de la llibertat sexual i reproductiva de les dones”, segons recull en un comunicat publicat ahir amb motiu de la celebració avui del Dia d’acció global per un avortament legal i segur. El col·lectiu afirma que “segueixen semblant-nos paternalistes i hipòcrites els arguments amb què tracten d’impedir-ho, com la incapacitat per aconseguir la majoria parlamentària, la necessitat de modificar la Constitució o el risc de perdre la sobirania”.

L’associació de dones lamenta que aquestes mateixes reivindicacions es van repetint en els comunicats de cada any des del 2018 i per això reclama que “abans del 28 de setembre vinent Andorra ja no sigui un dels tres únics estats europeus que no respecten el dret a decidir de les dones, sinó que formi part dels que garanteixen l’avortament legal, segur i gratuït. Volem que sigui llei”. Acció Feminista insisteix que res no ha canviat des de la reclamació de l’any passat per la mateixa data i critica que s’obvia que “es vulneren els nostres drets sexuals i reproductius”.

El col·lectiu reclama la despenalització de l’avortament per terminis de manera lliure i remarca que onze països membres de les Nacions Unides “han recomanat al Principat d’Andorra legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs, entre els quals hi ha França, governada per un dels coprínceps andorrans”. I critica que tot i que s’està treballant un acord d’associació per equiparar-se als països integrants de la Unió Europea, “Andorra és, juntament amb Malta i el Vaticà, l’ultim reducte europeu que penalitza l’avortament”.

Acció Feminista reitera que el fet que no es pugui interrompre l’embaràs lliurement en aquests països no impedeix que les dones avortin “perquè penalitzar-lo no n’impedeix la pràctica”, i remarca que aquesta situació “criminalitza les dones, obligant-les a fer-ho lluny de casa seva, i precaritza encara més les que no tenen els mitjans o els recursos suficients per fer-ho”.