Un estranger pot dependre dels pares

L’executiu va aprovar la setmana passada una modificació del reglament regulador del servei d’immigració després d’una sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior, que revisava el cas d’una estudiant estrangera a la qual s’havia denegat la residència al Principat perquè no havia acreditat mitjans econòmics propis per residir al país. De fet, es tractava d’una renovació del permís –que ja havia obtingut els quatre anys anteriors–, però la diferència és que ara sol·licitava l’autorització sent major d’edat. I l’executiu, basant-se en l’article 15 del reglament regulador del servei d’immigració, argumentava que la sol·licitant de residència havia d’acreditar mitjans propis en haver fet 18 anys “a diferència dels menors d’edat, cas en què els han de justificar els progenitors o tutors legals”. Per tant, ja no era vàlid que argumentés la dependència econòmica de la seva mare.

Primer, la Batllia i, després, la sala administrativa del Superior van rebutjar els arguments del Govern. La recent sentència de la segona instància –que ha dut l’executiu a revisar el reglament– apuntava que la normativa s’excedia respecte d’allò establert per la llei. En concret, la llei estableix que per obtenir l’autorització “per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca requereix justificar que es disposa dels mitjans econòmics suficients per viure al Principat d’Andorra”, però, apunta la sentència, “la llei no estableix cap tipus de diferència pel que fa a la procedència d’aquests recursos dineraris”. És el reglament el que distingeix l’origen dels diners en funció de si es tracta de majors o menors d’edat i, per això, la sentència resol que el text “excedeix de l’habilitació legal”. Però, a més a més, la sentència afirma que aquesta distinció és “contrària a la realitat social, ja que és habitual que els estudiants, en complir els 18 anys, segueixin depenent econòmicament dels seus pares, de manera que es veurien impedits de prosseguir la seva vida acadèmica si s’exigís que ells mateixos haguessin d’atendre a la seva manutenció”.

El Superior també rebutja l’argument de forma apuntat pel Govern, que indicava que si es considerava que el reglament no s’adequava a la llei “s’hauria d’instar un procés incidental d’inconstitucionalitat” davant del TC. La resolució indica que això seria el cas si es tractés d’una llei, però que “el control de la legalitat de les disposicions reglamentàries és atribuït als tribunals judicials” i que “en conseqüència, tant la Batllia com aquest Tribunal Superior de Justícia es troben facultats legalment per inaplicar aquelles disposicions reglamentàries que vulnerin el contingut d’una norma amb rang de llei o que excedeixin de l’habilitació legislativa en virtut de la qual van ser dictades”. Després de la resolució, el consell de ministres va aprovar, dimecres passat, la modificació del reglament per adaptar-lo a allò dictat per la recent jurisprudència “pel que fa a la justificació dels mitjans econòmics” associada a aquestes autoritzacions d’immigració.