Espot ha de jugar al contraatac

Les pressions del grup parlamentari de DA han forçat el cap de Govern a esgotar la legislatura. Presentar un balanç de feina feta en forma de reguitzell de lleis aprovades i la teoria que no hi ha motiu més enllà del purament electoralista per avançar les eleccions han fet desistir Xavier Espot de la seva idea inicial, que era la de convocar els comicis a mitjans de gener. El retard en l’entrada a tràmit del pressupost ha estat l’excusa perfecta. Ara bé, l’alternativa de cridar els ciutadans a les urnes a final de març obliga el líder de DA a jugar al contraatac, segons els analistes consultats. Pel costat de la dreta ha d’evitar un pacte entre els liberals de Josep Maria Cabanes i la terceravia de Josep Pintat, i per l’altre un acord a tres bandes de Rosa Gili, els escindits liberals d’Acció i Concòrdia, si vol aconseguir una victòria sense sobresalts. Que la candidatura de Demòcrates serà la més votada ningú no ho posa en dubte. Hores d’ara.

La llista nacional de DA estarà formada per militants i/o afins a la formació amb l’excepció dels candidats que designi CC de la Massana. La batalla pels pactes es lliura exclusivament a les par­roquials. La voluntat d’Espot de mantenir contactes amb les dues faccions liberals alhora –amb la vista posada a Escaldes– és una quimera, per tant haurà de triar entre uns i altres. No hi ha dubte que en el supòsit que hi hagi pacte els escollits seran els liberals. Una variable que l’entorn del ministre Gallardo fa córrer que ja està tancada. Perquè Espot s’hi ha sentit molt còmode aquests quatre anys i perquè evita un possible acord d’aquests amb Pintat. La incògnita és saber si Cabanes controla el partit i té al darrere els grans barons liberals: Albert Pintat, Enric Pujal o Francesc Cerqueda. En cas afirmatiu Espot no tindrà cap problema per tancar el pacte preelectoral sobre la base de repetir el Govern de coalició. En cas contrari l’acord perd molta força. Perquè aglutinar la dreta al voltant de liberals i terceravia és més que una possibilitat, tot i que exigiria la renúncia de Gallardo per l’enemistat amb Pintat. A banda dels dos consellers de Sant Julià i els 3 o 4 de la nacional, es podria articular una llista alternativa a la Massana amb Joan Gabriel movent els fils, fet que obriria una partida que CC té ara més que guanyada. En aquest context el pacte només seria postelectoral i bastant més costós que unes quantes cadires al consell de ministres. La línia política es posaria sobre la taula, cosa que no ha succeït al llarg de tota la legislatura. Tot i així, amb una cabriola electoral en forma de candidatura a Andorra la Vella amb Conxita Marsol i Jordi Cerqueda tallaria d’arrel la iniciativa de la dreta. El que no resol és el problema d’Escaldes, que difícilment recuperaria DA.

Desactivar el segon front

Rosa Gili i Acció amb Judith Pallarés al davant estan condemnats a entendre’s si volen una mínima representació en la política nacional. Però si no aconsegueixen afegir-hi Concòrdia no cal que Espot es preocupi en excés més enllà de donar per perduda la parroquial d’Escaldes. Abans del trencament liberal amb la candidatura Trini Marín i Marc Magallon ho tenia pràcticament guanyat. Per tant, la clau és saber què farà el moviment liderat per Cairat i Escalé, que cal recordar que van assistir a l’acte fundacional d’Acció. Si pretenen aconseguir d’immediat representació al Consell estan obligats a pactar, si consideren que no són les seves eleccions i volen saber on els situen els ciutadans haurien d’anar en solitari. I així potenciar la voluntat d’alternativa als partits de sempre i mantenir el “purisme” del qual fan gala. Han trobat una escletxa en el sistema amb la problemàtica de l’habitatge (de política social, impostos o de l’avortament encara es desconeix la seva posició) que es diluiria completament si pacten. A DA hi ha preocupació però al PS tremolen perquè tindran Concòrdia al davant ja sense Rosa Gili.

DA I LA RELACIÓ AMB ELS SOCIS LIBERALS

La situació interna a Demòcrates és de certa inquietud per la posició d’equidistància que Xavier Espot ha mantingut amb els quadres directius del partit i els socis liberals de Govern, amb Gallardo en particular. El seu lideratge és inqüestionable però haurà d’emprar-se a fons si vol evitar afrontar les eleccions amb un partit descohesionat i recuperar alguns barons que s’han desmarcat de la posició oficial. I la situació ha canviat completament amb el trencament liberal. Fa encara no tres mesos tenia la majoria absoluta més que garantida. Ara ni de lluny.