L'estat de crisi energètica podrà durar quinze dies

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va presentar ahir el projecte de llei per respondre a les situacions de crisi energètica. Un dels punts que preveu el text, que es tramitarà per la via d’urgència al Consell General perquè les mesures puguin entrar en vigor l’1 de desembre, és que en cas que s’hagi de procedir a restringir la venda de combustible els ciutadans tinguin prioritat a l’hora d’adquirir aquest producte davant dels visitants. “És poc probable que s’hagi de restringir la venda de combustible, però és una cosa possible i per això volem que hi hagi la cobertura legal necessària”, va explicar Calvó. D’altra banda, per respondre a situacions greus el Govern podrà ordenar el tancament total o parcial d’empreses durant un període màxim de 15 dies, amb la possibilitat que es prorrogui pel Consell General el decret durant dos mesos. El text inicial preveia una vigència màxima de dos mesos de l’estat d’emergència, però aquest període s’ha reduït a petició ahir del Consell Econòmic i Social (CES). “Promovem aquesta llei per responsabilitat política, per incrementar la seguretat de la ciutadania i les empreses, però amb la voluntat de no haver d’arribar a l’extrem d’aplicar-la en la seva totalitat”, va explicar Calvó.

El projecte de llei fixa tres nivells diferents de mesures, depenent de les circumstàncies i la situació que hi hagi en cada moment. Així, en un primer capítol s’inclou tota una sèrie d’accions d’obligat compliment per reduir el consum energètic, que seran aplicables tant al sector públic com al privat. Aquest mecanisme només s’activarà si les mesures a les quals s’arribi en concertació no són suficients i la seva vigència no podrà superar els dos mesos, però es podrà prorrogar. Així, es podrien establir restriccions en l’ús de la calefacció, la climatització i l’enllumenat, tant en edificis públics com en privats, i també pel que fa a la il·luminació exterior d’edificis i monuments. Les restriccions o prohibicions també podran afectar la il·luminació de vies públiques i màquines, aparells i dispositius que consumeixin energia per a la realització d’activitats industrials, comercials o de serveis.

El segon capítol de la llei regula les interrupcions temporals selectives del subministrament elèctric per una falta d’energia elèctrica provinent dels països veïns. Els talls, que hauran de ser anunciats per les entitats distribuïdores amb una antelació mínima de 24 hores, no podran afectar els serveis essencials i s’aplicaran criteris de rotació entre sectors perquè tots es vegin afectats en un nombre d’hores equiparable. A més, la interrupció del subministrament no podrà ser superior a dues hores diàries o tres de manera excepcional i l’operador del sistema elèctric avaluarà la viabilitat tècnica dels plans de contingència elaborats per les entitats distribuïdores.

Finalment, el capítol tres de la llei preveu que el Govern pugui declarar per decret la situació de crisi energètica en cas que les mesures aplicades sobre la base dels dos capítols anteriors no es considerin suficients per reduir la demanda al nivell de disponibilitat energètica. El decret, amb les mesures que s’estimin necessàries, s’haurà de notificar de manera immediata al Consell General i només es podrà prorrogar amb l’autorització expressa de la cambra legislativa. Així, es podrà ordenar el tancament total o parcial d’empreses que consumeixin energia elèctrica i/o energies fòssils, i establir restriccions i prohibicions de l’ús de vehicles a motor i/o de la venda de combus­tibles.

El projecte de llei també conté dues disposicions finals. La primera desvincula la retribució de l’electricitat injectada a la xarxa provinent d’instal·lacions de producció de la tarifa majorista de compra d’electricitat, mentre que la segona preveu una ampliació de capital de FEDA de 15 milions d’euros per compensar els resultats negatius d’aquest exercici i que, d’aquesta manera, pugui continuar desenvolupant el seu servei i no hipotequi el pla d’inversions. En relació amb la primera disposició final, la ministra de Medi Ambient va indicar que la voluntat del Govern és donar “seguretat jurídica” a les persones que han apostat per la producció d’energia a través de plaques fotovoltaiques.