L'autor del crim de Vila diu que va actuar mogut per les “veus”
L’acusat atribueix a l’esquizofrènia que pateix l’assassinat de qui havia estat el seu cap
Un vehicle policial estacionat ahir a l'exterior de la seu de la Justícia.
“No aguanto més, faré el que em demanen.” Així va descriure ahir l’acusat d’assassinar un resident francès a Vila la matinada del 21 de setembre del 2020 l’impuls que el va dur a desplaçar-se a casa de la víctima, que havia estat el seu cap en una empresa d’informàtica, i cometre el crim. Durant la seva declaració de tres hores llargues en la primera jornada del judici celebrat al Tribunal de Corts, a preguntes de les acusacions i la defensa, el processat, un resident originari de Togo, va negar qualsevol premeditació, assegurant que es va moure per la “ira” i el “deliri”. Perquè quan va manifestar “faré el que em demanen” es referia a les veus que sentia, les que li deien que “era ell o jo”, les que atribueix a la malaltia que després de la seva detenció i ingrés a presó s’ha diagnosticat com a esquizofrènia paranoide i que des de llavors s’està tractant.
Fins aleshores no tenia cap seguiment mèdic o farmacològic, malgrat que va estar ingressat una setmana a Tolosa l’any 2012 per un episodi psicòtic que va atribuir al consum en excés de marihuana. Va abandonar la medicació i situa l’inici de les veus el 2017, quan ja treballava a l’empresa de la víctima, va desplaçar-se a París per motius laborals i se’l “va maltractar”. Va deixar la feina, però es va obsessionar de manera malaltissa amb el seu excap.
Els fets es van desencadenar tres anys més tard, el 2020, motivant denúncies per assetjament i amenaces del difunt, que en una ocasió se’l va trobar a primera hora del matí a la porta del seu domicili, a Vila. La víctima “estava acollonida”, va dir planerament l’agent que va cursar alguna d’aquestes denúncies. En els tres anys que van passar entre el 2017 i el 2020 el mateix acusat va explicar que la seva vida va fer un gir, es va tancar en si mateix i a casa, les feines no li duraven i vivia obsessionat que el volien enverinar o que l’espiaven. Un canvi que van acreditar familiars i veïns durant la vista i que van situar ja alguns anys abans, arran del problema a França.
La matinada dels fets l’acusat va sortir de casa amb una motxilla en què entre d’altres objectes va admetre que duia l’arma del crim (un martell tàctic), gas lacrimogen i també un matxet. Va insistir que no havia planificat res amb anterioritat i va negar que actués en aquella data perquè era el seu aniversari, aquell dia complia 31 anys. També va negar la premeditació quan la Fiscalia li va demanar per un dibuix que es va trobar en l’escorcoll a casa seva després dels fets, era una finestra de característiques similars a la del domicili de la víctima per on es va acabar colant la nit del crim.
LA MORT VIOLENTA
Aquella matinada l’acusat va agafar un taxi pels volts de les tres a Escaldes, que el va deixar al centre d’Encamp, i va seguir caminant fins a Vila. Ja al domicili de l’excap, segons la declaració, va començar a obrir portes buscant la víctima. Primer va trobar la filla, després la parella i finalment l’home. A les dues primeres les va ruixar amb gas pebre –l’acusat nega haver-ho fet a la menor però ella ho relata– i a l’home li va propinar uns set cops amb el martell. Els investigadors de la policia, però, van enumerar que l’autòpsia va trobar fins a onze cops al cap. Seguint el relat de l’acusat, va asseverar que va marxar però que les veus el van fer tornar perquè li deien: “Crema’l.” I va ser llavors quan va provocar amb benzina i un encenedor que, va dir, va trobar a la casa un incendi que tenia dos focus, un dels quals a l’habitació de la víctima, on l’havia deixat malferit. Un incendi que tant els bombers com la policia van assegurar que podria haver estat de molta més gravetat i que per als investigadors del cos d’ordre pretenia amagar proves. Els policies van relatar, a més, que l’examen forense va indicar que el difunt havia inhalat monòxid de carboni, amb la qual cosa era viu quan l’acusat va provocar el foc.
L’acusat va fugir amb el cotxe de la dona del difunt i entregant-se més tard al pàrquing del Tarter després de trucar a la policia. El judici es reprendrà en una data per concretar a partir del 7 de novembre per escoltar la pèrit forense i l’informe de les parts. Les acusacions demanen l’assassinat amb traïdoria i la defensa l’eximent complet per esquizofrènia. Un dels psiquiatres que l’han tractat va afirmar que el desenllaç fatal s’hauria evitat si l’acusat hagués estat tractat per especialistes quan van aparèixer els primers símptomes.
CLAUS
1. Una obsessió malaltissa que esclata el 2020
L’acusat va explicar que va acabar culpabilitzant el seu excap de tot allò dolent que li passava. La víctima l’havia denunciat per l’assetjament i amenaces.
2. Un assassinat que afirma que no va planificar
L’assassí confés assegura que no va planificar res tot i que va sortir de casa amb una motxilla on va admetre duia l’arma del crim (un martell).
3. Diagnosticat després d’entrar a presó
Malgrat els indicis narrats per família i amics del trastorn de salut mental no ha estat fins a l’entrada a presó que se li ha començat a tractar l’esquizofrènia.