“El càncer de mama ja no és una sentència de mort”

Amb més de 30 anys de servei al SAAS, dels quals 20 a oncologia, Marta Rosdevall, infermera referent, comparteix la seva experiència amb pacients de càncer de mama.

Un càncer de mama avui en dia és una sentència de mort?

Avui en dia, no. El càncer de mama té una incidència alta, el que més en les dones, però té una supervivència per sobre del 80-90%. Gràcies a tots els avenços tenim medicaments molt específics que permeten esquivar la letalitat al cap d’un temps.

De quant de temps parlem per curar un càncer de mama?

Entre sis i vuit mesos tran­quil·lament. El tractament són sis mesos fàcilment i la reconstrucció de mama, dos mesos més.

La mastectomia és encara habitual?

No és tan sovint ja. L’objectiu és evitar-la. És cert que hi ha casos en els quals no es pot esquivar però és una intervenció que ha baixat força.

Ara per ara tots els tractaments es poden fer al país?

La radioteràpia no es pot fer a Andorra, però sí que és veritat que pugen especialistes perquè els pacients puguin fer consultes. De mastectomies se n’ha fet alguna aquí, però la majoria també es fan a Barcelona.

El fet de no poder fer el tractament a Andorra és una càrrega afegida?

És veritat que el desplaçament implica un impediment, però la gestora de casos facilita tots aquests àmbits. Des de demanar hora fins al taxi que cobreix la CASS. El que volem és que tot això sigui el mínim de problemàtic possible.

El càncer té un element molt psicològic. Com es pot ajudar una pacient?

A part del metge també hi ha tota una implicació en l’àmbit multidisciplinari de persones que intervenen quan hi ha un diagnòstic de càncer de mama. Des de la psicooncòloga, l’hospital de dia, la infermera gestora de casos que ajuda a facilitar tots els elements que s’han de fer fora del país...

La psicooncologia és un element clau?

És un recurs que últimament hem pogut adquirir i n’estem molt satisfets. El càncer de mama és una malaltia que també implica una part emocional molt important. Físicament hi ha un canvi important que costa de gestionar.

Suposo que les infermeres també hi juguen un paper clau.

L’empatia és una eina imprescindible per poder treballar, en especial, en oncologia. Un diagnòstic de càncer implica una amenaça de vida i això vol dir que tots els projectes que tenies s’aturen. Tota la gent que acompanya el pacient és molt important.

Com s’ho fan per fer aquest acompanyament?

Cada persona és un món. El fet que hagis vist cinquanta persones abans no et serveix amb una de nova. En cada cas fas una observació per veure de quina manera pots ser útil.

També els afecta a vostès com a professionals?

En oncologia s’està immers en una situació emocional de la qual és impossible sortir. L’empatia arriba a ser tan àmplia que ho coneixes tot de la pacient.

La reconstrucció del pit entenc que també és un moment clau, com ho viuen les pacients?

La majoria ho porten molt bé. Hi ha uns sostenidors adaptats que fan que la cosa no sigui tan evident, però sí que és veritat que les pacients ens diuen que necessiten la reconstrucció perquè és molt gratificant.

Sempre s’insisteix en la prevenció com a element important.

De fet és el més important. Tenir un ordre i fer les revisions ajuda a detectar càncers en un primer estat. També és cert que hi ha un element vinculat a l’estil de vida, així com que la palpació és un element vital.

Hi ha sensació que cada cop es detecten els càncers a dones més joves?

El càncer de mama afecta, especialment a partir dels quaranta anys, però ara es diagnostica en gent més jove. En especial si hi ha una incidència familiar de primer grau. En aquests casos a partir dels 25 ja s’ha de començar a controlar.

Com és el sentiment quan se supera el càncer?

Marxant d’allà tenen un sentiment entre “marxo que tinc unes ganes que em moro” i “estic deixant enrere una part de la meva vida”. Nosaltres quan marxen fem un passadís i aplaudim. Ara volem comprar una campana. Tots els hospitals tenen una campana.

Què més s’ha de fer per combatre el càncer de mama?

Cal més educació en l’estil de vida. Crec que la part d’infermeria hem de fer més èmfasi en aquests elements.