El Superior dona l'aval a la resolució de BPA

El Tribunal Superior (TS) avala l’acord que va prendre l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) en declarar l’obertura del procediment de resolució de BPA el 27 d’abril del 2015. Així consta en la sentència del TS del 26 d’octubre, que desestima els recursos d’apel·lació que havien interposat Higini i Ramon Cierco, Ricard Climent, Frederic Borras, Joan Pau Miquel, Cristina Lozano, Santiago de Rosselló i Francisco Javier Campos contra la sentència dictada el 19 d’octubre de l’any passat pel Tribunal de Batlles, en la qual s’afirmava que el procés de l’AREB havia estat “ajustat a Dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa”.

El procediment contenciós administratiu es va iniciar per la demanda d’impugnació de l’acord de l’AREB que van presentar el maig del 2015 els germans Cierco, Climent, Borràs i Miquel demanant que es declarés la nul·litat de l’acte, i la condemna de l’AREB a indemnitzar Climent i Miquel “per la indeguda, improcedent i injustificada extinció de la relació laboral amb BPA”. La causa es va acumular amb les que havien presentat la resta de demandants que, a excepció dels que eren accionistes majoritaris, sol·licitaven ser indemnitzats pel final de la relació laboral amb el banc. Tant la Batllia com el Superior desestimen la demanda.

També reclamaven l’obertura d’un procés incidental d’inconstitucionalitat en considerar que la Llei de l’AREB “conté normes restrictives de drets individuals i s’ha aplicat amb efectes retroactius”. El TS recorda que aquesta qüestió ja ha estat abordada en anteriors resolucions i reitera que la llei “no ha tingut efectes retroactius, sinó que ha rebut una aplicació immediata” fonamentant la nova decisió en els arguments ja esgrimits en les anteriors sentències.

El Superior tampoc comparteix l’argument dels demandants sobre la composició del consell d’administració de l’AREB quan es va adoptar l’acord impugnat. La sala afirma que estava conformat d’acord a una disposició transitòria vigent en aquell moment. Tampoc es veu motiu per discutir la legalitat de la reunió del consell d’administració per haver-se fet de manera telemàtica. La justícia entén que la decisió hauria estat la mateixa si la trobada hagués estat presencial.

Així mateix, no es comparteix que l’informe de l’INAF (ara AFA) sobre si l’entitat era o no viable fos irregular. De la mateixa manera, s’avalen les mesures cautelars adoptades els dies 10 i 11 de març del 2015, després de rebre la nota de la FinCEN tant per la situació de bloqueig que vivia el banc a nivell internacional com pel “risc molt alt per al conjunt del sistema financer i la reputació de la plaça financera andorrana”.

El recurs davant del TS incorporava nous arguments sobre el valor dels actius i passius del banc i sobre l’article de la llei que indica que “cap accionista ni creditor no ha de suportar pèrdues superiors a les que hauria suportat si l’entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal”. Els arguments s’han desestimat, ja que una apel·lació “suposa un judici crític sobre la sentència dictada en la instància” però no de nous elements.

ARGUMENTS

Ajustat a dret

El Superior considera que l’acord adoptat per l’AREB de declarar l’obertura del procés de resolució de BPA va ser ajustat a Dret.

No va ser retroactiu

La justícia reitera que l’aplicació de la llei “no ha tingut efectes retroactius, sinó que ha rebut una aplicació immediata” basant-se en les resolucions judicials anteriors.

Informe de l’INAF

El TS avala també l’informe que va fer l’INAF (ara AFA) en el moment de la intervenció, així com les mesures cautelars que va adoptar l’entitat després de rebre la nota de la FinCEN per “l’alt risc” que hi havia per a la plaça financera del país.

LA BATLLE VOL LES GRAVACIONS PER CONÈIXER LA RELACIÓ ENTRE VILLAREJO I ELS CIERCO

La Batllia ha tornat a sol·licitar a l’Audiència Nacional “totes les converses gravades” per José Manuel Villarejo que consten en el sumari del cas Tàndem per determinar si Higini i Ramon Cierco, exmàxims accionistes de BPA, van contractar l’excomissari per “arremetre contra les institucions” del país després de la intervenció de l’entitat financera, segons informa El Independiente. El rotatiu espanyol apunta que la batlle Azahara Cascales va emetre el 20 d’octubre passat un aute per demanar una nova comissió rogatòria al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional per poder disposar de les gravacions de veu i incorporar-les a les diligències prèvies en què s’investiga els Cierco, Villarejo i l’empresari Alberto Pedraza per presumptes delictes d’associació il·lícita, blanqueig i contra el prestigi de les institucions. L’excomissari hauria estat contractat pels Cierco per “recollir i fabricar informació a la carta i influenciar sobre sectors, organitzacions i persones amb la finalitat d’arremetre contra les institucions andorranes” a canvi de diners, segons va indicar la Batllia a la petició d’auxili internacional. La batlle Cascales ja va de demanar una altra comissió rogatòria el juny de l’any passat en què sol·licitava una còpia tant de les gravacions, com de les agendes o notes del comissari.