El català 'punxa' en l'atenció al públic al comerç i la restauració

L’actualització de l’enquesta sobre coneixements i usos lingüístics de la població recull “dades relativament positives amb relació a l’ús i el coneixement de la llengua”, però també constata “les mancances molt preocupants en l’atenció al públic”. Són les dues cares de la moneda exposades ahir per la ministra de Cultura, Sílvia Riva, en la presentació de l’estudi que ha realitzat Andorra Recerca+Innovació. Tot i que la utilització de la llengua oficial creix a casa, amb els amics o la feina, el percentatge de persones que afirmen que les atenen sols en català a les botigues o els restaurants és menor que fa quatre anys –el 2018 es va fer la darrera enquesta–, quan el percentatge ja era força pobre. I major les que sostenen que les atenen només en castellà.

Bancs, assegurances o gestories són els sectors on el català és clarament preponderant. Un 78% dels enquestats (l’enquesta s’ha fet sobre una mostra de 747 persones majors de 14 anys) asseguren que els atenen només en català, pel 9% que indiquen que només en castellà. A l’altre cantó de la balança hi ha la restauració, en què només un 22% afirmen que se’ls dirigeixen en català (un punt menys que fa quatre anys), els bars o restaurants, amb un 15%, o els grans magatzems, on sols un 10% (en aquest cas, un punt més que fa quatre anys) indiquen que se’ls adrecen en català. A les botigues en genèric puja fins al 37%, però són tres punts menys que el 2018. Les proporcions d’enquestats que afirmen que només els atenen en castellà puja al 43% en els grans magatzems (39% fa quatre anys), al 32% en els restaurants (28% el 2018) o al 42% al bar o el pub (dos punts més que fa quatre anys). Al transport públic, els viatgers són atesos més només en castellà (39%) que en català (33%), però en aquest cas les dades s’ha revertit força respecte de fa quatre anys, quan els percentatges eren del 43% i el 20%, respectivament. Riva va posar el sector com a exemple del camí a seguir.

Quant a l’atenció a l’administració pública, es mantenen prop del 60% les respostes que només se’ls atén en català, un percentatge que va baixar notablement respecte al 2014 (llavors era del 91,5%), quan a l’administració pública es van afegir hospitals i centres d’atenció primària.

El coordinador de sociologia de l’ARI, Joan Micó, va remarcar que en la pèrdua del català en l’atenció al públic té un pes determinant el fet que “són sectors que demanden molta ocupació”, i que fa necessari contractar treballadors que no són de parla catalana. Un impacte que sempre és major en èpoques de creixement econòmic.

Riva va assenyalar que el repte serà revertir aquesta situació i que un dels elements serà el Consell de la Llengua, que s’obrirà al teixit econòmic i social, i una modificació de la llei que no incidirà en més sancions però sí en la necessitat de fer corresponsable tothom de la promoció de l’ús de la llengua oficial.

La titular de Cultura va posar en valor les dades positives en d’altres àmbits. Per exemple, a casa freguen el 38% els enquestats que diuen que parlen en català, quan eren un 30% el 2018. Amb els amics, el 29,5% usa el català, respecte al 25,4% de fa quatre anys. I a la feina la proporció és del 36,3%, davant el 33,4 del 2018.