Les denúncies per casos de 'bullying' augmenten fins a 21

L’assetjament escolar va a l’alça. Els casos que arriben fins a l’àrea d’inspecció del ministeri d’Educació es van incrementar fins a 21 el curs passat, 4 més que els que s’havien denunciat un any abans. El recull de dades facilitades pel ministeri i que es remunten al curs 2016-2017 indiquen aquest creixement progressiu, que es va trencar en el cicle 2019-2020 com a conseqüència de la pandèmia (4), una dada que el mateix ministeri no pren en compte conscient que les notificacions no seguien la tendència real. Sigui com sigui, el que es percep és el que ja ha posat de manifest el ministeri en ocasions anteriors, que hi ha un increment que les autoritats educatives expliquen també perquè s’han trencat barreres per denunciar-ho i hi ha més capacitat per detectar-los. Els tres sistemes educatius notifiquen casos al ministeri.

Les dades denoten que és una problemàtica que es dona essencialment a la secundària, en el 76% de les denúncies rebudes les víctimes eren alumnes de segona ensenyança. Quant a la distribució per gènere, són majoria les víctimes nois, amb el 62% dels casos notificats.

Pel que fa a la tipologia dels casos, en una mica més de la meitat (52,94%) es va denunciar assetjament verbal, mentre que hi va haver agressions físiques en el 26,47%. El ministeri constata, doncs, que “una de cada dues agressions verbals acaba derivant en agressions físiques”. El ciberassetjament, una tipologia que la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, va manifestar ara fa uns mesos que anava a l’alça i que comportava, a més, dificultats per detectar-lo “perquè es pot fer de manera més anònima, més oculta i des de qualsevol lloc”, s’ha denunciat en el 17,65% dels casos. Finalment, en el 3% dels casos tractats també es va denunciar exclusió social.

El ministeri fa èmfasi en el paper destacat de les famílies: “juguen un rol molt important, ja que en la meitat dels casos són ells qui denuncien els fets”. Els últims anys s’han posat en marxa canals de detecció com l’aplicació b-resol, que va arrencar el curs 2016-2017 a l’escola de segona ensenyança d’Encamp com a prova pilot i que a partir de llavors s’ha anat estenent a la resta de centres educatius. Es tracta d’una eina que permet fer denúncies des de l’anonimat i que el centre educatiu activi el protocol d’intervenció.

EVOLUCIÓ

El curs 2016-2017 el nombre de denúncies que va tractar el ministeri va ser de 14, exactament les mateixes que el curs següent, el 2017-2018. El posterior, el 2018-2019, van baixar fins a 12 i encara més ho van fer el 2019-2020, amb només 4. Però aquesta darrera dada no es té en compte en l’anàlisi per l’excepcionalitat d’un curs que es va inter-rompre a mitjan març i que es va desenvolupar fins al juny en format telemàtic. No obstant això, una de les mesures que es va prendre durant el confinament és posar a disposició de tot l’alumnat l’app B-resol per atendre problemàtiques lligades al confinament. Un equip de tècnics atenien les consultes.

El ministeri va aprovar un pla el 2019 contra l’assetjament escolar per reduir-ne les xifres, que incloïa activitats, accions formatives i eines com la citada aplicació mòbil. La policia ofereix xer-rades de prevenció als centres educatius, i precisament l’alumna del Janer que va denunciar el seu cas a través de les xarxes socials s’havia adreçat als agents després d’una d’aquestes xerrades. Arran d’això, el cas està judicialitzat.