Varetes i pocions

Just el dia que feia 22 anys que Harry Potter i la pedra filosofal es començava a gravar, Xavier Espot va anunciar que optava a la reelecció amb un discurs carregat d’encanteris dirigits els seus rivals polítics. “S’equivocaria qui penses que la majoria està guanyada, i no ho dic pels rivals –alguns aprenents de bruixot–”, va etzibar Espot, previsiblement contra la nova formació Concòrdia. Un discurs que va estar carregat de pocions contra “aquells que viuen en la queixa” o contra els que viuen “en un conte de fades”, en dards cap als rivals que, en aquest cas sí, es troben amb representació al Consell General. Un discurs modificat a última hora amb anotacions escrites a mà i que va mantenir el clímax en tot moment. Ara bé, un suspens descafeïnat perquè el final era tan conegut com que els bons sempre guanyen a les pel·lícules de Disney. La candidatura d’Espot era pràcticament una realitat que ni l’encanteri més gran podia fer esborrar. Així i tot, aplaudiment de tota la sala quan el, ara ja sí, candidat de DA va formalitzar les paraules màgiques: “He decidit presentar avui la meva candidatura davant vostre per encapçalar la llista general a les properes eleccions.”

Superat el tràmit, les paraules d’Espot també van servir per obrir la porta a nous viatgers del futur i, al mateix temps, per retornar al passat i fer memòria. “Érem els que havíem de posar ordre a casa i els que es vam obrir a l’exterior; ara som el partit de la solidesa i del lideratge”, va defensar Espot, que va assegurar que “compartir el poder no ens ha afeblit, sinó que ens ha fet més forts; vull escriure amb vosaltres la nova pàgina de la història política del país i també amb d’altres persones que no són aquí però que s’hi sumaran”.

Fins i tot hi va haver espai per a vaticinis de futur, com que “en els mesos que vindran escoltarem molts relats pessimistes i promeses irrealitzables”, o per a desitjos, com el de la majoria absoluta. Sigui com sigui, el discurs d’ahir d’Espot va acabar amb algun misteri però no amb tots, perquè encara queda la incògnita final: la data de les eleccions. “A la primavera”, va dir durant el seu discurs, tot i que el cap de Govern va tornar a insistir que ell no té la clau per decidir quan es posaran les urnes, perquè depèn del treball legislatiu. Si al final la cosa no es desencalla sempre queda dir allò d’alohomora, com diria Hermione Granger.