Els psicòlegs negocien una tarifa per sessió de 40 euros

Després d’anys de reivindicacions, l’aspiració dels psicòlegs de ser part del sistema de salut públic encara la recta final. Així ho va expressar ahir la presidenta del col·legi (Copsia), Sílvia Palau, a l’entrevista al Parlem-ne, de Diari TV. Palau va manifestar que s’han hagut de treballar múltiples elements, des de qui deriva fins a les patologies cobertes, una feina complexa que hauria de culminar durant el primer trimestre del 2023. La tarifa per sessió és un dels elements que s’han de tancar però Palau va indicar que seria “aproximadament de 40 euros” –la tarifa dels psicòlegs privats és d’uns 60 euros–. També s’estan definint el nombre de sessions per patologia, una negociació en què el col·lectiu apunta que seran flexibles entre el màxim que voldrien en favor de la qualitat assistencial i el que s’acabi tancant, perquè “entenem que hi ha un pressupost”. En qualsevol cas, Palau es va mostrar satisfeta del treball fet amb el ministeri de Salut i va insistir que “l’objectiu és apropar la psicologia a la població”, perquè “anar al psicòleg no ha de ser un tabú”, i també perquè no hagi de ser una despesa econòmica feixuga per a les famílies.

La derivació al psicòleg la podrà fer el metge referent o també un especialista. Les nomenclatures també establiran si es tracta d’un acte per fer un diagnòstic, un d’intervenció o una avaluació psicomètrica –per exemple sotmetre el pacient a un psicotècnic–. Respecte a les patologies cobertes, Palau es va mostrar satisfeta perquè “entra gairebé tot” d’allò que recullen les classificacions mèdiques. “El que està més vigent entra i això ens deixa contents”, va puntualitzar, citant des de trastorns “bipolars, límit de personalitat, disfuncions sexuals, que fins ara potser no se n’havia parlat, les patologies que afecten nens com ara el TDAH o trastorns de lectoescriptura, depressió, ansietat o addiccions”.

Problemes en augment

La culminació de l’entrada dels psicòlegs a la CASS arribarà en un moment complex per a la salut mental a conseqüència de les alteracions de la pandèmia i que ara també s’hi ha afegit “la incertesa econòmica, que genera estrès”. De fet, les seqüeles en la salut mental de la covid van motivar un primer assaig de l’entrada dels psicòlegs en un programa amb finançament públic. A hores d’ara, segons va exposar la presidenta del Copsia, el programa atén 90 usuaris i “és un públic molt heterogeni, de 10 a 60 anys”, que presenta afectacions diferents en funció de l’edat. Així, la psicòloga va indicar que en els més petits s’han detectat trastorns de lectoescriptura, dislèxia, també alteracions per la socialització perduda. Entre els adults hi ha depressió i ansietat per processos de dol, també per les conseqüències en la salut mental d’haver patit la malaltia i seguir patint seqüeles. Quant als adolescents, Palau va assenyalar que han estat un dels grups de població que més han patit la pandèmia, que es va afegir que “l’adolescència ja és un període de crisi, i als trastorns propis de l’adolescència”. Addiccions i augment dels intents d’autolesió són les conseqüències més greus.

Respecte al programa, Palau va defensar els resultats perquè “les persones que n’estan fent ús els està fent bé” i, en general, la presidenta del Copsia va defensar la quantitat de recursos existents al país, destacant els adreçats a infants i adolescents. Va demanar, però, que sovint falta “conèixer el circuit i accedir-hi d’una manera més àgil”.

'ENTENC LES QUEIXES, CADA ASSOCIACIÓ VOL EL MILLOR PER ALS SEUS USUARIS"

El moment actual és convuls per la relació entre les associacions de l’àmbit de la salut mental amb el Govern, al qual acusen de no escoltar-les a les reunions de treball. Les entitats també es queixen de l’execució del Pisma, el pla de salut mental. La presidenta del Copsia va assenyalar que “entenc les queixes, cada associació vol el millor per als seus usuaris”, però a diferència de les entitats va defensar que “les taules de treball serveixen”, i respecte al Pisma, que s’està treballant en l’estratègia. És, a més, un període de molta demanda d’atenció en salut mental i les entitats han posat en diferents ocasions sobre la taula la falta de recursos del SAAS per absorbir tots els pacients. Palau va assenyalar en aquest sentit que “creiem que la nostra incorporació a la CASS ha d’ajudar”, mentre que també va defensar la importància de treballar en la prevenció per actuar de manera precoç. El col·legi té més d’un centenar de membres que, va assenyalar la presidenta, abracen un ampli ventall d’especialitats. Sobre les preocupacions dels col·legiats, va apuntar que “ens preocupa que estiguem regulats, que se’ns tingui en compte i des del Govern la predisposició és bona”. En aquest sentit, va defensar aspectes que s’han discutit per incloure a la llei de professions sanitàries com ara establir un nivell mínim de coneixement del català per poder exercir al Principat. “Si vas a urgències i no t’entenen aquest és un problema alarmant”, va manifestar la presidenta del Copsia .