Salut Mental va tractar més de 600 adolescents el 2021

Les malalties mentals cada cop afecten més persones. L’estat de la salut mental ha empitjorat significativament en els darrers anys i els principals afectats són els adolescents i la gent gran. Es tracta d’una tendència que ja s’arrossegava abans del 2020, però que s’ha accentuat arran de la pandèmia, segons va apuntar el cap de l’àrea de Salut Mental del SAAS, el doctor Carlos Mur, en converses amb el Diari. “Hi ha una relació directa amb la Covid-19”, va explicar Mur, afegint que “va capgirar les nostres vides”. En aquest sentit, va destacar que la “incertesa contínua durant dos anys i mig va provocar molta angoixa”. I això s’ha traduït en un “increment força important de trastorns adaptatius amb símptomes d’ansietat, depressió o trastorn postraumàtic”.

De fet, les dades parlen per elles mateixes. Durant el 2019, l’àrea de Salut Mental del SAAS va atendre 3.341 persones. Una xifra que el 2021 se situava en 3.918. És a dir, 577 pacients més. Aquest increment ha afectat de manera important els adolescents. “És el grup d’edat que més ens preocupa”, va admetre el psiquiatra, indicant que el 2019 en van atendre 493, una xifra molt menor a la de 2021, quan van atendre 611 pacients. Ara bé, la dada és igualment significativa entre les persones grans. En concret, el SAAS va visitar 405 padrins el 2021 per qüestions de salut mental, una xifra superior als 300 del 2019. Pel que fa als infants, la pujada també és “molt important”, segons Mur, passant dels 327 nens atesos el 2019 als 381 del 2021.

A banda de la despressió i l’ansietat, el psiquiatra va alertar de l’augment de casos d’abús i dependència de substàncies, amb l’aclohol com a principal responsable. Així mateix, les recaigudes han augmentat no només per la pandèmia, sinó per la realitat social del país. “Estem atenent recaigudes, per factors sociològics: es troben a l’atur, el preu de l’habitatge és molt car i no veuen una sortida”. L’avenç de les noves tecnologeis també ha posat en relleu noves patologies, com ara les conductes addictives, amb les xarxes socials com a principal causa. A més, el psiquiatra va advertir d’un repunt dels casos de trastorns alimentaris i d’insomni entre adolescents.

Mur va posar èmfasi en la necessitat de millorar les infraestructures i ampliar el personal per tal de poder donar una bona assistència als pacients. Tractar bé les patologies de base és fonamental, tal com va relatar, per evitar el sucidi, una conducta que preocupa a nivell mundial i, molt especialment, arran de la pandèmia. “Estan pujant els casos d’intent de suïcidi”, va esgrimir. A Andorra, en el que portem d’any, se n’han consumat 4 i Mur espera que l’any tanqui sense superar la xifra màxima registrada el 2019 de 9 suïcidis consumats. Ara bé, el psiquiatra va apuntar que s’està regitrant un “increment evident de l’intent autolític, passant d’una mitjana de 60 casos a 85”. De fet, Mur va avançar que “podríem arribar als 100 casos al tancament d’aquest 2022”. I va manifestar la seva preocupació per aquestes conductes, especialment entre els adolescents: “S’està notant en gent més jove, per metodologies més variables. Moltes vegades és fent una sobreingesta de medicaments”.

Per aquets motiu, l’àrea de Salut Mental de SAAS treballa per posar en marxa un protocol per a la prevenció i l’atenció de la conducta suïcida. En aquest sentit, el cap de l’àrea va apuntar que aquest pla s’ha de basar en tres línies de treball fonamentals. En primer lloc, cal que la persona sigui “atesa i recolzada des del primer moment” i que, un cop donada d’alta, sigui visitada en menys de sis dies. En segon lloc, és important “informar i donar suport a les persones del seu voltant”. Per últim, és primordial “promoure una millora de la seva patologia de base perquè no arribin a aquests límits”. De fet, Mur va destacar que “molta gent que arriba a l’intent de suïcidi o al suïcidi consumat no volen morir-se, sinó deixar de patir”.