Els economistes demanen flexibilitat en els dipòsits exigits als autònoms

El degà del Col·legi d’Economistes demana al Consell General que es tingui en compte la inversió que un estranger pugui fer en una empresa amb relació al dipòsit que els treballadors per compte propi han de fer. Així, Eduard Jordi considera que la decisió de la majoria d’augmentar els dipòsits per a inversors estrangers que vulguin iniciar un projecte empresarial no hauria de suposar un fre excessiu a les inversions.

Cal recordar que els partits de la majoria –a instàncies del cap de Govern, Xavier Espot– van decidir introduir en el projecte de llei d’economia digital una modificació perquè els dipòsits dels treballadors per compte propi passin a ser de 15.000 a 50.000 euros. Es tracta d’una mesura que, d’entrada, ha de servir per filtrar la inversió estrangera que pugui arribar d’ara endavant al Principat.

Davant aquesta situació, el màxim responsable dels economistes considera que a aquesta nova xifra s’hauria de descomptar la inversió real que es fa en la nova empresa que es constitueix al país. “Es multiplica per més de cinc el dipòsit obligatori i pensem que això no hauria de suposar un fre a la inversió”, va assegurar Jordi, que va afegir que “si s’ha de fer una inversió de 10.000 o 15.000 euros, més el dipòsit, estem parlant ja de més de 60.000 euros de desemborsament”. Així, el degà afirma que en el cas d’una inversió de 10.000 euros, el dipòsit que es requereixi sigui només de 40.000.

LES MALES PRAXIS

D’altra banda, el degà recorda que “sabem que hi ha mala praxi” pel que fa als dipòsits, ja que moltes empreses acaben buscant fórmules per intentar esquivar aquest requeriment per aconseguir la residència tot i ser estranger. “Hi ha picaresca sempre, de mecanismes per intentar esquivar el dipòsit sempre n’hi haurà”, assevera Jordi, que assenyala, però, que “la gent seriosa segueix les normes, però sabem que sempre hi haurà qui buscarà elements per intentar escapar-se”. Així i tot, el degà del col·legi reconeix que sí que s’havia d’aplicar alguna mena de restricció a la inversió estrangera per evitar “que Andorra mori d’èxit”. Així, sí que considera positiu que s’hagin posat més restriccions a la inversió estrangera, així com a l’ar-ribada de residents passius al Principat. En aquest sentit, Jordi considera que “la mesura d’incrementar de manera general els dipòsits dels no residents després de la important arribada que hi ha hagut en els darrers anys no és dolenta”.

“Si volem un país digne, d’una manera o d’una altra haurem de frenar aquesta arribada massiva de residents passius que continuaran venint, però amb més poder adquisitiu”, sentencia el degà. Cal recordar que, entre les mesures anunciades per l’executiu, també hi ha l’increment de la inversió que es requereix, la qual passarà de 400.000 euros a 600.000. Ara bé, en el cas que la inversió es faci en el fons de l’habitatge, aquesta continuarà sent només de 400.000 euros.

SÍ A LA TAULA PROPOSADA PER L'ACODA PER ANALITZAR EL CREIXEMENT URBANÍSTIC

El degà dels economistes també va valorar positivament l’oferiment fet per l’ACODA relatiu a l’elaboració d’un Pla Territorial General, un document que ha d’abordar el creixement urbanístic des de diferents àmbits més enllà de l’urbanisme en si. “Hem rebut un oferiment formal del Col·legi d’Arquitectes per formar part d’aquesta taula”, explica Jordi, que afegeix que “ens sembla una bona iniciativa, tot i que, per ara, no ho hem debatut en junta; en qualsevol cas, per poc que puguem hi participarem”, assevera. De fet, Jordi es mostra favorable també a posar fre al creixement urbanístic desmesurat dels darrers anys per no perdre elements distintius del Principat, com pot ser el paisatge. Pel que fa a la llei que ha de posar fre a la construcció anunciada pel cap de Govern, Jordi destaca que “ha sorprès una mica tothom, potser per les formes; va en la línia de no morir d’èxit i reflexionar sobre cap on volem anar”. “Seria terrible que el país no pogués assumir, pel creixement urbanístic, poder oferir els serveis bàsics a la ciutadania”, assegura el màxim responsable dels economistes.