L'exdirector adjunt de la presó vol les enquestes anònimes

L’informe sobre el clima laboral a la presó encara cueja. Hi ha qui no acaba de digerir algunes de les conclusions, especialment les consideracions que van escriure alguns dels seus companys, que van suposar una valoració baixa d’alguns comandaments i que va facilitar la destitució fulminant del director adjunt, Oriol Magrinyà, que ja acumulava altres actuacions que no agradaven gens dins el ministeri d’Interior.

La qüestió és que hi ha un sector minoritari que no s’empassa les conclusions de l’empresa que va elaborar l’informe i s’agafa a la suposada promesa del ministre d’Interior, Josep Maria Rossell, d’entregar l’informe als diversos sindicats del centre penitenciari, que, com és reconegut, tenen una convivència difícil.

La situació es pot qualificar de tensa. Fonts del ministeri van precisar que un comandament, que van preferir no identificar, va reclamar l’informe i l’enquesta que van omplir els funcionaris de la presó. L’exdirector adjunt destituït, Oriol Magrinyà, s’ha adherit a la demanda i aviat s’hi sumarà el sindicat SPA, molt fidel al càrrec destituït. Fons d’aquest moviment van indicar al Diari que tenen previst reclamar al ministre l’estudi de clima laboral per estudiar les seves conclusions. De fet, membres del sindicat recorden que, durant la presentació que es va fer de l’estudi, “un dels assistents va demanar que se li’n facilités una còpia i el ministre es va manifestar disposat a fer-ho”. El cas, però, és que tot i que “el ministre s’hi va comprometre, la còpia no ha arribat mai”, motiu pel qual l’SPA pensa incloure aquesta petició en la propera trobada que mantingui amb Rossell. “Si no tenim l’estudi, no podem donar a conèixer la nostra opinió”, van afegir les mateixes fonts de l’SPA. Difícilment l’estudi arribarà a les seves mans, segons fonts del Govern. També altres funcionaris de la presó es mostren totalment contraris a aquesta possibilitat, perquè recorden que van acceptar participar-hi blindats per l’anonimat i amb el desig de col·laborar per millorar les relacions internes dins la presó, molt danyades.

Aquest parer és compartit des del ministeri. No hi ha la intenció de lliurar les enquestes perquè serien fàcilment identificables i suposaria violar la llei de protecció de dades. Al ministre, segons fonts coneixedors del cas, “no li passa pel cap”. El cessament de Magrinyà es va anar coent un mes i mig abans de comunicar-li la destitució i de rebutjar la carta de dimissió que volia lliurar al ministre per vestir el cessament com una marxa voluntària. Rossell no li va acceptar la carta de dimissió. Li havia donat un mes i mig de marge per aconseguir que la normalitat s’instaurés a la presó i posar fi a les discrepàncies amb el director. Tampoc no agradaven les formes de l’exdirector adjunt, sobretot algunes decisions que semblaven afavorir persones del seu cercle més proper en detriment d’altres funcionaris, actuacions que vorejaven el límit del que s’ajusta a la llei i poca empatia per acceptar opinions d’altres persones.

Aquesta és la descripció compartida per una gran part dels treballadors i que van anar erosionant la poca confiança que tenia dins el ministeri d’Interior. Magrinyà, segons fonts de la presó, tendia a culpar el director i el ministre de “tots els mals”, i el que ho va superar tot va ser quan es va presentar a un edicte per a cap de formació quan ell s’havia encarregat d’elaborar les proves que havien de superar els aspirants al càrrec.

Ningú no tindrà les enquestes. Són anònimes, però sí que hi consta la categoria professional. Amb aquest detall, la lletra i el tipus de resposta i de queixes seria fàcil deduir qui va omplir el formulari, ressalten les fonts. L’informe és en mans de l’empresa que va rebre l’encàrrec de fer l’estudi del clima laboral. Els resultats van sorprendre i van disgustar una minoria. Per a la resta eren la plasmació del dia a dia a la presó. Alguns temen que si les enquestes cauen en segons quines mans podria haver-hi una temptació de revenja.

De moment, segons les primeres impressions, el nou director adjunt, Carles Oferil, ha entrat amb bon peu i les seves primeres decisions són ben valorades per una gran majoria del personal de la presó.

L'ARGUMENT DE LA PÈRDUA DE CONFIANÇA

El ministre de l'Interior va explicar, a principi del mes passat, els motius de la destitució del director adjunt. Rossell va indicar que el cessament era motivat per “un cúmul de circumstàncies que s'han produït des que el senyor Magrinyà ha estat director adjunt, cosa que ha fet que li hagi perdut la confiança”. Tot i això, el ministre no va voler revelar quines han estat aquestes circumstàncies, perquè “han de quedar al nivell intern del ministeri i el que no faré és explicar un per un quins han estat els motius”.