L'agent i el gos: un binomi amb 'feeling'

El grup de guies canins del cos de policia disposa de dotze guies dividits en tres especialitats: estupefaents, que inclou també la detecció de divises, explosius i rastres. D’aquesta manera, s’ha convertit ja en una cosa molt comuna veure un gos ensinistrat acompanyant els agents en algunes operacions policials. Els animals treballen, donant suport, per exemple, a l’equip del TEDAX quan hi ha un avís per la possible presència d’explosius, o amb el d’intervenció, si es produeix un robatori, o amb el grup de muntanya, quan es tracta de seguir un rastre. La darrera in-tervenció d’aquest tipus va tenir lloc fa pocs dies molt a prop de l’ambaixada d’Espanya, després que una maleta aixequés l’arma.

El cos ha disposat sempre d’una quinzena de gossos encarregats d’aquestes tasques, tot i que en altres països hi ha més especialitats. “Per ara no considerem que ens calgui cap altra especialitat, perquè està dimensionat a la realitat del país”, afirma Palop. “El que fem és optimitzar els recursos amb aquestes tres especialitats”, explica el cap del grup.

Per formar part d’aquest grup, habitualment l’agent i el gos segueixen abans un curs, sigui en un centre d’ensinistrament amb la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, si és a Espanya, o amb la Gendarmeria, en el cas de França, “i quan torna ja té un gos assignat en l’especialitat de què es tracti”. A més, de vegades s’opta també per adquirir un gos ensinistrat per assignar-lo a un agent, i també es pot donar el cas que hi hagi un guia “que aconsegueix el seu gos i el prepara ell mateix”. A més, al mateix cos de policia hi ha dos ensinistradors de gossos, que són el cap i el sotscap del grup, que poden prestar ajuda a la resta dels membres de l’equip si és necessari. “Som com el suport tècnic dels guies”, recorda Palop.

La familiarització que s’aconsegueix entre el guia i el gos és fonamental perquè aquest últim pugui desenvolupar de manera efectiva la tasca que tingui encomanada. “Si no tens feeling amb el seu gos, no arribaràs enlloc. Per això s’intenta fer l’aparellament en funció del guia i del gos”. Cap als vuit o nou anys de servei, s’acostuma a jubilar l’animal, “i aleshores el guia té l’opció de quedar-se’l, si no, li busquem una família d’adopció, tot i que continuarà tenint innata la capacitat de treballar”, explica Palop.

L’especialitat de rastre urbà és potser una de les més desconegudes entre la població en general, però és considerada com una de les destacades a Andorra, ja que s’hi treballa des de fa prop de vint anys. Així, es pot utilitzar, per exemple, per buscar un nen que hagi desaparegut o bé, en el cas d’un atracament, per localitzar els lladres. “Aconseguim una peça de roba del nen, i des del punt on s’hagi vist per última vegada, sortim a buscar les seves olors per intentar trobar-lo”, explica Palop. I és que, contràriament al que passa en altres països, “nosaltres inter- venim quan hi ha una alerta d’una manera més ràpida, com a única policia que som i en un país on les distàncies són diferents. Per això ens han dema- nat a Espanya que expliquem el que fem amb aquest tipus de gossos”.