“La doctrina catòlica podria assumir la despenalització sense que s'avorti al país”

Com es pot mantenir el Coprincipat i permetre l’avortament?

A hores d’ara no puc dir si és possible o no. El que sí que puc dir és que tenim la responsabilitat de fer front a les problemàtiques i aquesta qüestió és tot un repte com a societat. Hem d’esforçar-nos per trobar solucions que representin una millora en el reconeixement del dret de les dones i alhora mantenir el sistema institucional. No per una qüestió romàntica, sinó perquè té molts avantatges que a vegades no hem explicat prou bé. Disposar d’aquestes dues figures que representen dues institucions que són més poderoses que Andorra, ens agradi o no, és un valor al qual no hauríem de renunciar. Ens dona una relació privilegiada amb el nostre veí del nord, que de retruc ens facilita moltes coses amb Espanya. Posar en risc el nostre sistema institucional és iniciar un procés constituent que ens portarà irremeiablement a una república. I per tant no disposar dels ancoratges que ens donen fortalesa com a país.

I a la pràctica, com es fa?

Crec, però cal analitzar-ho, que una despenalització pel que fa a la dona sense que es pugui avortar en territori andorrà pot ser una solució assumible des de la perspectiva de la doctrina catòlica. I això és en el que estem treballant i parlant. Sense pressa però sense pausa perquè són qüestions complexes i molt jurídiques en les quals s’ha de filar molt prim. Els problemes complicats mai tenen solucions senzilles i nosaltres confiem que en aquest cas hi ha solució.

El Principat està donant mala imatge.

Estèticament i simbòlicament tenir-ho penalitzat ni ens dona prestigi extern ni ens agrada a nivell intern. Si tenim resolta la qüestió des de la perspectiva de la despenalització i tenim els mecanismes d’acompanyament necessaris tindrem una solució satisfactòria per a les dones que vulguin interrompre voluntàriament l’embaràs. Reivindico el que va suposar el servei integral a la dona, un primer gest que va ser compatible amb el manteniment de la nostra estructura institucional i que ha estat un abans i un després.

S’estan mantenint converses al més alt nivell?

No li puc dir però li confirmo que el Govern s’està esforçant en allò que pot i allà on cal per parlar i debatre.

El Coprincipat no està més en risc si empresonen una dona per avortar?

Això no passarà, però és veritat que a vegades les resistències numantines a qualsevol canvi el que fan és accelerar-los i que es facin de forma revolucionària o accidentada. Ara bé, hem d’intentar contextualitzar-ho i no fer-ne un monotema perquè se’n parla excessivament i fa la sensació que aquí som a l’època medieval.

Com valora el paper de l’opo­sició?

Faig una valoració diferent, ni millor ni pitjor, del PS i de terceravia. En tot allò relacionat amb la pandèmia hi ha hagut un suport sense falla de terceravia. Fet que honora el senyor Pintat, que és una persona molt clara i de paraula. Però és una oposició amb la qual és molt difícil treballar perquè mai arribes al fons de la qüestió. Tot es limita a arguments formals que interpreto que són una excusa per no pronunciar-se.

I del PS?

No parlaria de deslleialtat però és veritat que és una oposició amb la qual també és molt difícil arribar a acords. Hi hem pogut arribar en la interrupció voluntària de l’embaràs; allò que els explico ha quedat fora dels llums i taquígrafs. Però el cap del grup parlamentari, que no és cap de l’oposició, té un tarannà que dificulta els acords. Intento sospesar les meves paraules però crec que molt sovint no està a l’altura de les circumstàncies. Penso que és un líder desgastat, sense capacitat de lideratge ni de treball, que el fa a vegades ser erràtic a l’hora d’exercir la tasca d’oposició i a l’hora de fer declaracions, sovint massa agressives.