El miracle d'un lloguer

Buscar un pis de lloguer s’ha convertit en una tasca esgotadora; trobar-lo és un miracle. A les dificultats ja conegudes de la falta d’oferta i l’escalada de preus, s’hi afegeixen les exigències dels propietaris, que busquen el perfil perfecte, si pot ser que els aspirants siguin del país, amb una bona nòmina, estabilitat a l’empresa; millor sense fills i, per descomptat, res d’animals dins la llar. Ser jove tampoc no suma punts.

I suposant que es reuneixin tots aquests condicionants, al final s’imposa la resignació i s’opta per allò que s’apropa més a la butxaca el tipus d’immoble que es buscava, encara que sigui de lluny.

Són diversos els testimonis que expliquen el seu cas. Demanen anonimat per no perjudicar la relació amb el propietari, o bé per protegir el seu nom mentre són encara en aquesta marató immobiliària.

L’Àlex fa temps que va acabar els estudis a Barcelona. Té 24 anys i considera que és hora de deixar de compartir habitació i llitera amb la seva germana al pis dels seus pares a Encamp, i vol iniciar una convivència amb la seva parella. No ho té fàcil. Fins ara tot han estat decepcions i situacions que fan enrojolar i que, malauradament, el ciutadà comença a assumir com a norma- litat.

No és tan sols la demanda dels punts de la CASS, una petició que voreja la legalitat, sinó que les condicions en la seva majoria no són factibles. Conscient que una part del territori està vetat a la seva economia, ha acotat la cerca a Encamp i Canillo (Soldeu i El Tarter): “Dimecres vam anar a veure un apartament a Ransol”, explica. Maco, de dues habitacions però petit, de 50 metres quadrats, 700 euros mensuals amb pàrquing. Per un moment es va obrir una porta d’il·lusió, que va durar tot just el temps que la immobiliària va precisar les exigències: per entrar-hi a viure s’ha d’avançar un mes de lloguer, un altre per a l’agència, i entre tres i sis mesos de dipòsit en funció del perfil: si s’és andorrà, temps de residència, nacionalitat...

L’Anabel encara explica amb sorpresa el seu descobriment, un estudi a Soldeu de 35 metres quadrats per 900 euros mensuals. “Això sí, almenys tens llar de foc”, s’excusa. En el seu cas, volien saber si el contracte laboral és indefinit, els anys d’antiguitat a l’empresa i, per descomptat, els obligats punts de la CASS.

El Josep no necessita gaire. És divorciat i fa amb una sola habitació. A Hort de Godí (Encamp) va veure un pis que s’adapta al que busca: “Em diuen que l’havien venut i me n’ofereixen un altre, amb l’especificitat que és una mica especial. Vaig notar una certa vergonya per part de la comercial”. Després de reclamar la residència i l’afiliació a la CASS, va poder descobrir la particularitat: “Em van dir que el propietari vol assegurar-se qui hi entra perquè ara el pis és ocupat per uns inquilins que no paguen, és a dir, que de moment no és apte per entrar-hi a viure”.

L’Albert s’acaba de separar. Prefereix la compra que el lloguer, però s’ha resignat després de mirar i mirar i no aconseguir res que s’ajusti a la seva butxaca “que no sigui una cova per reformar”. “Pis assolellat”, recorda el reclam publicitari d’un soterrani amb vistes a la vorera del carrer: “Era depriment, quasi sense llum natural”, a la carretera dels Cortals.

A Andorra la Vella, per la zona de la plaça de les Arcades, l’Eva va visitar un pis de quatre habitacions. S’imaginava un edifici antic, però el preu no era abusiu. Recorda la trampa: “Una habitació era, simplement, el rebost al costat de la cuina, i el de la immobiliària em va dir que el propietari el considerava una habitació, on no es podia posar ni un llit”.

Aquests dies es podia veure per internet l’anunci d’un pis de tres habitacions amb terrassa i pàrquing al Tarter, de 140 metres quadrats, per 8.500 euros al mes. Se suposa que no es tracta de cap errada, perquè l’anunci es manté sense el preu, que ara s’ha de consultar. Una necessitat com tenir un habitatge s’està convertint en un luxe.

RESIDÈNCIA I PUNTS DE LA CASS

La realitat és que, d’entrada, les immobiliàries demanen un contracte de treball, el permís de residència i el passaport per poder entregar la documentació inicial al propietari d’un pis. L’objectiu: obtenir informació per poder trobar “el perfil” adequat per al propietari. “A mi si m’ho dones en un sobre tancat, millor, pensa que nosaltres a la immobiliària no ens quedem les teves dades”, afirmen diverses immobiliàries quan un interessat en un habitatge es queixa de la invasió personal que suposa entregar tota la documentació requerida per aspirar al pis.