La Fiscalia diu que a l'assassí de Vila el va moure el “deliri”

La segona i darrera jornada del judici per l’assassinat d’un empresari francès el 21 de setembre del 2020 al seu domicili, a Vila, va arrencar amb dues constatacions: que la víctima vivia atemorida per la persecució de qui el va acabar matant, i que l’homicida confés patia una obsessió malaltissa que va derivar en el crim. La declaració de la pèrit forense que va fer l’exploració psiquiàtrica de l’acusat i que va concloure que aquella matinada va actuar amb “les capacitats greument alterades”, sumada a la que van fer el primer dia de la vista (el 28 d’octubre passat) dos especialistes que l’han tractat arran dels fets, van ser determinants per al canvi de posicionament de la Fiscalia. L’acusació pública, que en la qualificació provisional demanava 25 anys de presó per a l’acusat per l’assassinat amb acarnissament i traïdoria i tot el reguitzell d’infraccions associades al crim –violació de domicili, danys per incendi, amenaces de mort, port il·legal d’arma o furt de cotxe–, va modificar substancialment el posicionament considerant que s’havia d’aplicar l’eximent complet que recull l’article 27.4 del Codi Penal, l’exempció de la responsabilitat penal si l’autor dels fets no comprèn la il·licitud d’allò que comet “per raó de qualsevol anomalia o alteració mental”. “El seu deliri, les veus que sentia, el van portar a concloure que era o ell o la víctima”, va afirmar el fiscal en l’escrit de conclusions.

La Fiscalia es va sumar així a allò argumentat per la defensa, malgrat que les mesures que van sol·licitar les dues parts per a l’acusat van diferir notablement. Les acusacions particulars (representant la dona i la filla de la víctima i una filla adoptiva) van replicar, en canvi, que no es podia aplicar l’eximent complet. “Ell sabia que el que estava fent estava malament, comprenia la il·licitud dels fets”, van defensar.

LES PETICIONS

Tot i la petició d’absolució, l’acusació pública va defensar la necessitat d’una mesura de segu­retat “per protegir terceres persones i a ell mateix”. La pèrit forense havia apuntat al matí el risc de reincidència si l’assassí confés acabés abandonant el tractament que segueix per controlar l’esquizofrènia i el perill que ho faci –per les característiques pròpies de la malaltia– si no té una supervisió. El fiscal va proposar, d’aquesta manera, 25 anys d’internament en un centre psiquiàtric, que no entri en contacte amb la dona i la filla del difunt durant deu anys i també una dècada d’expulsió del país.

La defensa també va proposar l’ingrés en un centre psiquiàtric, però va demanar un període d’internament considerablement inferior: cinc anys.

Les acusacions particulars, en canvi, van defensar la petició de 25 anys de reclusió a la Comella. Inferior al que havien plasmat a la qualificació provisional considerant que s’havia d’aplicar un eximent incomplet, però no pas complet. “Si no hagués estat conscient del que feia no hauria trucat a la policia tres hores i mitja després dels fets”, van indicar referint-se a la trucada en la qual va manifestar al cos d’ordre on estava. A més, a diferència de la Fiscalia i de la defensa, van afegir dos delictes més a la petició: dues temptatives d’assassinat en considerar que aquella matinada l’acusat també volia fer mal a la dona i a la filla del difunt perquè, conclouen, les va ruixar amb gas pebre i va provocar un foc a la planta baixa de l’habitatge, concretament al peu de les escales i a tocar de la porta d’entrada, per impedir que abandonessin el domicili. Quant a la responsabilitat civil, el lletrat de la vídua i de l’òrfena va demanar una indemnització de 100.000 euros per a la primera i de 130.000 per a la segona pel dany moral patit. Per a la menor va afegir 32.000 euros com a hereva del difunt i en concepte dels danys patits per l’home per les amenaces i l’agressió mortal, i una prestació mensual de 327 euros fins que tingui 25 anys. La representació de la filla adoptiva del difunt va demanar 50.000 euros de compensació per a la seva representada.

En el torn final de paraula, l’acusat va tornar a demanar “perdó” a la família del difunt, com ja va fer durant la seva declaració davant del tribunal. La sentència es coneixerà a principi del mes que ve.

HISTÒRIA D’UNA OBSESSIÓ

La relació entre l’assassí i la víctima va ser laboral i va durar uns sis mesos, fins que l’any 2017 el difunt i cap de l’empresa el va acomiadar. L’acusat ja havia començat a mostrar signes d’alteració mental, però no va ser fins al 2020 que es va desencadenar l’obsessió que va culminar en el crim. Durant el mes de febrer l’empresari va denunciar a la policia els episodis d’assetjament que ja havia començat a patir perquè l’acusat havia començat a presentar-se a l’oficina i després també ho havia fet al seu domicili. Hi va haver més denúncies i al juliol les va corroborar a la Batllia. Però el 21 de setembre el trastorn de l’acusat es va desfermar i de matinada es va colar al domicili de la víctima, tot provocant-li lesions de gravetat i un incendi que li va acabar causant la mort.

MÉS

-Les denúncies

La represa de la vista oral va començar amb la lectura de les denúncies que la víctima va fer contra l’acusat i en les quals assegurava que vivia atemorit per la persecució que ell i la seva família patien de l’extreballador.

-L’autòpsia

L’acusat va provocar una quinzena de lesions a la víctima amb un martell tàctic. Les de gravetat van ser els cops al crani tot i que el difunt va acabar morint per la inhalació de fum fruit de l’incendi provocat per l’acusat.

-La pericial psiquiàtrica

La forense va concloure que l’assassí confés va actuar durant un brot psicòtic i tenia les capacitats greument alterades però no anul·lades, perquè si no amb tota probabilitat hauria fet mal també a la dona i a la filla de la víctima.