La incineració s'imposa a l'enterrament tradicional

Les famílies opten cada vegada més per la incineració dels difunts. Aquesta és una tendència que ja s’havia constatat al llarg dels últims anys, però que s’ha accentuat encara més després de la pandèmia del coronavirus. Així, en aquests moments en un 80% o 85% dels casos s’elegeix la incineració, mentre que la resta es decanta per la inhumació. Aquest percentatge era d’un 70% abans que arribés la covid, però una de les recomanacions inicials que es van fer va ser que s’incineressin els cadàvers, per la qual cosa aquesta pràctica s’ha fet cada dia més corrent entre la població. Així es dedueix de les xifres facilitades per les empreses del sector, Pompes Fúnebres de le Valls i Pompes Fúnebres Andorranes. “Sempre hi ha persones que volen continuar amb la tradició de l’enterrament, però cada vegada n’hi ha més que opten per la incineració”, va explicar Alba Sixto, de Pompes Fúnebres de les Valls, l’empresa que s’encarrega de la gestió del forn crematori, que fa una vintena d’anys que funciona. Contràriament al que es podria pensar, no són els més joves els que deixen dit que es volen incinerar en cas de mort, sinó que “també hi ha moltes persones grans que es volen incinerar”, segons va indicar Esperanza Somoza, de Pompes Fúnebres Andorranes. Somoza va considerar, a més, que “cada vegada la gent demana més informació i té més clar el que vol fer quan mori”.

De fet, el preu d’una incineració o d’un enterrament no és gaire diferent, per la qual cosa no és el motiu principal per optar per una o altra modalitat per donar l’últim adeu a la persona difunta. El cost de la incineració ronda els 700 euros, però a aquesta quantitat s’hi han de sumar els serveis que es vulguin contractar, com poden ser el tanatori, les flors, els recordatoris o la missa, per la qual cosa el preu final es pot situar entre els 2.500 i els 3.000 euros, segons van indicar des de Pompes Fúnebres de les Valls. En el cas de la inhumació, a aquests serveis s’hi ha d’afegir el cost del nínxol, que pot suposar un mínim de 400 euros més, tot i que cada comú aplica unes tarifes diferents. Per la seva banda, Pompes Fúnebres Andorranes xifra en uns 2.300 euros la incineració o l’enterrament més bàsic, que pot incrementar-se fins a uns 3.200 si s’inclouen més serveis, tot i que hi ha certa tendència a no encarregar tants serveis com abans. “No es tracta d’un tema econòmic perquè el cert és que amb la covid no es va poder fer el comiat dels seus difunts i això ha fet que ara siguem més pràctics i, de vegades, per exemple, es fan menys hores de tanatori o no es fa la missa”, va puntualitzar Alba Sixto.

PREUS ESTABLES

Els preus que avui dia aplica el sector es mantenen pràcticament iguals que els últims anys, ja que des de les funeràries asseguren que s’ha fet un esforç per no incrementar-los. En el cas de la incineració s’inclou habitualment l’urna bàsica destinada a contenir les cendres del difunt, tot i que les famílies també poden decidir comprar-la amb unes determinades característiques. De fet, moltes urnes acaben dipositades en nínxols o columbaris dels cementiris, perquè les famílies volen tenir un lloc on recordar els difunts, mentre que en altres casos s’opta, per exemple, “per portar les cendres a la muntanya o al mar”, segons va indicar Sixto. “Aquí la majoria de la gent porta les cendres a la muntanya i fa una petita cerimònia”, va afegir Somoza, en el mateix sentit.

Així, segons va assenyalar Somoza, els preus són alts, fins al punt que sempre hi ha alguna família, i cada vegada en serien més, que no pot fer front a la suma de diners que suposa la incineració o la inhumació. En aquest cas, és el ministeri d’Afers Socials el que es fa càrrec del comiat del difunt amb uns serveis mínims. En la mateixa línia, Sixto va explicar que a Andorra sempre hi ha casos de persones que viuen soles i que reben ajuda dels serveis socials que no poden fer front a les despeses que suposa un enterrament o una incineració, tot i que deixa clar que “els preus no han pujat, sinó que són els mateixos” que hi havia fa uns anys.