Català de consens

La facultat sancionadora s’hauria d’utilitzar, les administracions han de donar exemple i frenar l’abús d’anglicismes, els ciutadans són corresponsables en la defensa de l’idioma... La consellera socialdemòcrata Susanna Vela i el parlamentari del grup independent Ferran Costa van demostrar ahir al debat de L’última paraula, de Diari TV, que en la qüestió de la protecció de la llengua oficial estan d’acord pràcticament en tot. Van demostrar, a més, ser ciutadans compromesos amb l’idioma: Costa demanant diàriament l’esmorzar en català i defugint la temptació de canviar d’idioma malgrat que ho fa en un bar ple de cambrers castellanoparlants i Vela formulant queixes a Política Lingüística quan constata infraccions a la Llei d’ús del català. Només van xocar en una cosa: el B2 que els professionals sanitaris que s’instal·lin al país hauran d’acreditar un cop entri en vigor el nou marc legal, a tràmit parlamentari.

Els socialdemòcrates aproven l’exigència de la titulació però demanaven que s’ampliés a tots els professionals de la salut, inclosos els que ja hi treballen, una proposta que no prosperarà perquè els grups de la majoria l’han rebutjada. Vela va recordar que proposaven una transitòria d’un parell d’anys perquè els afectats assolissin l’acreditació, però que “es podria haver negociat, podrien haver estat tres o quatre anys. No s’han volgut trobar alternatives i penso que s’ha fet un flac favor a la llengua”. El representant dels grups de la majoria va escudar-se en els dubtes jurídics sobre la retroactivitat per justificar el perquè del rebuig a l’esmena socialdemòcrata. “Per molt que ens agradés fer-ho jurídicament no ho podem fer”, va defensar Costa. “La retroactivitat no es pot usar per a tot, si no, no avançaríem en res”, va respondre Vela. La parlamentària del PS va puntualitzar que “la legislació és dinàmica” i que, al parer de la formació, reclamar a professionals que ja fa anys que exerceixen una titulació oficial de català “no menyscaba els seus drets”.

“La interpretació jurídica ens separa”, va insistir el president del grup parlamentari independent, que, això no obstant, no es va tallar a criticar aquells professionals que acumulen anys d’exercici i no usen el català. “No tenen la voluntat de parlar-lo”, va lamentar, i en aquest punt va introduir un altre element: els dubtes, recollits en estudis, que la imposició en aspectes lingüístics doni fruits. Així que va defensar la via de la “persuasió” i la de l’aposta per crear un entorn en què el català guanyi més prestigi, més preponderància, i que el que no s’hi sumi “quedi en evidència”. Però Vela va constatar que, de fet, aquells professionals que atenen pacients i no ho fan en català ja vulneren la Llei del 1999 de l’idioma oficial, que reconeix el dret a ser atès en la llengua oficial. “Més de 20 anys després no s’ha posat cap sanció”, va lamentar la consellera. Costa va coincidir que multes “se n’han de posar”, però va insistir: “Això no en garanteix l’ús social, això s’aconsegueix per altres vies.”