La por des d'Andorra

Inna Babakova, 47 anys. “La guerra va començar el 2014 per a nosaltres. Vivim i vam néixer a Donetsk”

Tinc 47 anys. El meu marit i jo tenim 4 fills i 4 nets. Els dos fills, esposes i fills, se’n van anar a Estònia. Una altra filla és ara a Ucraïna amb el seu marit, i jo i el nostre fill menor, Yegor, que farà 9 anys al desembre, vam venir a viure a Andorra el març del 2022. Per a la nostra gran família, la guerra va començar el 2014, ja que vam néixer i vivim a Donetsk. Nosaltres i els nostres fills vam haver de separar-nos, deixar els nostres apartaments i la casa on tradicionalment ens reuníem com a família, deixar la feina i els amics. Sentim tota l’amargor i la gravetat de la guerra. Els nostres familiars i amics, que no podien sortir de casa, van ser constantment objecte de bombardejos. Una amiga va ser intimidada al cor de Donetsk per ajudar els ucraïnesos. Estava lligada amb una bandera ucraïnesa, lligada en un pal, i tots els qui van donar suport a la guerra la van copejar llargament i dolorosament. Aquest fet va ser fotografiat per un periodista nord-americà i la foto va volar ràpidament arreu del món, i només això va salvar el nostre amic del turment i la mort. Després de mudar-nos a Kíev el 2014, el meu marit i jo vam haver de començar des de zero. Tot el que volíem era viure en pau, veure els nostres fills sans i feliços. El 24 de febrer del 2022, tota la gent pacífica d’Ucraïna es va despertar amb sons terribles i aterridors: bombes. Per preservar la vida del nostre fill menor, Yegor, vam decidir marxar. Per voluntat del destí, aquest país va ser Andorra, encara que abans jo en sabia poc. Els nostres amics, que ja eren a Andorra, ens van ajudar a trobar una família que ens acollís. La gent és amable, pacífica, el país és molt bonic. Ens hi sentim segurs. El més difícil que hem trobat aquí és la barrera de l'idioma, així com dificultats per trobar habitatge de lloguer. Yegor va ser molt ben rebut pels nens i pels professors del col·legi francès d’Escaldes, ajudant-lo a adaptar-se i aprendre. Treballo a la botiga La Llotja, aprenc espa-nyol i català, i estic molt agraïda als meus caps per donar-me aquesta oportunitat, sense un bon coneixement de l’idioma. L’únic inconvenient que hi ha al Principat és la manca d’habitatges per llogar i l’alt cost d’aquests habitatges.

Liudmila Muselezna, 40 anys. “Els meus familiars treballen per guanyar, alguns d’ells al front”

Vaig arribar a An-dorra la primera quinzena de març des de la part central, la ciutat de Dnièper, per dues raons: visitar un amic, i segona, pel començament de les hostilitats a Ucraïna. Només sabia que Andorra és un petit país amb belles estacions d’esquí. I això és tot. Al mes de març vaig venir sola, un mes després vaig tornar a Ucraïna i vaig retornar a Andorra amb el meu fill, de 10 anys. Jo en tinc 40 i, de moment, no treballo. Amb el meu marit ens vam divorciar. Hem mantingut bones relacions i ell s’ha quedat a Ucraïna. El més difícil per a mi va ser la barrera lingüística i la manca d’activitat social. M’ha xocat la diferència de temperament i la velocitat de vida. No puc amagar que sento nostàlgia... Pel que fa a la llengua, vaig començar a estudiar espa-nyol un cop ja establerta a Andorra. No parlo gaire de moment, però estic aprenent espanyol. El fill meu fill, de 10 anys, ara va a l’escola andorrana, encara en procés d’adaptació. Tal com deia, és cert que enyoro el meu país, i, de fet, hi puc tornar en qualsevol moment si m’ho proposo, però el meu lloc és amb el meu promès, aquí a Andorra, un país amb una natura meravellosa, on la ment es troba en pau i és un paradís per als pensionistes. De fet, la meva arribada era inicialment per a una visita d’una setmana.

Els meus familiars estan bé. Tots estan treballant per guanyar. Els uns són al capdavant del nostre negoci, i els altres a la línia del front. Lamentablement, tinc un amic que va morir. Veig un final de la guerra amb la victòria d’Ucraïna, la rendició de Rússia i el pagament de les reparacions. També estic convençuda de la devolució total de territoris a Ucraïna, incloent-hi Crimea. Crec que els ucraïnesos no estan prou units a Andorra. Ucraïna és una nació més unida. Tot i que ens comuniquem. Si he d’esmentar el que m’agrada més d’Andorra són la natura i els camins. A l’altra banda, el que menys són els serveis bancaris i la manca de serveis electrònics, també penso que l’àmbit corporal està poc desenvolupat. I no puc deixar d’esmentar el gran problema que hi ha per estacionar. El meu objectiu més proper ara és aconseguir el carnet de conduir andorrà.

Tetiana Kuzmenko, 36 anys. “El que em preocupa més d’Andorra és el preu dels pisos. És prohibitiu”

Vaig arribar a Andorra el 12 de març del 2022 des de Dniprò. El meu germà i la seva dona van venir un dia abans que comencés la guerra dues setmanes de vacances. Acostumen a venir a Andorra cada any al febrer per celebrar l’aniversari del meu germà. La meva família no té amics ni familiars a l’estranger, per això Andorra era l’única opció. La meva filla de nou anys i jo (36 anys) vam decidir venir per reunir-nos amb el meu germà i la seva dona. Sabia que Andorra és un lloc molt agradable per esquiar. De fet, això és tot el que en sabia en aquell moment.

És dur adonar-se que la vida mai no tornarà a ser com abans. Estem separats dels nostres pares i familiars. El meu pare va morir a Ucraïna al juliol. No hi vaig poder anar per acomiadar-me’n i enterrar-lo. La meva filla s’ha adaptat força bé, però encara li costa trobar amics, sobretot, a causa del problema lingüístic.

Tinc moltes ganes de tornar a casa i a l’antiga vida que tenia la meva família. Ens sembla que quan acabi la guerra, tornarem a casa i tot serà com abans. Com més dura la guerra, més canvia la realitat que tenen els ucraïnesos. Rússia està destruint metòdicament escoles, llars d’infants i universitats, hospitals, teatres, centrals elèctriques i altres infraestructures. Ara em pregunto què serà millor per a mi i la meva filla. Començar de zero a Andorra o tornar a un país destruït?

Treballo com a cap de vendes en una empresa andorrana que dissenya i fabrica receptors GPS/GNSS. En tinc per cobrir les necessitats bàsiques, com menjar i comprar roba bàsica. Despeses com ara un viatge o unes vacances no són assequibles.

M’agrada la natura aquí perquè em calma. M’agrada la gent andorrana, tots són molt amables i disposats a ajudar si cal. El que em preocupa a Andorra és el cost dels apartaments. Si les circumstàncies es desenvolupen de tal manera que ens hem de quedar aquí, llogar un apartament és una tasca molt difícil per a nosaltres, perquè el cost és prohibitiu.

Margarita Vivchar, 38 anys. “Qualsevol guerra es pot resoldre amb la negociació dels polítics”

Necessitàvem fugir de la guerra. Vivíem a la ciutat d’Irpín, pràcticament és Kíev, i el mes que ve faré 38 anys. Aquí viuen els meus amics, que es van oferir a acollir-nos. Per ells sabia que Andorra és un dels països més segurs, on pràcticament no hi ha delicte, ni exèrcit, ni persones sense un lloc fix de residència. Vaig venir amb la meva filla, de 18 anys, i la mare, el meu marit es va quedar perquè els homes no poden marxar. Avui tot és molt més fàcil, entenc molt el castellà. La meva filla és adulta i es va adaptar ràpidament, treballa, la meva mare també treballa en la seva professió del sector de la manicura i pedicura. I, per descomptat, ens agradaria molt tornar a Ucraïna, però la situació s’hi manté complicada. El més valuós és la vida, i cal protegir-la. El meu marit i el meu pare cada dia ens truquen i estem contents que siguin vius. Treballo des del 8 de juliol en un saló de bellesa. És la meva professió, soc fisioterapeuta, especialista en pràctica corporal. Al principi vaig treballar a jornada completa, però a partir de l’1 d’octubre vaig passar a mitja jornada, perquè, per motius de salut, no puc suportar aquesta activitat física. Això sí, un sou de 600 euros és molt poc, però gràcies al fet que ens van facilitar un hotel d’allotjament gratuït i al fet que la meva mare també treballa ens podem proveir de tot el que necessitem. Com serà en el futur? Encara no ho sabem, perquè a partir del juny haurem de llogar un apartament. Em van sorprendre desagradablement les deficiències del sistema bancari, quan es van descomptar 200 euros de manera injustificada. Entenc profundament que la guerra d’Ucraïna és un d’aquells problemes terribles als quals s’enfronta la gent avui, però en qualsevol guerra, el problema es pot resoldre mitjançant negociacions entre polítics. Però també avui, tota la humanitat s’enfronta a una amenaça molt més greu: el clima. I això em preocupa molt!

Olga Babaruk, 44 anys. “El meu fill de 23 anys i el meu marit estan ajudant la gent que és a Ucraïna”

Tinc 44 anys i vaig arribar a Andorra el 27 de març amb el meu fill petit, l’Stepan, que ara té només quatre anyets. Ens va convidar l’amic de la meva germana, ja que Andorra és un dels països més segurs, i la taxa de criminalitat aquí és una de les més baixes del món.

Per tant, la meva elecció es va aturar fàcilment en aquest país. El meu fill gran, Danila, té 23 anys, i el meu marit es diu Andrey, i es van quedar a Ucraïna. S’hi van quedar, penso que ha de ser així, perquè van sentir el de-sig d’ajudar la gent en aquesta difícil època de guerra.

Fa quatre anys, el meu fill gran va venir a Andorra de vacances amb els amics per anar a esquiar i fer surf de neu. Van quedar enlluernats i van compartir les seves impressions sobre la bellesa de la muntanya.

Des del moment de la nostra arribada, només hem viscut dificultats en la barrera de l’idioma, i encara es mantenen. Estem estudiant català i castellà, i estic convençuda que d’aquí a un quant temps aquestes dificultats les haurem superades. El meu fill petit va a l’escola andorrana de gust. Jo estic molt contenta per ell perquè he vingut precisament per allunyar-lo de la guerra. Som de la part oriental d’Ucraïna, de la ciutat de Kharkov. La nostra ciutat i regió es troben a la zona de guerra, bombardejades diàriament per l’artilleria i coets. Cada dia moren civils i queden sense casa. És molt difícil per a la gent que es va quedar a Ucraïna, però tothom creu en la nostra victòria! I també hi creiem i volem tornar amb la família, els amics i els éssers estimats. Andorra és un país preciós, molt acollidor, tranquil, hospitalari i amb un clima suau: aquí passarem com a turistes d’una estació d’esquí.