rEPORTATGE
El record es manté
És un dia per recordar els que ja no hi són”, assegura l’Araceli, que està arreglant les flors de la tomba que ha vingut a visitar. “Ho fem cada any, venim a veure els més estimats, a pregar per ells i, com a mínim, a posar flors, que és tot el que podem fer”, remarca la dona des del cementiri de Santa Coloma, a Andorra la Vella.
És segurament la idea més repetida per Tots Sants: recordar aquells que ja no hi són, fer-los presents visitant els llocs on descansen en pau. Hi ha qui diu que la tradició de visitar els cementiris va lligada a l’edat però hi ha qui, com en Pau Fernández, apunta que depèn més de quant fa que aquell ésser estimat ha marxat. “Fa sis mesos que va morir el meu pare; és el primer cop que vinc al cementiri per Tots Sants”, assegura. Així i tot, ell mateix reconeix que “les coses canvien però jo crec que els joves segueixen venint, per exemple nosaltres venim sobretot per la meva mare”. Fins i tot un amic que l’acompanya assenyala que potser el que més determina el fet d’anar o no al cementiri és com acaba la relació amb aquell ésser estimat –o no– quan marxa.
Sigui quin sigui el motiu, ahir els cementiris del país es van tornar a omplir de flors per recordar aquells que ja no hi són en una tradició que data des de sempre, ja que el culte a la mort és, podríem dir, mil·lenari. “Ja no podem fer res més que venir a veure’ls, avui aprofitem per posar alguna flor i netejar el nínxol”, assegura la Marta al cementiri vell de la Massana. “La mort és l’inici d’una porta nova, per això posem flors, perquè són un símbol de vida perquè diem que no heu mort”, va assegurar ahir el Copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, en la seva visita pastoral a la Massana. De fet, Vives també va apuntar en les seves paraules que fins i tot les noves influències de cultures americanes no deixen de banda “el gest de caritat” que implica recordar els amics i els familiars que ja no hi són. Així i tot, el Copríncep episcopal va assegurar que “a mi això de Halloween no m’acaba d’agradar però el món va per on va”.