Trobar pis, una aventura

Arriba la temporada d’hivern i amb ella l’allau d’extracomunitaris que cada any es trasllada al Principat buscant oportunitats laborals durant l’època de més afluència de turistes al país. La gran majoria assegura que ja té feina. Molts d’ells expliquen que han aconseguit un contracte al sector de la restauració. Ara bé, alguns indiquen que encara busquen on treballar. Tanmateix, no els preocupa trobar feina –creuen que no els costarà aconseguir un contracte–, sinó tenir on dormir. I és que les dificultats per aconseguir un lloc per viure cada cop fan menys atractiu venir a fer temporada al país.

La cua al servei d’Immigració s’allargava ahir fins a les tres hores d’espera. Un fet gens habitual, segons en Gonzalo, que fa quatre temporades que treballa en el sector de la restauració a Grandvalira. “És la primera vegada que trobo tanta cua. Abans entraves i ja t’atenien”, apunta. Mentre espera el seu torn, recorda que els dos primers anys l’empresa li va facilitar l’allotjament. En canvi, aquest any l’ha hagut de buscar. “És molt complicat trobar un pis”, sentencia, a més de compartir diferents anècdotes que ha viscut. “Hi ha una immobiliària que em va demanar que pagués tota la temporada de cop, fet que és inassumible”, mentre que el pis pel qual s’ha decantat “ens obligava a entrar a l’octubre”, una condició que s’ha vist obligat a acceptar. “Viuré amb la parella i ens demanen 1.000 euros. Hem hagut de posar una tercera persona al pis perquè si no és impossible.” Ara bé, en Gonzalo repeteix any rere any perquè “ens donen el passi i ens agrada molt esquiar”.

L’Erika també suma quatre temporades treballant a Andorra en el sector de la restauració. Per a ella “no només ha estat difícil trobar pis, sinó fins i tot una habitació per compartir”. De fet, dormirà a la mateix cambra que una altra noia estrangera que, per primera vegada, ha demanat el permís temporal de treball a Andorra i que ha estat incapaç de trobar una habitació per a ella sola. La situació de la Macarena és similar: s’ha vist obligada a compartir pis amb la seva parella. “Viuré amb la parella perquè no tenim alternativa, ho hem parlat i ho farem així”, confessa. “No pots assumir un lloguer tota sola. El salari és correcte, però el lloguer és car.” De fet, la Macarena treballarà al centre, però ha hagut de marxar a viure a les parròquies altes perquè era més econòmic. “Per sort tinc cotxe i podré anar a treballar. Ara he de veure si l’empresa em facilita l’aparcament.”

Horaris de l'autobús

Ara bé, la gran majoria de temporers depenen del transport públic per desplaçar-se a la feina i això els condiciona a l’hora de buscar apartament. L’horari de l’autobús és un hàndicap més en la cerca d’allotjament. “Hem de viure a la zona perquè si no en acabar la jornada laboral no podem tornar a casa, ja que l’horari de l’autobús és limitat”, confessa en Román, que repeteix temporada al país. Ara bé, encara no ha trobat on viure. “De moment, no tenim apartament i estem allotjats en un hotel”, argumenta, tot afegint que “les immobiliàries no volen llogar a temporers i, a més, els preus són molt cars”. Com la majoria, busca un pis per compartir. “Si vius sol et gastes tota la nòmina en el lloguer, però compartint és viable”, observa.

La cerca de pisos oscil·la entre un i quatre mesos, segons les persones amb qui va poder parlar el Diari. “Buscar pis és una bogeria”, lamenta la Gimena, que malgrat treballar a Encamp haurà de viure a Incles. “Surt a compte més o menys només si comparteixes”, manifesta.

CUES DE TRES HORES PER FER ELS PAPERS

Els treballadors van quedar parats ahir quan van arribar al servei d’Immigració i van topar amb cues interminables. Alguns van assegurar que feia gairebé tres hores que esperaven i encara els quedaven números per davant. Una situació que no és habitual, segons van indicar treballadors que repetien temporada. Mentre que algunes persones havien estat previsores i havien vingut a primera hora, altres reconeixien que havien arribat a mig matí pensant que tenien temps de sobra. Tanmateix, molts treballadors dubtaven poder deixar els tràmits enllestits durant el dia d’ahir, ja que la cua era molt llarga.