Canvi d'hàbits en la compra per l'escalada dels preus

Viure és més car cada dia. Des d’omplir el dipòsit del cotxe fins a comprar uns texans, l’augment del cost de vida és generalitzat i es nota en tots els àmbits del dia a dia. De fet, les dades ho demostren. L’índex de preus al consum va augmentar al setembre el 6,8% respecte al mateix mes de l’any passat. Des del gener del 2022, l’IPC acumulat s’ha disparat el 5,6% motivat, especialment, per la pujada del preu de l’energia, els carburants, però també dels aliments, la roba i el calçat.

Tanmateix, l’encariment dels preus destaca especialment a l’hora d’omplir la nevera. En concret, el preu dels aliments es va disparar el mes passat l’11,6% respecte al setembre del 2021. Especialment el dels llegums i el de les verdures, que va pujar el 13,7%; el de la llet, el formatge i els ous, que va incrementar el 13,8%, i el del pa i els cereals, el 14,3% més cars. També la carn es va encarir l’11,2% en comparació del mes de setembre de l’any passat.

Els ciutadans coincideixen que han notat l’encariment de la cistella de la compra. Per això, les reaccions de sorpresa a la caixa del supermercat cada cop són més habituals. “Vas agafant i quan arribes a la caixa sembla que em volen atracar”, admet la Trini, que observa que “els preus no paren de pujar”. “Vas a pagar, mires la cistella i penses: però si no porto res”, relata l’Angèlica. Per aquest motiu, es busquen alternatives. “Compro el pollastre i el filetejo més prim a casa”, indica aquesta última dona, que admet que “no s’arriba”. “Abans no m’hi fixava, però ara vaig mirant els preus per comparar-los i calcular quant gasto”. Per mirar d’estalviar, l’Angèlica s’ha passat a les marques blanques. “Ara compro llet de soja de marca blanca”. Així mateix, recorda que abans “comprava els millors productes de neteja, però ara em decanto pels més econòmics”.

Moltes persones han deixat de fer tota la compra al mateix supermercat. “Compro certs productes en un supermercat o en un altre”, comparteix l’Angèlica. “En alguns establiments compro les conserves, la pasta, la llet i els ous, mentre que la carn i el peix els compro en un altre lloc”, detalla la Nati, que admet que “abans baixava a comprar a la Seu d’Urgell, perquè feia el tax free, però ara també han apujat els preus i ja no em surt a compte baixar-hi”, sosté. Per la seva banda, la Rosa Maria assenyala que “en general, evitem comprar en supermercats que sabem que són especialment cars”. En el seu cas, continua mantenint els mateixos hàbits de compra amb una excepció: “Intentem comprar les quantitats necessàries per no malbaratar aliments frescos o una vegada cuinats”. Així mateix, afegeix que “aprofitem ofertes com els 2x1”.

La majoria de persones coincideixen que, mentre que abans anaven al supermercat un cop a la setmana i feien compres grans, ara opten per comprar menys i més sovint. “Abans, si un producte caducava, no hi donava importància. Ara compro més al dia per no llençar menjar”, diu l’Angèlica. “Compres per a dos dies i hi tornes”, sosté la Trini.

REPORTATGE

Caiguda de les vendes L’increment del preu de la cistella de la compra ha fet canviar els hàbits de consum. L’encariment dels preus ha repercutit en les vendes dels supermercats. Així, les dades del departament d’Estadística mostren que les vendes a les grans superfícies van disminuir el 2,2% a l’agost respecte al mateix mes de l’any passat. En concret, la categoria d’alimentació va caure el 2% respecte al mateix període de l’any 2021, i els altres productes no alimentaris van disminuir el 2,3% més. Mentre que abans era habitual veure carros de la compra plens fins a dalt de tot, ara la gent opta per posar a la cistella els aliments i els productes necessaris. En aquest sentit, els consumidors d’un supermercat amb qui va parlar el Diari admeten que prioritzen comprar els productes bàsics i essencials. “Prioritzo els productes necessaris i si sobra, doncs valoro els capricis”, indica la Maria. “Ja no compro tants capricis o els busco de marca blanca”, admet l’Angè- lica. Així mateix, l’encariment dels preus ha obligat la gent a agafar consciència amb relació al malbaratament d’aliments. Per això, la gent intenta comprar menys quantitat per no llençar menjar i tornar al supermercat més sovint si és necessari. En relació amb les economies de l’entorn, la variació general anual d’Andorra se situa per sota de la xifra d’Espanya en el 13,9%, i de la de França en el 9,8%, segons Estadística.