Tribunal de corts
L'acusació particular vol 30 anys de presó pel crim de Vila
La Fiscalia demana una pena única de 25 anys i la defensa l’absolució amb mesures de seguretat, al·legant esquizofrènia
L’assassinat de Vila arriba finalment a judici divendres. El Tribunal de Corts jutjarà l’autor confés de la mort d’un empresari pels presumptes delictes d’assassinat agreujat, violació de domicili, intent d’incendi i furt d’un vehicle, entre d’altres. L’acusació pública demanarà una pena única de 25 anys per tots els delictes. Es tracta de la pena màxima que el Codi Penal preveu pel tipus d’assassinat agreujat, és a dir, quan hi ha crueltat, acarnissament o traïdoria. En canvi, l’acusació particular, formada per l’esposa del finat, optarà per demanar una pena individual per cada delicte de què l’acusa. Això significa que la petició de l’acusació particular serà notablement superior a la del fiscal. Ara bé, a efectes pràctics, l’home no podrà ser condemnat a més de 30 anys de presó, que és el màxim que la legislació andorrana permet. En canvi, la defensa de l’acusat, que fa dos anys que està arrestat en règim de presó provisional, en reivindicarà l’absolució amb l'aplicació de mesures de seguretat, al·legant l’eximent complet per haver actuat afectat per l’esquizofrènia.
Els fets es remunten a una nit del mes de setembre del 2020, quan la víctima, un resident d’origen francès que tenia 56 anys, va ser agredit a cops fins a la mort al seu domicili de Vila, a la parròquia d’Encamp. El detingut pels fets –es va entregar voluntàriament– és un home resident originari de Togo de 33 anys i extreballador de la víctima.
Amenaces prèvies
L’home no ha explicat mai els motius que el van moure a matar el seu excap, però la policia està convençuda que no hi ha mòbil i que simplement s’hi va obsessionar. De fet, el difunt havia denunciat el presumpte homicida almenys dues vegades per amenaces, però mai va ser citat a declarar per verificar el seu estat mental i si realment hi havia risc.
Fonts apunten que l’home tenia el crim molt ben planificat: sabia on vivia la víctima i a quina hora trobar-la a casa. I s’hi va dirigir preparat amb un pic, esprai de pebre i gasolina. De fet, l’estudi hauria arribat a tal punt que hauria fet coincidir l'assassinat amb el seu aniversari.
L’acusat va accedir al domicili per la finestra i va ruixar la filla i la dona amb esprai de pebre. Aleshores, va donat cops al cap a l’home amb el pic fins causar-li la mort. Després, va intentar prendre foc al domicili amb benzina i un encenedor. Finalment, l’home va fugir amb el vehicle de l’esposa i es va dirigir fins a l’aparcament del Tarter, des d’on va trucar a la policia.
L’acusat va entrar a presó el 21 d’octubre del 2020 després d’entregar-se a les autoritats i confessar ser l’autor del crim. Un mes després va ser traslladat a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, perquè va amenaçar de suïcidar-se si se’l tancava en una cel·la. L’acusat, que té problemes psiquiàtrics, va ser retornat a la Comella després de ser tractat.
EL TRIBUNAL DE CORTS JUTJARÀ ELS FETS EN PRIMERA INSTÀNCIA
El cas serà jutjat en primera instància pel Tribunal de Corts. Durant la vista oral, s’escoltarà la versió dels fets de l’acusat, que contestarà a les preguntes que plantegin el fiscal, l’acusació particular i la defensa. El tribunal també podrà plantejar qualsevol qüestió que vulgui esclarir. Després, serà el torn de testimonis i pèrits, que molt probablement faran una valoració psicològica de l’home. L’acusat tindrà dret a l’última paraula i, acte seguit, les parts exposaran les conclusions, en què argumentaran per què l’acusen dels delictes que finalment considerin. Així mateix, demanaran les penes que valorin adients. El tribunal haurà d’estudiar el cas i arribar a unes conclusions. Un cop estigui enllestida la sentència es notificarà a les parts, que comptaran amb 15 dies per recórrer contra la decisió si així ho consideren. Si ningú presenta recurs davant el Superior, la sentència s’elevara a ferma, és a dir, serà definitiva. En canvi, si una o més parts presenten un recurs s’haurà de celebrar un judici en segona instància, que podrà cloure amb la mateixa conclusió o una de diferent.