Canillo i Encamp busquen terreny per a un dipòsit temporal de terres

El desig del sector de la construcció seria disposar de tres abocadors de terra distribuïts pel territori de manera que també es minimitzés l’impacte del cost i el trajecte dels camions. Els residus de cada obra es traslladarien a aquell dipòsit més proper geogràficament. A hores d’ara, aquest desig és lluny de materialitzar-se. Beixalís ja és oficialment tancat –tot i que guarda un espai per a obres públiques de la Massana–, el Maià encara el final de l’activitat amb l’arribada dels mesos de neu i els dipòsits temporals són, per ara, un projecte. Després del fracàs del concurs convocat pel Govern per fer possible centres de transferència de terres, espais temporals per ubicar-hi els residus fins al trasllat a l’abocador definitiu, l’alternativa són, a hores d’ara, els terrenys que busquen els comuns amb aquesta mateixa finalitat, fer de dipòsit provisional. Andorra la Vella ja va confirmar que està a l’espera de rebre un estudi de viabilitat sobre l’opció d’acollir-ne un a la parròquia i Canillo i Encamp també es troben en aquest procés. Escaldes s’ha autodescartat. En el cas de Canillo, segons van informar des de la corporació, s’està treballant en la recerca d’un centre de transferència que permeti que les terres s’aboquin allà mentre no es pugui accedir al Maià per la climatologia. Es tractaria d’un terreny privat, però per ara, afegeixen, no s’ha tancat res amb cap propietari. Encamp també és en el mateix procés i per a les obres de la parròquia, segons va explicar la cònsol major, Laura Mas, aquesta setmana. Mas va indicar que miraran “d’estirar al màxim” l’obertura de l’abocador del Maià, però va insistir que depèn de la climatologia. En canvi, Escaldes s’autodescarta al·legant que no té espais. Davant d’aquesta situació, l’Associació de Contractistes d’Obra (ACODA) ha demanat poder ser present a la reunió de cònsols que se celebri aquest mes. Insistiran davant els responsables comunals en una problemàtica de què, recorden, avisen des del febrer, quan ja es va anunciar el final de vida de l’abocador de Beixalís i que pot provocar l’aturada imminent d’obres d’excavació. El sector reclama una solució urgent que respongui a la falta d’abocadors. De fet, els centres de transferència no són una alternativa idònia per al sector, que indica que es tracta d’una opció que fa incrementar els costos, atès que el trasllat i dipòsit dels residus s’haurà de fer dos cops. I sobre l’abocador de Sant Julià, que està en procés d’ampliació, apunten els dèficits que presenta, com ara l’accessibilitat complicada pel tipus de carretera que hi arriba i la distància que hauria de re- córrer un transportista que hagués de recollir la terra en una obra que s’estigués executant, per exemple, a Canillo. Per això l’entitat reivindica que “hi hagi una distribució territorial i no únicament un abocador”. Per ara, però, no sembla que aquesta possibilitat sigui factible.

CLAUS

1 Espais temporals, única opció

L’única opció sobre la taula són els espais temporals que puguin condicionar els comuns mentre no es pot abocar al Maià per les condicions climatològiques.

2 Tres comuns estan cercant un terreny

Andorra la Vella, Canillo i Encamp busquen terreny per a un centre de transferència. Encamp el planteja per a les obres de la parròquia.

3 El sector avisa de l’aturada d’obres

La construcció insisteix en l’aturada imminent d’obres d’excavació i tornarà a reclamar una solució als comuns.