Sou mínim competitiu en risc

Mentre el Consell Econòmic i Social busca acostar posicions –quelcom que sembla una quimera–, el salari mínim andorrà pot seguir perdent competitivitat. De fet, de la negociació entre la patronal i els sindicats fins ara només n’ha sortit un acord: un increment del salari mínim del 5% (pot ser alguna dècima més, segons com acabi l’IPC). Un acord que pot quedar caduc des de l’inici després de les informacions periodístiques que apuntaven la intenció del Govern espanyol d’incrementar el 10% la retribució mínima obligatòria. Així ho explicava el diari El País, que assenyalava la setmana passada que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, té la intenció de situar l’SMI en 1.100 euros, que, amb les catorze pagues que hi ha implantades al país veí del sud, deixaria el mínim a cobrar per a un treballador en jornada completa en 1.283,3 euros.

Per contra, si finalment es materialitza l’increment del 5% en el cas del Principat, el salari mínim andorrà per al 2023 estaria fixat en 1.261,2 euros, és a dir, 22 euros menys al mes que a Espanya. Si bé és cert que en ambdós casos encara no hi ha una decisió en ferm, la perspectiva apunta que Espanya superaria per tercer cop des del 2000 el salari mínim establert al Principat. En aquest sentit, l’informe elaborat per Estadística i que està servint per aportar dades a les negociacions de la CEA i la USdA, ja indicava que des del 2019 el salari mínim havia perdut competitivitat, arran d’un increment del 22,3% que el Govern de Pedro Sánchez va aplicar i que va igualar l’SMI espanyol amb l’andorrà.

De fet, des del 2010 fins ara la diferència ha anat reduint-se, fent que l’atractiu de venir a treballar a Andorra es reduís, agreujant el problema de la mà d’obra que ara molts sectors noten. Així al 2010, la diferència nominal era de 176,4 euros a favor d’Andorra. Es va incrementar fins a 209,2 el 2013 i el 2014, quan el salari mínim andorrà era de 962 euros i l’espanyol només de 756,7 (tenint en compte les 14 pagues). La màxima diferència va arribar el 2016, després d’un increment de l’1,4% al Principat, fent que hi hagués un benefici per als treballadors del país de 211,5 euros mensuals. És a dir, prop de 2.500 euros més anuals que a Espanya. Tanmateix, des de llavors la tendència es va revertir. Increment del 8% el 2017 i del 4% el 2018 a Espanya –ambdós duts a terme pel Govern de Mariano Rajoy–, mentre que a Andorra l’executiu de Toni Martí només va aplicar increments de l’1,6% i del 2,6%. Si es comparen els salts del salari mínim durant el temps de les dues legislatures (ambdós presidents van entrar al càrrec el 2011, mentre que Rajoy va perdre el poder un any abans que Martí per una moció de censura), el Govern espanyol va incrementar el salari mínim el 14,7%, mentre que el del Principat només es va incrementar el 13,1%, tot i que la legislatura va durar un any més.

Tanmateix, el sorpasso no es va acabar produint fins al 2020 –un any després que Espanya igualés el seu SMI amb el del Principat. Un increment del 5,6% va deixar la mínima retribució del país veí del sud en 1.108,3 euros al mes, xifra que suposava 25 euros més que la fixada a Andorra (1.083,33). El diferencial a favor d’Espanya es va mantenir el 2021 (amb quatre euros de diferència), mentre que enguany Andorra ha recuperat la davantera després dels darrers increments implementats pel Govern de Xavier Espot. De fet, el 2022 el salari mínim s’ha incrementat el 7,1% fins a 1.201 euros, fet que ha situat una diferència de poc més de 34 euros mensuals a favor d’Andorra. Dit d’una altra manera, uns 415 euros més al cap de tot l’any.

En aquest sentit, des de l’executiu afirmen que les qüestions tractades en el Consell Econòmic i Social encara han de ser analitzades abans que s’acabi prenent una decisió final.