rEPORTATGE
Sobre el terreny
Els corresponsals Manel Alías i Mònica Bernabé reflexionen sobre la informació, la desinformació i les eines bàsiques per fer bon periodisme.
Mònica Bernabé i Manel Alías a la conferència d'ahir a la sala de la Llacuna.
El periodisme viu un moment frenètic on massa sovint l’última hora s’imposa a la qualitat. Pero “què passa si el lector s’ha d’esperar 10 minuts?”, va qüestionar ahir Mònica Bernabé, corresponsal a l’Afganistan durant 8 anys i que, acompanyada de Manel Alías, corresponsal a Rússia durant set anys, va reivindicar necessitats tan bàsiques com tenir “temps” i “bones condicions de feina” per poder fer periodisme de qualitat. En aquest sentit, Alías va defensar el reportatge en profunditat i va criticar “aquesta necessitat de fer directes i omplir programes”.
Sense perdre el temps de vista, Alías va destacar la importància de la figura del corresponsal, una persona que viu en primera persona i palpa el que passa en un indret concret. Aquesta figura cobra especial importància quan esclata una guerra. “Tothom la vol anar a cobrir, però qui arribi allà està venut. Dependrà que algú del lloc li faci part important de la feina”, va apuntar, argumentant que, en canvi, el corresponsal “només haurà de fer de periodista”. Mentre Alías va defensar que “com més anys millor, però sense perdre el contacte amb el lloc on envies la informació, per establir paral·lelisme”, Bernabé va observar el perill “d’acabar normalitzant coses que no ho són” amb el pas del temps.
Només qui trepitja el terreny és capaç de conèixer un país i la seva societat. Tanmateix, els esterotips traspassen fronteres amb facilitat. Així, el corresponsal a Rússia va criticar que, en general, “a la gent i als caps els agraden les notícies que confirmen el que ja pensen, que són els tòpics del país” i va al·legar que “la teva feina és fer notar que passen altres coses”. Per la seva banda, Bernabé va ironitzar sobre “l’absurd del corresponsal de l’Àsia, que ha de cobrir un continent”.
Els periodistes van posar en relleu una arma invisible contra la qual és difícil defensar-se: la propaganda. La correponsal a l’Afganistan va destacar la facilitat per “manipular una persona sense accés a la informació i l’educació i que s’afaga a la religió”, mentre que Alías va parlar sobre les dificultats de desgranar la propaganda dels fets reals i de l’autocensura per por a represàlies.