El planejament urbanístic vigent permet 3,3 milions d'habitants
Govern recorda que els nous estudis de càrrega serviran per actualitzar els límits segons les limitacions de les infraestructures
La parròquia d'Escaldes-Engordany vista des d'Andorra la Vella.
El Govern posa fil a l’agulla a la limitació del creixement urbanístic al país. Ahir el consell de ministres va aprovar les directrius d’ordenació pactades a inici d’aquesta setmana amb els comuns, així com el nou procediment que inclourà un informe vinculant del ministeri de Medi Ambient i de Territori i Habitatge, el qual preveurà aspectes de càrrega tant parroquials com nacionals, com podria ser la capacitat de la xarxa elèctrica o la capacitat de les pròpies infraestructures com la xarxa viària, l’hospital o la gestió dels residus.
Tot plegat, unes mesures que busquen controlar un creixement que, amb la legalitat vigent, podria permetre que el Principat acabés amb una població de 3,3 milions d’habitants. Segons va explicar ahir el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, el planejament urbanístic vigent de les set parròquies preveu un creixement potencial que “dista de les capacitats de disseny de les infraestructures i serveis actuals, com també dels recursos naturals de què disposem”, va defensar el ministre.
En aquest sentit, segons els POUP de les diferents parròquies, amb el sòl urbà consolidat es podria arribar a una població de 911.800 habitants. Tanmateix, a aquesta xifra caldria sumar la població que podria entrar en el que fins ara es considerava sòl urbanitzable previst als POUP: 2.375.000 habitants. En total, 3,3 milions de persones en els 468 quilòmetres quadrats del Principat. Una situació que deixaria una densitat de població de 7.023 habitants per quilòmetre quadrat (que seria una de les més altes de tot el món pel que fa a països), lluny dels 172 habitants per quilòmetre quadrat que hi ha actualment.
En aquest sentit, el ministre Filloy va apuntar ahir que “els POUP ja permeten fer revisions a la baixa, per exemple Canillo i Ordino ja ho han fet”, per defensar posteriorment que cal fixar nous límits tenint en compte que els que es van marcar amb la Llei del sòl no són assumibles. “La Llei del sòl va ser una llei generosa perquè tot allò que és privat és construïble”, va sentenciar Filloy, que també va destacar que els nous plans de càrrega aniran vinculats a possibles inversions que es puguin anar fent en un futur.
D’altra banda, el ministre va posar en valor que d’ara endavant els set comuns i el mateix Govern treballaran de forma coordinada per planificar el creixement urbanístic, aplicant així una visió nacional pel que fa a l’urbanisme. “Aquesta és una qüestió que han de treballar transversalment tots els comuns, ja que les decisions d’un poden tenir certa incidència en el que pot passar a la parròquia del costat”, va explicar el titular de Territori, que va recordar que “estem davant d’un canvi perquè incorporem una reflexió del nostre creixement a futur; aquesta ha estat una decisió valenta”.
En aquest sentit, el ministre de Finances, Eric Jover, va assenyalar que “la llei ens obliga a aquesta necessitat de coordinació per garantir una harmonització; hem assolit, per primera vegada, que hi hagi una voluntat dels set comuns de treballar d’una forma conjunta”.