El ps tampoc estava d'acord amb la modificació

Les fake news queden fora del Codi Penal

Els demòcrates argumenten que hi ha altres mecanismes per fer front a les notícies falses, com el delicte per difamació, i esperaran a tenir legislació comparada

Les fake news s'han convertit en una eina de desinformació.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Les fake news no estaran tipificades com a delicte al Codi Penal. La modificació legislativa impulsada per l’executiu que actualment es troba a tràmit parlamentari incloïa un nou article que preveia càstigs amb pena de presó per a la “creació, publicació i difusió de notícies falses”, però el grup demòcrata el vol suprimir a través d’una esmena. En concret, l’article deia que “el qui, intencionadament, creï, publiqui o difongui una notícia falsa en referència a una persona física o jurídica, menyscabi greument la seva dignitat o imatge, i alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana i amb un manifest menyspreu a la veritat, ha de ser castigat amb una pena de presó de fins a un any o d’arrest”.

El projecte de llei inicial afegia que “si la persona que crea, publica o difon de qualsevol manera la notícia falsa ho fa en l’exercici del seu càrrec o ofici en un mitjà de comunicació o social, n’és responsable civil solidària la persona física o jurídica propietària del mitjà a través del qual s’hagi creat, publicat o difós de qualsevol manera la notícia falsa”, així com que “en els supòsits de gravetat especial, el tribunal pot imposar la publicació de la sentència”. Finalment, però, tot quedarà en res en el seu pas pel treball parlamentari d’acord amb la voluntat de DA i també del grup socialdemòcrata, que ha entrat una esmena en el mateix sentit.

El grup de la majoria argumenta que tot i compartir el concepte, la legislació comparada sobre aquesta qüestió encara és poca i és un tema delicat per la fina línia entre castigar les fake news i ingerir en la llibertat de premsa. En aquest sentit, consideren que la temàtica no queda desemparada, sinó que hi ha altres delictes, com el de difamació, que es poden aplicar en cas d’una notícia falsa.

Prestigi de la institució

En el que no coincideixen DA i el PS és en la supressió de l’article que parla dels delictes contra el prestigi de les institucions. Els socialdemòcrates defensen que s’ha d’eliminar del Codi Penal, seguint les recomanacions d’Amnistia Internacional, segons les quals es considera que el prestigi queda només vinculat a les persones. L’article es va aplicar contra la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, arran de l’informe que va presentar a la comissió de l’ONU.

DA no ho comparteix i per tant el text quedarà tal com el va modificar el Govern, que vol que l’infractor sigui castigat amb una pena que estigui en la meitat superior prevista si l’atemptat contra el prestigi de les institucions es fa “a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones”.

MODIFICACIONS

Fake news

Les fake news no estaran tipificades al Codi Penal. DA i el PS han presentat una esmena per suprimir l’article que proposava el Govern. DA entén que la falta està coberta amb altres delictes, com el de difamació.

Prestigi

El PS volia suprimir l’article que parla del delicte contra el prestigi de les institucions. DA, però, no hi està d’acord i per tant el text no es modificarà. El delicte es va aplicar a Mendoza arran de l’informe de l’ONU.

Agreujant a la xarxa

Si el delicte contra el prestigi de les institucions arriba a un elevat nombre de persones serà més castigat.

PRIMERA CONDEMNA PER FAKE NEWS A ESPANYA

El primer judici per difondre notícies falses a través de les xarxes socials que s’ha fet a Espanya ha acabat amb un acord entre les parts, segons van informar ahir diversos mitjans del país veí. El judici es va celebrar ahir a l’Audiència provincial de Barcelona, a un home acusat de situar a Canet de Mar un vídeo gravat a la Xina, amb l’objectiu de difamar els menors marroquins no acompanyats d’un centre d’aquesta localitat del Maresme. El condemnat és agent de la guàrdia civil, tal com informava ahir TV3. La Fiscalia l’acusava d’un delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques i demanava dos anys de presó i una multa de 6.480 euros, i cinc anys d’inhabilitació per treballar en àmbits educatius. Al final, l’acord assolit estableix 15 mesos de presó, a la qual no ingressarà, i una multa de sis euros al dia durant nou mesos (1.620 euros), i manté la inhabilitació per exercir la docència durant cinc anys. A més, el condemnat haurà d’assistir a un curs sobre igualtat de tracte i no discriminació, d’unes trenta hores de durada. I ha de tancar els comptes de Twitter, Instagram i Facebook, cosa que ja ha fet.

tracking