Cercant la pau mental

A Dharamsala, la ciutat residencial del dalai-lama a l’Índia –considerat el bressol del ioga–, el dia comença a les sis. És el so de la campana el que marca l’inici de la jornada i el moment d’aturar-se a fer els àpats. En un espai on no existeixen distraccions tecnològiques ni el temps condicionat pels rellotges, Mireia Vidal va estar-se un mes i una setmana en absoluta immersió budista. Vidal va ser la primera andorrana i la nacionalitat número 108 en inscriure’s al registre de països del centre, on es va formar en meditació, història i filosofia budista. La jove andorrana de 32 anys va arribar-hi al setembre i durant deu dels més de trenta dies que hi va residir els va passar en absolut silenci. “Allà la pau i la calma mental són imprescindibles”, recorda. Per a Vidal el silenci no era un factor complicat “quan viatges a aquests països t’hi acostumes i amb la pràctica espiritual ja tens moltes estones de silenci”, afirma.

La jove va deixar la feina de professora de primera ensenyança que exercia a Andorra per emprendre aquest viatge –aquest cop acompanyada de la seva parella–, però el seu primer contacte amb l’Índia va ser el 2019 i des de llavors havia esperat per tornar-hi. “Ja havia estat a l’Àsia. Fa temps que hi viatjo llargues temporades, però a l’Índia m’hi vaig sentir molt bé per la cultura, la gent i els valors”, apunta. Per això, el 2020 va suposar una sotragada també per a la laurediana, que va haver d’ajornar la seva tornada al país asiàtic. De fet, quan van obrir fronteres, després de l’aturada mundial que va suposar la pandèmia, Vidal va ser de les primeres persones a arribar a l’Índia.

Tot i que allà on viatja cerca mestres per aprofundir en la seva pràctica, la trajectòria de Vidal amb el ioga no neix aquí. “El món del ioga va entrar a la meva vida fa uns set anys arran d'un fet personal i des de llavors he tingut ganes d’aprofunditzar més”, relata. La jove s’ha format a Andorra i a Barcelona en hatha, ashtanga i més endavant en tècniques de respiració i meditació, a més de fer-ho en filosofia i història del ioga. “És on poso l’interès perquè per dotar de sentit la pràctica física has de saber per què fas les coses”, diu. D’aquesta motivació parteix el que ara és la seva feina: “faig classes d’història i filosofia del ioga i també acompanyaments de processos personals”. A través del seu compte d’instagram, @in.mi.yoga, difon els seus viatges i les seves formacions. Ara la laurediana es troba a Rishikesh, per continuar el viatge que va començar fa més d’un any. “Tinc molt de temps per viatjar, arribo a un lloc i m’hi quedo un mes, porto amb mi tot el que necessito, busco els mestres de la zona i els provo”, explica. Tot i això, la de Dharamsala potser ha estat la més intensa i immersiva de les experiències. La laurediana recorda que el dia a dia era molt rutinari, s’aixecava a les 5.30 hores i anava a practicar ioga postural “perquè no ens l’ensenyaven, era purament budista, que contemples la ment des d’una postura quieta i sentada”. Durant el dia es feia meditació, classes, karma ioga (treball) i grups de discussió, de sis o set persones on s’aprofundia en tres temàtiques abans de les dues hores més de classe teòrica, per després meditar, sopar, de nou meditar i el dia acabava a les vuit del vespre. “Tots els que fem això busquem el mateix, pau mental i creixement personal”, afirma.