Les benzineres confien a recuperar el client estranger

L’Associació d’Importadors i Distribuïdors de Carburants (Asidca) preveu amb més optimisme el futur més proper, ja que la situació s’està revertint i confien a recuperar molt aviat la clientela estrangera –principalment francesa i espanyola– que han perdut les estacions de servei del país per la disminució de la competitivitat dels preus.

David Porqueres, president de l’Asidca, va recordar que dimecres s’acaben les subvencions del govern francès als preus dels carburants i també els descomptes que de manera particular ofereix una companyia. En total sumen 50 cèntims d’euros: 30 per una banda i 20 per l’altra. “Amb aquest primer canvi és segur que el consumidor francès tornarà a omplir el dipòsit a Andorra, i a Espanya a finals d’any també s’acabaran les ajudes i tot apunta que no hi haurà una pròrroga tenint en compte l’esforç econòmic que això suposa”.

Espanya ja fa temps que aplica els 20 cèntims de rebaixa per litre i França, des de l’1 de setembre, també va optar per descomptes d’entre 18 i 30 cèntims, als quals se suma una altra rebaixa de 20 cèntims més a les estacions de TotalEnergies. Tot plegat fa que els clients francesos i espanyols ja no es decantin per les gasolineres andorranes per omplir el dipòsit.

Però la tendència apunta a la normalització, asseguren des del sector. Per aquest motiu les darreres xifres, negatives, suposen una preocupació relativa i temporal. Els ingressos de la duana el mes passat per la importació de carburants van baixar un 10%, i la importació va caure un 21%.

El president de l’Asidca no s’ho va pensar gaire en atribuir aquesta davallada a les subvencions que estan donant els països veïns, però també a la proliferació de benzineres low cost, “que tenen menys despeses que la resta d’estacions de servei, no tenen treballadors i s’ha de dir que els carburants no tenen la mateixa qualitat”.

Porqueres va voler respondre a aquells que “encara creuen” que la càrrega impositiva als carburants és més baixa que a Espanya o França: “Paguem el mateix, un 50% d’impostos més l’IGI”. A més, hi va afegir que el preu del terreny a Andorra està molt per sobre i el trasllat del combustible també suposa una despesa més alta. El representant del sector va remarcar que aporten 50 milions al pressupost de l’Estat i que el marge de beneficis és el mateix que la dels empresaris estrangers. “Tornarem a ser competitius perquè el carburant ha de seguir sent un producte atractiu per als visitants”, va concloure.

ENTORN HOSTIL

-Consumidor de fora

El combustible ha estat sempre un producte atractiu a Andorra. Porqueres admet que sense el client estranger no podrien sobreviure tantes gasolineres al país.

-Crisi i guerra

La guerra d’Ucraïna i l’encariment de l’energia va forçar altres govern a subvencionar el litre de benzina fins al punt que omplir a Andorra no sortia a compte.

-Normalització

Les ajudes tenen data de caducitat i els importadors del país confien a tornar a la situació anterior.

XIFRES DOLENTES EL MES D'OCTUBRE I UNA PERSPECTIVA GLOBAL POC OPTIMISTA

La importació de carburants ha sumat 12,52 milions de litres durant aquest mes d’octubre, que representa un 21,3% per sota de la xifra del mateix mes de l’any passat. L’acumulat del gener a l’octubre és superior al del 2021, amb una entrada de carburants de 130,72 milions, que suposen un 8,6% més que els 120,42 milions del període anterior. Estadística va detallar que a l’octubre hi va haver un descens de la compra de tots els carburants. El més notable es va donar en la importació de gasoil de locomoció, que va baixar un 25,3%, amb 1,96 milions de litres menys, mentre que la gasolina sense plom va caure en un 22,7%, i el fuel domèstic, un 14,9%. Des de finals de setembre, el preu del barril de petroli ha pujat un 22%. I no ha pujat més, malgrat una menor producció diària, pel temor a una demanda més baixa del previst a curt termini. Les restriccions dràstiques i repetitives per la covid-19 a la Xina, que obliguen a paralitzar l'activitat econòmica, fan témer un alentiment de la demanda de la segona economia del món i principal consumidor de petroli.