Reportatge
El fum de la discòrdia
Els residents opinen sobre la futura llei que s’aplicarà a Catalunya que prohibirà fumar en llocs públics com entrades d’escoles, hospitals i terrasses.
Un fumador en una terrassa.
El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya prepara una llei per declarar espais lliures de fum de tabac diversos llocs públics, com les entrades d’escoles i centres sanitaris, marquesines d’autobusos i terrasses d’establiments. Una mesura que, tal com informava el Periódico de Catalunya el 23 de setembre passat, la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) considera boníssima. Al Principat, de moment, no es planteja imposar cap mesura equivalent. La seva hipotètica aplicació, però, genera opinions diverses entre la població. “A Andorra hi ha molta gent que fuma”, assegurava Eneida Abrantes davant el Centre Comercial Andorrà Super U. “Tot i que penso que molta gent no hi estaria d’acord, ens hi acabaríem adaptant de la mateixa manera que hem deixat de fumar a dins dels bars. És l’única manera”, afegia. Una mica més enllà de l’avinguda Meritxell, Vanessa Gonzales explicava que, “tot i ser fumadora, penso que la proposta està bé per respecte”. En aquest sentit, posava com a exemple països com Singapur, on ja són molt comuns els reservats per a fumadors als espais públics. “Allà no et prohibeixen fumar, però et diuen que respectis la resta de la gent i et quedis quiet”, ressaltava mentre insistia en el fet que mai no podem arribar a saber si molestem o afectem les persones del nostre entorn. “No puc fumar davant la meva mare perquè és al·lèrgica”, assenyalava. En relació amb aquest tema, Beatriu Collado es mostrava comprensiva en l’aspecte de la llei que fa referència als hospitals. “Hi ha gent malalta a qui pot molestar el fum”, concretava.
Per altra banda, també hi ha qui entén la normativa com un atac a la llibertat individual. “No ho trobo just. Ja no sabrem on fumar”, denunciava María José López. “Entenc que vulguin que la gent deixi de fumar, però tot allò que fa referència a la meva salut, m’agradaria decidir-ho a mi”, comentava López. “Es- tem parlant d’un espai públic. Al final ens n’haurem d’anar a fumar a la muntanya!”, afegia Anna Canisa.
Pel que fa a l’afectació real de la mesura en la salut de les persones, les opinions estan bastant equilibrades. Per una banda, hi ha qui pensa que els fumadors no deixaran de fumar tot i la mesura i, per l’altra, que a molts els pot suposar un impediment real i efectiu. “Poden apujar el preu i poden fer de tot, que la gent continuarà fumant”, assegurava Marie-Pierre Lagrave. “Jo crec que hi haurà de tot, però molta gent continuarà sortint a fumar. Quan hi havia la pandèmia, t’havies d’aturar per fer-ho, i molta gent ho va fer”, afegia Gonzales.