A l'escola, vestit 'adequat'

Vestir amb correcció. Aquest és l’esperit de l’enunciat del reglament intern de l’institut espanyol de la Margineda, el Maria Moliner. No entra en detalls, explica el director del centre, Aurelio Corral, que exposa que quan es dona un cas que els educadors constaten que l’alumne va vestit d’una manera “més inadequada ho tractem individualment amb l’alumne” i s’aborda amb les famílies si no n’hi ha prou amb el diàleg amb l’estudiant. Tampoc no s’hi permet que duguin el cap cobert –gorres, caputxes–, malgrat que no s’entra en l’aspecte religiós, que és el que va dur el Govern a portar al Consell una llei per prohibir els elements confessionals ostentosos, com ara el vel islàmic. A la Margineda no s’han trobat amb cap alumna que hi vulgui acudir amb hijab.

La Margineda té aquesta normativa genèrica que resumeix l’esperit defensat per les direccions de centres de secundària consultades, tinguin un codi de vestir o no. L’alumne ha de saber que no pot anar a classe com si anés a prendre el sol o a la discoteca. Una qüestió que Corral reconeix que és delicada perquè “no tothom ho veu igual” i perquè sovint xoca amb aquest punt de rebel·lia propi de l’adolescència. I, evidentment, també amb els dictàmens de determinades modes. Al Janer, per exemple, el curs passat es van decidir per elaborar una normativa interna que el director del centre, Juan Ignacio Pérez, indica que “no s’allunya molt del que vaig llegir sobre l’escola andorrana; és molt similar” i, per tant, que veta pantalons curts quan es vegin les natges, escots pronunciats o ensenyar la roba interior. Una normativa que fa uns dies s’havia d’explicar a alumnes i famílies, en les tutories i les reunions d’inici del curs, respectivament. La decisió es va prendre després de trobar-se amb un cas puntual d’unes alumnes que van reivindicar que no hi havia una norma específica quan se’ls va fer un avís relacionat amb la indumentària. A la normativa interna s’ha aplicat “el sentit comú”, assenyala Pérez. “A la platja s’hi va d’una manera i a l’escola, d’una altra”, defensa. I el que s’ha posat negre sobre blanc, considera, “no és súper taxatiu ni prohibitiu” i quan hi hagi un incompliment d’allò que es dicta s’avisarà a les famílies. Una normativa que, de fet, també afecta la primària, que, evidentment, és una casuística diferent. En aquest cas respon a algun cas esporàdic en què els infants havien acudit a classe amb disfresses. I es deixa clar que les disfresses són per als dies que se celebra el Carnaval, perquè d’una altra manera s’entén des del centre que “s’altera el funcionament de la classe”.

“Eduquem en el respecte i en la responsabilitat que en cada espai o situació s’ha de portar una roba adequada o determinada”, exposa la directora del col·legi Sant Ermengol, Maria Josep Pascual. El centre educatiu no ha vist la necessitat de dotar-se d’una normativa interna específica que, arribat el cas, apunta Pascual, es consensuaria amb l’equip docent, l’alumnat i amb la col·laboració de les famílies. Però no s’ha donat cap situació, sosté, que s’hagi considerat que vulnerava les “normes implícites” de convivència i vestimenta. I Pascual hi afegeix un altre element: la responsabilitat dels adults tutors dels estudiants en aquest assumpte. “Apel·lem a la col·laboració de les famílies perquè la vestimenta sigui l’apropiada per a l’ambient escolar”, manifesta. Tampoc s’han vist amb la necessitat de plantejar una norma específica a l’escola Sagrada Família. “No ha estat un tema de debat ni entre els professors ni entre els alumnes”, assevera la directora, Meritxell Vidal, que apunta al component religiós del centre com una de les causes que poden explicar que no hagin hagut de corregir formes de vestir.

Però un docent consultat recorda que ni els uniformes s’escapen del debat: modificar-los –escurçar faldilles, per exemple– també està a l’ordre del dia.