Reportatge
Català en 3, 2, 1...
Des del Departament de Política Lingüística es duen a terme classes de llengua catalana per a empreses que vulguin formar els seus treballadors nouvinguts al Principat.
Ja no ho recordem, però aquelles primeres classes de català que ens van fer quan érem petits comencen, habitualment, per aprendre a presentar-se, a saber dir l’hora. I quan un es va fent gran va assolint passes fins a arribar al punt d’haver de lluitar per no ennuegar-se amb la llengua d’un mateix quan intenta agrupar pronoms febles per sobre les nostres possibilitats.
Tots aquests reptes –els qui tenen la sort d’aprendre català des de petits– es fan en un període que dura anys. Fer servir correctament el quelcom no és quelcom senzill –valgui la redundància. Llavors, com s’ho ha de fer un nouvingut al país per aprendre català en dies? “Ens centrem en allò que més necessiten, per exemple, potser aquí no fem tots els passos més tradicionals, ensenyem un català plenament normatiu adaptat al seu sector del treball”, assegura Eva Royo, cap d’àrea de llengua catalana. Dit d’una altra manera, s’adapten les classes perquè l’alumne pugui mantenir una conversa amb un client com més aviat millor. “Alguna vegada algun client s’ha enfadat perquè no parlo català, però els dic que l’estic estudiant i la majoria ho entenen”, assegura Carlos del Peral, un treballador del nou supermercat ubicat a l’Epizen a Sant Julià de Lòria. “La meva intenció és quedar-me aquí molts anys, així que crec que he d’aprendre català; també m’agrada estudiar, així que quan em van oferir fer classes em va semblar bé”, explica el jove madrileny, que encara ha d’utilitzar el castellà per poder-se expressar amb comoditat, tot i que s’esforça per buscar les paraules en català. “Estic sorprès del que n’he après en el poc temps que estic aquí”, assegura. De fet, el Grup Pyrénées és una de les empreses que ofereix cursos de català als seus treballadors. Ho fa mitjançant els cursos que ofereix el Govern, el qual de manera gratuïta dona lliçons als treballadors sempre que aquestes es duguin a terme en hores laborables. “Des de Pyrénées el que hem fet és posar en marxa una aplicació amb totes les frases bàsiques o ingredients que es fan servir més habitualment”, destaca Loan Poulet, cap de formació del grup. “És una obligació perquè així ho marca la llei, però també és un valor afegit per a l’empresa; és una responsabilitat social que dins el país on es parla català els treballadors el parlin”, assegura Poulet.
En concret, aquests cursos públics s’han reformulat per tenir una durada de 20 hores amb una classe setmanal de dues hores. Eva Royo, cap d’àrea de llengua catalana, destaca que en moltes ocasions el gran problema per als qui n’estan aprenent és que els parlants de català canvien de llengua. “Hem de parlar el català, tenim el dret de parlar català i que ens atenguin en català, però també és cert que si nosaltres fem el canvi, costa més que la gent s’esforci a parlar-lo”, remarca la cap de llengua catalana, que afegeix que en les formacions es posa en pràctica allò que s’aprèn des del primer minut. Tanmateix, més enllà dels esforços que es fan des del Govern i de les empreses, sempre hi ha un element que depèn de l’alumne. “Hi ha als qui els costa més i als qui els costa menys; també és cert que busquem adaptar-nos molt als alumnes”, assegura Marta Travé, una de les professores a Epizen. “És divertit, perquè els alumnes et pregunten i et demanen el que més necessiten”, remarca, tot i que destaca que “hi ha gent que n’aprèn molt de pressa, per exemple, en Carlos, i després hi ha gent que necessita 15 o 20 hores per poder-se defensar”. Al final, però, tots destaquen que, perquè el català sigui la llengua utilitzada, el que només cal és parlar el català: “els alumnes ens ho diuen: l’únic lloc on parlem català és a la classe, perquè els clients canvien de llengua”, remarca la profes-sora.