Menys infermers que la mitjana europea

La ràtio d’infermeres per habitant es troba per sota la mitjana europea. Així, mentre que a Europa hi ha nou infermers per cada 1.000 habitats, a Andorra n’hi ha sis per cada 1.000 -una situació equiparable a les comunitats autònomes de la Manxa i la Rioja-. Així n’informava la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeria d’Andorra, Isabel Vallejo, que assegurava que la situació no és nova i que falten professionals d’aquest sector a tot arreu. “La ràtio d’infermers per pacients que es troben hospitalitzats influeix molt en la qualitat assistencial”, confirmava Vallejo segons la seva experiència directa. En aquest sentit, la presidenta de l’entitat assegurava que, tot i que la situació varia segons l’àrea d’especialització del sector, del tipus de seguiment que s’ha de fer i del tipus de pacient que s’ha d’atendre -dependent o immunodeprimit-, en molts casos, la quantitat de malalts designats per cada professional és superior a la que el col·lectiu consideraria desitjable. “No és el mateix que un professional s’hagi d’ocupar de 8 que de 12 pacients”, exposava Vallejo. En relació amb aquest tema, la presidenta assegurava que una de les àrees més afectades són les cures a domicili, on el seguiment el duen a terme els infermers d’atenció primària. “El volum de pacients a atendre ha augmentat molt i disposem del mateix personal”, denunciava Vallejo, deixant clar que la situació que es viu Catalunya no se n’allunya gaire. “Allà la situació encara és molt més evident amb la problemàtica dels CAPS”, destacava Vallejo. “Amb la pandèmia va incrementar la necessitat d’infermeria. Ara, s’han adonat que aquest augment de personal s’hauria de reconvertir i quedar-se”, afegia.

Vallejo assegurava, d’altra banda, que “d’infermers n’hi ha”, però que “s’han de crear nous llocs de feina”. En aquest sentit, la presidenta del col·legi comentava que una part del sector es nodreix dels professionals que finalitzen els estudis a la Universitat d’Andorra. Uns 20 infermers per promoció, que es destinen a la cobertura de baixes. “Molts es queixen que les baixes són curtes i que no hi ha estabilitat a nivell professional”, exposava Vallejo, mentre destacava que alguns opten per treballar a l’estranger. “Els estudis són homologats a França i Espanya, però els tràmits poden arribar a tardar mesos per temes burocràtics”, asse-nyalava. “No troben feina aquí, i tampoc no en poden trobar a Espanya”, afegia. En relació amb la possibilitat de contractar personal estranger, Vallejo destacava que el fet que també vagin molt buscats a Catalunya suposa un inconvenient.

Una manera de solucionar o, almenys, minimitzar la problemàtica passaria, segons Vallejo, per abordar el tema de la promoció i la prevenció de la salut. “S’haurien de potenciar els programes de salut d’infant i la mare, la salut escolar, parlar de malalties com drogodependències i mals hàbits”, destacava la presidenta del col·legi, mentre deixava clar que, per dur-ho a terme, fa falta un cert personal. “Els centres educatius no tenen personal específic d’infermeria escolar i pensem que seria importantíssim”, assenyalava Vallejo.

D’altra banda, Vallejo explicava que ara el col·lectiu es troba a l’espera que s’aprovi la Llei de professionals sanitaris, que s’està revisant al Consell. Un text que, segons Vallejo, servirà per definir la professió, reajustar les competències dels infermers per treballar en equips multidisciplinaris, i continuar treballant dins la cartera de serveis. “Ara només tenim l’especialitat de llevadora reconeguda”, destacava Vallejo. “Esperem que s’aprovi dins aquesta legislatura perquè, si no, hauríem de tornar a començar. I això no ho voldríem”, afegia.

Espanya segueix en la cua en nombre d’infermers, tal com informava El Periódico el 21 de setembre passat. Concretament, és el setè país europeu pel que fa a la ràtio de professionals per 100.000 habitants, al davant d’Eslovàquia i Itàlia però molt al darrere de Bèlgica i França. Així, Espanya té el 60% d’infermeres i el 40% de metges, mentre que països com Bèlgica tenen el 85% d’infermeres i el 15% de metges i una ràtio de 1.824 infermeres per cada 100.000 habitants, tres vegades més que Espanya. La mitjana europea és en el 70% d’infermers i el 30% de metges.